Nou Cicle

Entrevista a Javier Pèrez Royo: “Rajoy és l’obstacle més important per trobar una sortida al problema a Catalunya”

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

perezroyoAixò és un embolic. És molt difícil, molt difícil“. La veu a l’altre costat del telèfon és la del catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo. El professor sevillà assenyala la sentència contra l’Estatut com l’inici d’una situació que ara sembla impossible de reconstruir: “La Constitució i l’Estatut són normes estèrils“, assegura.

Al mes de setembre, Pérez Royo s’ha incorporat a l’equip de columnistes de eldiario.es. En els seus articles, desgrana el mateix full de ruta que succeeix durant la conversa: cal reformar la Constitució, cal permetre un referèndum pactat i Rajoy ha de marxar.

Per a què està servint la Constitució en tot el que està passant a Catalunya?

La meva opinió és que ens hem quedat sense Constitució territorial a Catalunya des de la sentència 31/2010. Hi ha un Estatut d’Autonomia però els ciutadans de Catalunya no accepten aquest Estatut com a forma d’integració en l’Estat. En conseqüència tenim una Constitució i un Estatut sense adhesió ciutadana, el que les converteix en normes estèrils. Aquest és el gran problema. A Catalunya no hi ha bloc de constitucionalitat.

I a tot això hem de sumar que ha entrat en joc el Dret penal. A on ens condueix que s’hagi convertit en assumpte de matèria penal del que està passant a Catalunya?

A dificultar qualsevol sortida. La sortida ja en si és molt difícil perquè no tenim Constitució i en aquest moment reformar-la és molt difícil. La Constitució no resol cap problema però sense ella no se’n resol cap. Quan no hi ha Constitució no hi ha manera de donar resposta a cap problema. Això és el que està passant a Catalunya, un pur disbarat.

És un pur disbarat l’actuació dels òrgans de govern de Catalunya i és un pur disbarat la reacció de l’Estat. S’ha perdut tota la lògica. Una dictadura pot viure sense Constitució, una democràcia no.

Creu que part del problema d’ara té a veure amb com es va fer la Constitució en el 78?

Respecte a aquest punt no. La Constitució es va fer i ha estat funcionant fins a la sentència que tomba l’Estatut. El pacte entre els dos parlaments ha funcionat i si no arriba a haver-hi aquesta sentència 31/2010 no hagués passat res d’això. Els quatre anys que va estar en vigència l’Estatut d’Autonomia van ser anys absolutament plàcids. La relació entre Catalunya i l’Estat va ser menys conflictiva del que havia estat amb anterioritat. El tema estava resolt per 25-30 anys i això és el que es trenca. I des que això es trenca ja estem en una situació que no és manejable constitucionalment amb el text del 78.

Dóna la sensació que quan es va redactar la Constitució del 78 ningú va pensar en la possibilitat que una part d’Espanya plantegés el seu desig de sortir-ne.

Als redactors de la Constitució no se’ls va passar pel cap que es pogués plantejar un referèndum com el que s’està plantejant a Catalunya. Perquè aquesta eventualitat no arribés a produir-se és per al que es va dissenyar el procediment d’integració de les trucades nacionalitats amb la fórmula de la doble garantia. Aquest model plantejava que la nacionalitat no pot imposar a l’Estat un Estatut d’Autonomia amb el qual l’Estat no estigui d’acord, i en el sentit contrari l’Estat no podia imposar-li a la nacionalitat un Estatut que no estigui aprovat en referèndum.

Aquesta era la fórmula i això és el que salta pels aires amb la sentència del TC sobre l’Estatut, que el que fa és desautoritzar el pacte entre el Parlament i les Corts Generals i desconèixer el resultat del referèndum. A partir d’aquest moment el referèndum que era al punt d’arribada, s’ha convertit en el punt de partida.

Si la Constitució no és eina i és impossible canviar-la, què fem?

Doncs caldrà reformar-la. Encara que ara mateix no hi sigui caldrà generar un consens. La democràcia espanyola no pot no resoldre això. Això no és una qüestió tècnica,  és política. Han de començar a seure i a buscar una sortida. I el primer que cal fer ara, des del meu punt de vista, és un referèndum pactat a Catalunya. Sense això ja no podem avançar.

