Per reanimar una economia cal donar diners a qui menys té, perquè el gastarà més, més a prop, més ràpid i millor que els que ja tenen molt. Per això, Stiglitz afirma que és més efectiu injectar euros en els comptes dels ciutadans o no cobrar impostos a les classes baixes i mitjanes que inflar la bossa per als grans inversors. Quan les classes mitjanes ja hagin rellançat el consum i l’economia serà moment de pujar tipus d’interès i impostos, que serviran per recuperar aquests estímuls i seguir redistribuint ocupació i prosperitat. Així ho va a fer Joe Biden i és el que aconsella a la UE l’acadèmic de la Racef Stiglitz. Tant de bo ens donin tants diners a cada europeu com el rebrà cada nord-americà. Sabrem gastar-ho.
Qui gestiona millor la sortida de la recessió, EUA o la UE?
La UE ha donat grans passos davant d’aquesta pandèmia per ser més eficient; però ara s’ha de gastar més i més ràpid …
Els EUA aplica ja tres bilions de dòlars en estímuls; la UE no arriba ni a un.
Prendre decisions és comparar el risc de fer alguna cosa i el de no fer-ho i entre els dos triar el menor. I ara el risc més gran és fer massa poc. Crec que els EUA amb Biden està fent el necessari i que, en canvi, la UE fa massa poc.
No tem que generar tanta liquiditat de sobte acabi disparant la inflació?
És molt més difícil lluitar contra una recessió que contra la inflació. Per això, el més urgent ara és assegurar que l’economia de tots es recupera. Després, ja ens ocuparem de la inflació, perquè tenim instruments eficaços per frenar-la.
Quines?
Contra la inflació podem pujar els tipus d’interès i podem pujar els impostos als més rics, i als EUA creieu-me que hi ha molt marge per pujar-los.
Vostè va ensenyar a Yellen i encara és el seu mentor …
I vam aprendre a generar creixement per després repartir-ho. Quan creixem serà el moment de polítiques d’igualtat perquè els impostos, avui massa baixos per als rics, financen les millores en la nostra educació, tecnologia, ciència, infraestructures …
Què hauria de fer ja la UE?
La UE ha donat grans passos davant d’aquesta pandèmia per ser més eficient; però, a més de gastar més i més ràpid, s’hauria de reformar les seves estructures i avançar en la seva harmonització per frenar l’augment de la desigualtat.
Quines? Com?
El gran problema europeu és que la tributació està encara en les mans de cada un dels estats membres, que aproven els seus impostos i els cobren. I les multinacionals i els més rics se n’aprofiten i van canviant d’un país a un altre per pagar menys, i així no es recapta prou.
Google, Facebook i altres tecnològiques no són clars exemples d’elusió fiscal?
El que Apple i Google van fer a la UE és inacceptable. Es van domiciliar a Irlanda per pagar menys i així ells i Irlanda estava robant a la resta de la UE. I, a més, aquestes gegantines empreses creaven molt poc ocupació i de poca qualitat en els països on guanyaven molt i no pagaven impostos.
Canviaran les coses amb Biden?
Sé que el president Biden treballa ja per aconseguir grans acords globals perquè Google, Facebook i les altres tributin el just on obtenen els seus beneficis i no només on poden pagar menys, com fan ara.
Piketty i altres demanen la condonació del deute europeu per la pandèmia.
Si prems massa al creditor, sovint acabes recuperant menys del deute. En canvi, si pactes unes condicions racionals de devolució, guanyeu ell i tu. I avui hi ha mecanismes financers eficients, com determinats swaps (contractes a futur), per gestionar aquest deute. Així tots guanyarien.
El 2008 vostè em va dir que l’austeritat era suïcida: avui tots li donen la raó.
Però durant dècades hem patit aquest fonamentalisme de mercat. Per fi, després de fracassar en la sortida de la recessió de l’any 2008 amb les seves mesures d’austeritat, la UE s’ha adonat que en una crisi estrènyer el cinturó als països que ja estan patint en comptes d’ajudar-los ens porta a tots a la catàstrofe.
I avui tothom demana estímuls.
Perquè des del 2008 va quedar demostrat que els mercats abandonats a la seva pròpia dinàmica no funcionen i que l’austeritat i la falta d’inversió en el públic generen la ruïna privada de la majoria.
Quan serà moment de tallar la desigualtat que ha augmentat en el 2020?
Quan la prosperitat que generen els estímuls ens permeti pujar tipus i impostos als més rics. És llavors quan, com passava abans de la pandèmia als EUA, fins i tot treballadors marginals tindran ocupació.
Avui sí que creu que l’euro sobreviurà?
El 2010 li vaig dir que temia que no superés l’austeritat de llavors i ha sobreviscut, però la bona notícia és que en aquesta recessió pandèmica la UE sí que ha encertat a el donar ajudes en comptes de crèdits als països en dificultats.
Quin altres passos ha de donar la UE?
L’agenda comú contra el canvi climàtic és estupenda, i espero un mecanisme per pagar el deute de forma comuna mitjançant impostos per a tota la UE, digitals, empresarials, ambientals … Aquesta pandèmia és una oportunitat.
Com ens prendrà el pols econòmic quan torni a Espanya?
Sempre miro les estadístiques d’un país, però crec més en el que veig, i la clau d’Espanya és la seva altíssima taxa d’atur i, especialment, atur juvenil. Em fixaré si es nota al carrer.
La ultradreta seguirà creixent si Biden i la UE redueixen la desigualtat?
No tot és economia a la vida: si creix la desigualtat, la tensió social també; però de forma diversa a cada país. En EUA és tensió racial; a Espanya, territorial.
La Vanguardia, 1 de març de 2021
