Nou Cicle

Entrevista a Josep Tarradellas Macià: “Un problema polític no es resol en els tribunals”

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

El fill de Josep Tarradellas (1899-1988), president de la Generalitat de Catalunya després de la mort de Franco, sosté que només es trobarà una sortida al conflicte a través del diàleg i una reforma de la Constitució. Josep Tarradellas Macià resideix a Suïssa i es mostra molt indignat amb l’empresonament dels dirigents catalans als quals considera presos polítics.

swissinfo: En aquestes setmanes s’ha sentit molt elogiat el sentit d’estat del seu pare. Què sent quan veu les imatges del mític “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí“?

Josep Tarradellas Macià: Van ser molts anys de tristesa i feina a l’exili, però el meu pare tenia la certesa que   restauraria la Generalitat. Estic segur que les paraules que va pronunciar al balcó del Palau de la Generalitat [el 1977] li van venir a la ment en aquell instant. Van ser espontànies, però el missatge erael resultat de molts anys d’esforços i penes. En aquell moment era molt important que no es produís cap fractura entre els catalans de l’exili i els que s’havien quedat. Calia transmetre la sensació de que tots érem ciutadans de Catalunya.

swissinfo: Recorda on i com va viure aquell moment històric?

J. T. M .: Sí, a Suissa. No vaig poder acompanyar-lo a Barcelona. Però vaig anar a desperir-me d’ell a Saint-Martin-le-Beau. D’altra banda, no em corresponia estar al seu costat al balcó de la Generalitat. Hi havia molta gent que tenia molts més mèrits per estar-hi. Vaig veure les imatges a la televisió. Va ser molt emocionant veure que el meu pare tornava a la seva terra i que el somni de la seva vida es feia realitat. Va ser sens dubte un dels moments d’alegria més grans de la meva vida.

swissinfo: Vostè va néixer i es va criar a França. Té nacionalitat espanyola i suïssa. ¿Se sent espanyol, català, francès o suís?

J. T. M .: Francament, em sento europeu. A Suïssa hi vaig viure entre 1943 i 1945, durant la Segona Guerra Mundial, i després a partir de l’any 1973, o sigui, molt més de la meitat de la meva vida. Em sento europeu, encara que en cert sentit lligat al món francòfon.

swissinfo: Quaranta anys després de la fi del règim franquista, hi ha moltes veus que reivindiquen una regeneració democràtica. Què opina?

J. T. M .: Jo veig el problema amb els ulls d’un suís perquè visc aquí. Per tant, la meva opinió reflecteix aquesta experiència suïssa. Crec que el problema de la democràcia espanyola és que s’ha estancat. La Constitució del 78 va ser una fita tan important que s’ha convertit en una cosa gairebé intocable. Però el món ha evolucionat. Ara hem arribat gairebé a la fractura social. Si s’hagués adaptat la Constitució al desenvolupament de la societat i de l’economia, no hauríem arribat a aquest punt de ruptura a Catalunya.

swissinfo: Com valora la gestió del procés?

JTM: El problema va sorgir quan es va rebutjar l’acord sobre el nou Estatut que havien acordat els presidents José Luis Rodríguez Zapatero i Pasqual Maragall el 2004. L’Estatut d’Autonomia va ser aprovat per les Corts Generals a Madrid i ratificat en referèndum pel 74% de els catalans. La ruptura es va produir quan arrel del canvi de govern es va anul·lar aquest conveni. No sóc independentista, però entenc que els catalans se sentin defraudats. Aleshores molts van arribar a la conclusió que s’havia tancat la via de la negociació i l’acord amb Madrid. El que estem vivint ara és la conseqüència matemàtica de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010.

swissinfo: Què va sentir quan va veure les imatges de ciutadans catalans anant als col·legis electorals el 1-O i colpejats per agents de la Guàrdia Civil?

J. T. M .: Aquests fets no donen una bona imatge ni d’Espanya ni tampoc de Catalunya. Vaig sentir llàstima perquè s’hagués arribat fins aquest punt. D’una banda, s’ha venut l’independentisme al poble amb bastantes mentides i, de l’altra, no hi ha hagut intents per part del Govern central per solucionar aquest problema més enllà de l’àmbit judicial. Un problema polític es resol políticament, no en els tribunals.


Permeti’m afegir una cosa. Jo sóc suís i conec la realitat d’aquest país. Aquí fer un referèndum és la cosa més normal del món. És clar que el referèndum ha de ser acceptat per totes les parts implicades. Però als suïssos, que votem gairebé cada tres mesos, ens sembla molt estrany que un govern no accepti la celebració d’un referèndum.

swissinfo: Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit cofundat pel seu pare, i set exconsellers del Govern es troben a la presó. Són presos polítics o polítics presos?

J. T. M .: Son presos polítics. No juguem amb les paraules. No comparteixo en absolut les decisions polítiques implementades pel Govern de la Generalitat, intentant forçar la votació sobre la independència. Però, evidentment, tampoc puc acceptar que, en un Estat europeu, s’empresoni a persones per les seves idees polítiques.

swissinfo: L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, junt amb altres cinc exconsellers, diu que dirigeix ​​la Generalitat des de l’exili a Bélgica. Veu un paral·lelisme amb la situació del seu pare durant el franquisme?

J. T. M .: Les circumstàncies són totalment diferents. Es pot criticar el que està succeint actualment, però Espanya és un país democràtic, on es vota i on hi ha llibertat. En l’època de Franco, això no era així. Vull recordar una cosa: el meu pare, mentre estava a l’exili, mai va dirigir ni va conformar un govern. El seu treball es limitava a preparar el futur perquè Catalunya pogués tornar a tenir el seu propi govern autònom. No existeix, per tant, cap paral·lelisme.

swissinfo: creu que l’aplicació de l’article 155 està justificada?

J. T. M .: Lamento que Puigdemont no decidís convocar eleccions. Això hauria obert una porta per a una sortida. Al no haver-ho fet, l’aplicació de l’article 155 era una cosa ineludible, gairebé automàtica. Però el que no era automàtic,era enviar els consellers a la presó. Diría que va ser gairebé una mesura vexatòria.

swissinfo: Creu que s’ha proclamat realment la República de Catalunya?

J. T. M .: No ho crec per una senzilla raó. Si no recordo malament, qualsevol modificació de l’Estatut requereix una majoria de dos terços al Parlament, cosa que no va ser el cas. Tampoc el referèndum del 1-O va tenir les garanties necessàries per considerar-lo legal. Per això crec que s’ha proclamat la República només de manera simbòlica.

swissinfo: Els que defensen una posició “equidistant” censuren tant la via unilateral dels independentistes com el recurs a la via judicial i policial per part del Govern central i advoquen pel diàleg. La solució pot ser una reforma de la Constitució i el model federalista?

J. T. M .: Estic absolutament d’acord. És una pena que la Constitució no hagi evolucionat en aquest sentit. El problema no afecta només a Catalunya, sinó també a altres autonomies. Un model federalista com el suís, per exemple, seria segurament un incentiu molt gran per a l’economia a tota Espanya.

swissinfo: Podria ser la democràcia directa una possibilitat de regenerar la democràcia a Espanya ia Catalunya?

J. T. M .: Sí, si tenim en compte que el referèndum funciona molt bé a Suïssa amb un llarg recorregut històric darrere. És una cosa que forma part de la nostra cultura i de la nostra història. Funciona bé perquè Suïssa és un país petit. Ara bé, trobar la forma d’introduir més democràcia directa en un país com Espanya amb un sistema polític molt centralitzat, tot i que hi ha autonomies, ho ha de decidir la societat espanyola en conjunt, a través de la reforma de la Constitució, i els catalans i bascos en el que respecta als seus respectius territoris.

swissinfo: És Catalunya una societat oprimida en un Estat que trepitja els drets d’una minoria?

J. T. M. .: No. Catalunya no és una societat oprimida. És una societat, i ho veig cada vegada que vaig allà, que té aspiracions per ser altra cosa. Però no es pot dir que sigui una societat oprimida.

swissinfo: Creus que Mariano Rajoy té part de culpa de la situació actual?

J. T. M .: Jo crec que tots els polítics tenen part de culpa, alguns menys i altres més.

swissinfo: Rajoy va ser un dels principals impulsors que van contribuir a tombar l’Estatut al Tribunal Constitucional. El president del Govern té la suficient enteresa política  per a proposar una solució a la crisi catalana?