El primer pas, un referèndum pactat.

És que ara mateix sense això no s’avança en cap direcció. És una barbaritat perquè un referèndum té costos: divideix, simplifica molt. Però hem arribat a un punt en el que sense aquest referèndum no hi ha possibilitat de sortida de l’atzucac en què ens trobem.

Està fent trampes el Govern a impulsar atribucions del 155, sense invocar el 155 ni permetre el debat al Senat al qual obliga l’aplicació d’aquest article?

Per la porta de darrere ho està fent. L’autonomia de Catalunya està suspesa i es van adoptant mesures que impliquen la suspensió; posar als Mossos sota el comandament directe del ministeri de l’Interior i la resta de decisions que s’estan adoptant en matèria econòmica. El que no vol el Govern és aplicar el 155 perquè ha de definir el dret que aplicarà i sotmetre-ho a un debat al Senat i aprovar-ho per majoria absoluta. Una vegada que fés això, el decret que s’hagi d’aplicar és tot el que pot fer el Govern i res més que això. Això és el que no volen. Volen fer les coses sense control i sense que hi hagi un Dret vigent per a aquesta situació.

Com hem comentat, la Justícia ha iniciat un camí que pot arrossegar de la política catalana a molts dels seus actuals protagonistes. Creu que en la solució d’aquest assumpte s’ha de contemplar l’amnistia de les accions penals ja iniciades?

Jo espero que no arribem a això.

Les querelles estan presentades.

Doncs si arribem a això és que ens hem quedat sense democràcia. Ara mateix pensar en enjudiciaments per sedició d’autoritats és convertir l’Estat espanyol en una dictadura i trencar absolutament tot el que hem construït en aquests anys. Ens plantejaria fins i tot problemes per mantenir-nos dins de la Unió Europea.

M’està dient que l’encaix d’Espanya a Europa també està en joc?

És clar. Si s’arriba a una situació de posar penes privatives de llibertat massivament, aquest és l’escenari. Hi estan tots: els 715 alcaldes, els diputats provincials, els consellers, ja veuríem quines autoritats de les conselleries … Això obligaria a enviar un virrei a Catalunya per governar des de Madrid. Amb una Catalunya en aquests termes, en la resta d’Espanya com va a haver-hi democràcia? Això seria un Estat fallit.

Com creu que ens està mirant la comunitat internacional?

Jo crec que el Govern està perdent la batalla de la comunicació. Aquesta explicació de Rajoy dient que com que la Constitució no permet que això existeixi és que el problema no existeix … No donen cap explicació. I si sumem a tot això les imatges de la Guàrdia Civil sortint cap a Catalunya amb les banderes, crec que això serà  terrible. No es pot donar una imatge pitjor. Semblen forces d’ocupació. No és compatible tenir un Estat democràtic amb una ocupació de Catalunya.

Vostè diu que el Govern no s’explica, però a prop del Govern hi ha el fiscal Maza que sí s’explica amb claredat.

És un incendiari. Ell no té dubtes i tira gasolina. El que està fent és terrible, a part de parlar d’uns delictes com el de sedició que no són tal. Si segueixen per aquí, la recomposició serà molt més difícil.

Si vostè pogués donar un consell a Rajoy, quin seria?

Jo crec que l’única decisió que podria prendre Mariano Rajoy és anar-se’n i dir “jo ja no puc, jo ja sóc un obstacle, cal començar un altre temps en què jo no hi puc ser‘. Rajoy ara mateix és l’obstacle més important per trobar qualsevol sortida al problema a Catalunya. Si Rajoy fos fora, canviarien molt les coses. No dic que es resolgués tot però és una condició imprescindible. Rajoy ja està compromès en una direcció i ha perdut l’autoritat. Si volgués fer alguna cosa diferent al que està fent, no li deixarien. Ha perdut autonomia en el Partit Popular. Rajoy és un obstacle absolut i l’únic que pot fer és anar-se’n i mentre segueixi anirem a pitjor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: