PolíticaPortada

Entrevista a Miquel Iceta: “¿Cost polític de l’indult? No el va tenir Suárez per legalitzar el PCE? “

Miquel Iceta (Barcelona, ​​1960) ha estat durant anys el gran assessor de Pedro Sánchez per a la qüestió catalana. Des de fa un mes, és el ministre de Política Territorial i per tant té com a principal objectiu pacificar el major conflicte territorial de la democràcia espanyola, el desafiament del Procés. Envoltat d’història, en un palau al passeig de la Castellana que va ser seu de la Presidència de Govern durant dècades fins que Suárez la va portar a la Moncloa per motius de seguretat, Iceta confia en canalitzar-lo i apunta que el Govern ha d’estar preparat per assumir el cost polític dels indults si creu que és el més adequat.

Pregunta. Creu que veurà resolt el conflicte a Catalunya com a ministre?

Resposta. La gent tendeix a pensar en un punt final. Això no ho veuré jo, no es podrà donar mai per resolt. Però sí que m’agradaria haver deixat encarrilada la solució de el problema dels últims anys. Primer s’ha de produir un gran acord entre catalans. A Catalunya hi ha dues meitats, i abans cal buscar-hi una majoria. Hi ha un 50% de catalans que no volen la independència. Espero que des del Govern puguem contribuir a la solució, que vindrà per un acord sobre autogovern, finançament, i sobre el caràcter plural d’Espanya.

P. Què pot oferir el Govern?

R. L’agenda per al retrobament que va presentar el president Sánchez a Barcelona. La duc a la cartera, són 44 temes, pendents des de fa molt de temps. I després la taula de diàleg que es va crear, encara que mai va començar el diàleg com a tal.

P. Quan torna la taula de diàleg?

R. Quant hagi Govern a Catalunya i es posin d’acord els dos presidents. Ja vam votar al Congrés a favor de la proposta d’ERC. Tenim els deures fets.

P. El PSC estaria disposat a permetre un Govern d’ERC amb la seva abstenció?

R. Nosaltres el que volem és que governi qui ha guanyat les eleccions: Salvador Illa. Perquè l’altra alternativa, la que s’està movent, ja s’ha vist que no ha funcionat.

P. Hi ha una tercera via, que és el Govern d’ERC permès pel PSC.

R. Per què tothom dóna per fet que el PSC ha de tenir un paper subordinat quan hem guanyat les eleccions?

P. Quant de temps seguirà de primer secretari de PSC abans de deixar pas a Illa?

R. Nosaltres vam fer un congrés fa un any, en falten dos per al següent. Això seguirà així al menys un parell d’anys.

P. Hi haurà bicefàlia dos anys?

R. No m’agrada això de bicefàlia. Hi ha una frase, que la bicefàlia produeix cefalea. Jo sóc el líder d’el partit però Illa és el candidat que ha guanyat unes eleccions. I en vots i en escons, això no havia passat mai. Això li dóna a Illa una autoritat que jo no penso entelar ni afeblir. Hi ha un repartiment de tasques.

P. Què diferencia Illa d’Arrimadas? Ella també va guanyar les eleccions però no va aconseguir frenar l’independentisme que se n’ha anat a l’52%.

R. Hi ha hagut gent que ha dit que això de l’independentisme és un suflé. Doncs no sembla. La diferència és que el PSC té una història i una implantació territorial i institucional a Catalunya molt diferent de la que va tenir Ciutadans. El PSC, a què molts li han publicat l’esquela abans d’hora, torna a ser el primer partit català.

P. La gran empresa catalana demana que governi ERC amb els comuns i amb vostès permetent-ho, és com el món a l’inrevés, no?

R. Si i no. És xocant. A Espanya no passa. Però l’empresa catalana demana estabilitat i que el Govern se centri en la solució de problemes. No crec que la patronal catalana de sobte s’hagi convertit al socialisme democràtic però sí que han vist perjudicades les seves expectatives econòmiques per una deriva independentista que no ha aconseguit resoldre cap problema.

P. Es poden resoldre els problemes amb Junqueras a la presó i Puigdemont a Brussel·les?

R. Es pot, però no em sembla bé que s’eternitzin situacions que corresponen a errors de el passat. Les societats estan fetes per avançar. Convé superar aquests errors amb les fórmules que siguem capaços de trobar. Hi ha situacions personals que si es solucionen permetran avançar més ràpidament.

P. La solució és l’indult?

R. Sobre indults ho hem dit tot. Estem a l’espera d’informes preceptius i a partir d’aquí el ministre de Justícia durà a Consell de Ministres una proposta. Pot ser d’atendre la sol·licitud o no atendre-la. A més el Govern s’ha compromès a revisar el delicte de sedició.

P. Es pot assumir el cost polític de fer aquests indults amb la Fiscalia i el Tribunal Suprem en contra?

R. Els informes són preceptius, no vinculants. Li diré una cosa que no hauria. ¿Va tenir cost polític per Suárez la legalització de el Partit Comunista? No voldria que em titulés que Iceta compara els indults a la legalització de PCE. Però quan un governa, la seva principal obligació és amb el present i el futur de país al que serveix. Si arribes a la conclusió que has de prendre una decisió que pot tenir costos polítics, però consideres que és imprescindible, la prens. Si no, no et fiquis en política. La política no és deixar-se portar per les enquestes ni pel que sembla ser l’opinió dominant. Però la decisió no està presa.

P. A vostè li van criticar molt per plantejar els indults i ara sembla que el Govern sencer s’acosta a la seva posició.

R. A mi em van preguntar per l’amnistia, i vaig dir que això no però que està oberta la possibilitat dels indults. El Govern té l’obligació de tramitar-los. Ja veurem, però no podem quedar engarrotats per errors del passat que tenen conseqüències que duren. Això li ho diu algú que va alertar d’aquest perill, vaig dir que la il·legalitat perjudicaria tota la societat catalana.

P. Està d’acord amb Pablo Iglesias quan diu que és una anormalitat democràtica que Junqueras estigui a la presó i Puigdemont a Brussel·les?

R. Allò que seria una anormalitat democràtica és que a Espanya no hi hagués separació de poders. Jo crec que ell es refereix a la idea que hagués estat millor resoldre el conflicte de manera política. I jo hi coincideixo. Però si et saltes la llei reps una sanció, i això no depèn dels polítics. Però tampoc per ser polític algú ha de renunciar a una mesura de gràcia que la llei permet.

P. Iglesias va ser a la presó a veure Junqueras. Vostè no. ERC li critica molt per això.

R. I com més ho critiquen més veig el sentit que ells volien donar-li a aquesta visita. Volien que semblés que estàvem convalidant el que van fer. I nosaltres hem volgut ser molt clars. Podem sentir la solidaritat i la proximitat en el terreny personal però en cap cas volem prendre decisions que puguin presentar-se com un suport al que van fer, que va ser un error gravíssim.

P. Casado reconeix que va ser un error la intervenció policial d’l’1-O. ¿Tothom ha de reconèixer els seus errors?

R. Tothom reconeix que no l’hem encertat. Cal ser humil en política. Però saltar-se la llei és el major error que es pot cometre en política. L’independentisme ha de veure com supera aquesta etapa.

P. Junqueras va sortir de la presó en campanya, va donar mítings i ara torna. És estrany el missatge d’això, no?

R. Va ser per decisió judicial. Pot xocar, però als que diuen que són presos polítics els repto a veure quins presos polítics fan campanyes electorals i van a la televisió en horari de màxima audiència. Nosaltres tenim relació amb ERC i Junts, no amb Junqueras i Puigdemont.

P. No s’imagina una reunió de Sánchez amb Junqueras o Puigdemont?

R. Ni es donen les condicions ni seria la manera de començar un procés d’aquest tipus. No és imprescindible ni molt menys.

P. Vostè va dir que quan arribin a el 60% dels independentistes caldrà pensar en el referèndum. Ja van pel 52%. ¿Això què ens diu?

R. Bé, han arribat al 52% perdent un munt de vots. El PSC els ha guanyat. I malauradament Vox també. En cens, la independència supera el 25%. Amb això no es pot trencar una societat. Per això som tan escèptics amb els referèndums. Cal buscar altres camins.

P. Com la “conllevancia”, que deia Ortega i Gasset?

R. Jo entenc el concepte orteguià de “conllevancia” però sempre m’ha semblat resignat. Hem de ser més ambiciosos i trobar la convivència democràtica a Catalunya i la resta d’Espanya.

P. Per què el País Basc, amb una majoria nacionalista fins i tot més gran que la de Catalunya, és més senzill de gestionar per a l’Estat i per un ministre de Política Territorial?

R. A Euskadi hi ha hagut una història punyent feliçment superada. Una de les coses que m’ha agradat trobar-me és el traspàs dels centres penitenciaris a al País Basc. Perquè és la certificació que el problema d’ETA s’ha resolt definitivament.

P. Té en la seva agenda una gran reforma de l’Estat autonòmic vist com ha funcionat a la pandèmia?

R. No. Una gran reforma requereix de consensos molt amplis. No sóc partidari de grans reformes si no responen a grans consensos. Però hi ha diverses coses de la Constitució espanyola que podríem millorar. El títol VIII n’és una. No té ni el nombre ni els noms de les autonomies. Tenim un Estat federal que no té ni institucions ni cultura federal. Però sóc optimista. Cada setmana vaig a un òrgan federal, el Consell Interterritorial de Salut. I penso ‘què contents estarien molts ciutadans si veiessin com es treballa aquí’. Veurien que el que mou els consellers de Salut és el millor servei a la ciutadania. I col·laboren amb el Govern. És com el de la coalició. ‘Hi ha opinions diferents, oooh. Com pot ser?’. Doncs precisament perquè és un Govern de coalició. Hi ha discrepàncies, però a mi m’agrada evitar-les. Porto un mes de ministre. He signat un recurs davant el Constitucional i 10 acords per evitar aquests recursos. I estic molt content per això.

P. Per primera vegada un partit que rebutja l’Estat autonòmic, Vox, és el tercer a Espanya i el quart a Catalunya. Què està passant?

R. No crec que tots els votants de Vox vulguin acabar amb les autonomies, no és aquesta l’única raó per votar a Vox. Jo crec que el que cal fer és enfortir l’Estat de les autonomies. El 2020, amb aquesta duríssima pandèmia, hi ha hagut 17 conferències de presidents. En els anys anteriors sols quatre. I 166 conferències sectorials. Aquest és el camí. Hem de preparar per a un món en què els problemes desborden als governs. El federalisme ha de fer compatible l’autogovern i el cogovern.

P. Què li passa a la coalició?

R. Les controvèrsies fan més soroll que els acords. Però jo estic molt orgullós d’aquest Govern. Ara més perquè en formo part (riu). Davant la situació més endimoniada en 50 anys ha encertat en el fonamental: les prioritats i els recursos que mobilitza. Algú dirà: no estan d’acord en la llei trans, en habitatge, que encara no s’han aprovat. Estem davant de dos partits diferents que volen seguir sent diferents. A mi sempre m’han fet molta por les unanimitats, no la discussió. Estem veient una dinàmica normal. Un desitjaria que fessin menys soroll, però és normal.

P. No veu cansament en els ministres socialistes?

R. El que jo he vist és que hi ha unes ganes boges de fer-ho bé. I resoldre els problemes. A mi el que em preocupa ara és encertar en la manera de destinar els fons europeus a la modernització de l’Administració. I així estem tots els ministres.

P. L’Administració està antiquada?

R. De vegades parlem de funcionaris i tenim al cap algú que fa tasques administratives. Però també parlem d’un metge, una infermera, un zelador, un portalliteres, un jutge, un diplomàtic, un policia, un investigador del CSIC. Sort hem tingut dels funcionaris en aquesta crisi.

P. Altres països els han donat plusos.

R. Nosaltres hem mobilitzat molts recursos però han anat més a l’escut social i a la reactivació de l’economia. Nosaltres tenim el gran problema dels interins, de la temporalitat en els empleats públics. Ara ens ho diu també la Unió Europea, és una de les observacions. Ens diu que tenim una temporalitat molt alta. Sobretot en salut i educació. Això cal resoldre-ho en un, dos, tres anys. No més. I també hem d’abordar l’accés a l’Administració. Per a les noves funcions necessitem mecanismes d’accés que s’ajustin més al que se’ls va a demanar. I després cal millorar l’avaluació de les polítiques públiques.

P. De fet portem un any i encara no s’han avaluat els errors en la gestió de l’coronavirus, malgrat que ho demana tota la comunitat científica.

R. És que encara podem equivocar-nos, estem en plena pandèmia. Hi haurà temps.

P. I no seria millor saber ja què vam fer malament?

R. En moltes coses ens hem vist desbordats, a vegades costa dir-ho en públic. Ara veiem que Alemanya, que ho va fer fantàstic a la primera onada, i van arribar a pensar que eren immunes, en la segona i la tercera està patint moltíssim. Caldrà treure lliçons per al futur, però fer-ho abans d’hora corre el risc que hi hagi qui el vulgui utilitzar com a mecanismes de desgast i no per extreure ensenyaments.

P. Què farà el Govern després de l’escàndol de la segona regularització del rei emèrit?

R. Ningú està per sobre de la llei i l’exigència d’exemplaritat és màxima com més gran és la responsabilitat que es té.

P. Per què a Catalunya s’han produït els incidents més violents per l’empresonament de Hasél?

R. Bé, ell és d’allà, es diu Rivadulla. Hi ha sectors juvenils que estan en situació de desesperació social. Hi ha mobilitzacions violentes a Catalunya fa temps. Aquesta és molt similar a la que va produïr-se quan va sortir la sentència. Però el senyor Hasél no és a la presó només per una qüestió de llibertat d’expressió. Se li han acumulat sentències per amenaces, una per agressions. Però el Govern vol modificar el Codi Penal per protegir millor la llibertat d’expressió.

P. Si algú digués en una cançó que cal matar Iceta hauria d’anar a la presó?

R. La llibertat d’expressió cal emparar-se de manera clara, però les actituds violentes o la connivència amb bandes terroristes mereix una condemna penal. Per una cançó algú ha d’anar a la presó? No. Però si hi ha una amenaça i un risc efectiu de que es compleixi, aquí no podem ser neutrals. La trajectòria de Hasél té elements que van més enllà del que és estrictament la defensa de la llibertat d’expressió.

P. Veu alguna possibilitat que Sánchez tregui a Podem de Govern per governar en solitari ara que té aprovats els Pressupostos?

R. No ho veig. Jo vaig veure una Espanya en què el gran problema eren les majories absolutes, l’explicació de tots els mals. Ara sembla ser que el problema és la coalició. Aquest Govern esgotarà la legislatura, no preveig canvis. Sobretot pel sentiment de responsabilitat en un moment greu. Els ministres coincidim tots en com treure el màxim partit a aquests fons europeus. Això és pel que a al final serem jutjats. Si aquest Govern va saber identificar els grans problemes d’aquest país, respondre a la la crisi sanitària, econòmica i social i també a la crisi territorial. Hem d’assumir, com dèiem abans, els riscos de pagar costos polítics per prendre les decisions que potser no tinguin el consens mediàtic necessari, però ens ha tocat. Qui es fica en política és perquè vol.

P. Semblen clarament preparats per assumir el cost polític de l’indult.

R. O del rebuig a l’indult. Per què tothom dóna per fet que ho anem a concedir?

P. Perquè si no ja ho dirien. És més fàcil dir no, perquè és el que dirà la Fiscalia i el Suprem.

R. No, no és més fàcil dir que no. El que cal fer és encertar. Ens movem en un terreny de molts grisos. Però si ens prenem el nostre temps és per estar segurs d’encertar.

(Entrevista de Carlos E. Cué).

El País, 28 de febrer de 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Llegeix també
Close
Back to top button