J. T. M .: Prefereixo no parlar de Rajoy en particular. En aquest moment de crisi, on ningú proposa una sortida al conflicte, es necessitaria a Espanya alguna cosa similar a l’ocorregut a França, és a dir, una àmplia renovació del personal polític, tant a Catalunya com a Espanya. Amb gent nova poden arribar noves idees. Ens trobem en un carreró sense sortida. I no crec que les eleccions a Catalunya  aportin cap solució. Amb tota seguretat arribarem a un equilibri entre les forces independentistes i no independentistes semblant al present.

swissinfo: vol dir que es necessiten unes eleccions nacionals?

J. T. M .: Quasi li diria que el que es necessita és una assemblea constituent que pogués abordar la reforma constitucional. Es veu clarament que una part important de la societat política espanyola ja no funciona com caldria. Per això, quan sorgeix un problema, el poder central es veu abocat a recórrer al poder judicial per resoldre’l. És evident que la via política ja està morta si cal acudir als tribunals per solucionar un problema polític.

swissinfo: Amb la seva fugida a Brussel·les, Puigdemont ha aconseguit internacionalitzar el conflicte. L’exprimer ministre belga Elio Di Rupo i l’excomissària Viviane Reding han criticat al Govern espanyol. Malgrat tot, fins ara Puigdemont no ha aconseguit cap suport institucional a la independència …

J. T. M. .: Europa no sap molt bé com abordar la qüestió catalana. La UE diu que tots pertanyem a una mateixa comunitat que disposa del seu propi Parlament. Però al mateix temps, els països europeus funcionen com a estats sobirans que miren pel seu propi interès. Crec que la solució passa perquè els espanyols, els catalans i les altres comunitats autònomes es posin d’acord per restablir la fraternitat entre tots els espanyols. Internacionalitzar el conflicte pot ser una opció per exercir pressió. Però unes quantes paraules de Di Rupo no resoldran el problema.

swissinfo: Tampoc creu que una solució podria ser una mediació per part de la UE o, fins i tot, de Suïssa?

J. T. M .: La mediació no pot funcionar si no existeix la voluntat de dialogar. Primer han de demostrar aquesta predisposició. Si no vols dialogar, no servirà de res una mediació.

swissinfo: I ara que un dels interlocutors ha estat derrotat per l’altre, aquest diàleg ja no es pot produir.

J. T. M .: Les esperances estan centrades en el que pot ocórrer després de les eleccions del 21 de desembre. Crec que l’empresonament d’una part dels consellers i del vicepresident Oriol Junqueras suposa un cop dur per poder trobar una via de solució després de les eleccions autonòmiques. Crec que el govern central ha comès un error.

swissinfo: Vol afegir alguna cosa més?

J. T. M .: Vull insistir en què tot el que he dit no ha estat com a polític, sinó com a fill d’un polític. La meva modesta opinió  correspon a la d’un ciutadà que segueix amb interès i amb tristesa els esdeveniments que s’estan produint a Espanya ia Catalunya. Només expresso el que pot sentir un català que observa des de fora el que està succeint al seu país. I li asseguro que el que veig em causa molta tristesa.

———————

Joseph Tarradellas Macià, nascut el 30 d’agost de 1942 a la localitat de Saint-Raphaël (França), va passar els últims anys de la Segona Guerra Mundial a Lausana, abans de residir a la ciutat francesa de Tours, on va cursar  el batxillerat.

El 1962 es va traslladar a París per estudiar matemàtiques superiors i especials. De 1965 a 1969 va continuar els seus estudis a l’Escola Nacional Superior d’Electroquímica i Electrometalúrgica de Grenoble, obtenint el diploma d’Enginyeria. En 1970 es licencià en Química i el 1975 obtingué el títol de doctor en enginyeria per la Universitat Científica i Mèdica de Grenoble.

El  1973 es va traslladar a Lausana, on va treballar com a assistent a l’Institut d’Enginyeria Ambiental de l’Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL). El 1986 va ser triat catedràtic. Va dirigir el Grup d’Investigació d’Ecotoxicologia de l’EPFL, on exercia la càtedra fins a la seva jubilació el 2006.

És membre del Consell del Patronat de l’Arxiu Montserrat Tarradellas Macià del Monestir de Poblet que custodia el llegat del seu pare. Té una filla i dos fills i és avi de tres néts i quatre nétes. El seu fill menor Guillem resideix actualment a Barcelona.

Antonio Suárez Varela, swissinfo.ch

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: