EntrevistesEuropaPortada

Entrevista a Jaume Duch: “Els partits haurien de mostrar als ciutadans que les properes eleccions al Parlament europeu són diferents”

duchDefensa amb fermesa la tasca d’aquesta Cambra perquè és, diu, qui més està empenyent per evitar que la crisi es torni a repetir. “La gent té una imatge de la UE reduïda a les trifulques del Consell Europeu, però és el menys europeu de Brussel·les”, opina

Brussel·les. Per què són diferents aquestes eleccions?

Primer perquè per primera vegada es parlarà realment d’Europa.

No es poden abordar els problemes del teu país sense parlar de la UE, del model europeu, del paper de determinats països. I, segon, perquè els partits polítics europeus aniran amb candidatures a la presidència de la Comissió i això donarà una altra visibilitat. Cada partit, a cada país, haurà de posicionar-se a favor del seu candidat.

Farà que es creï un cert debat ideològic i que la gent entengui que no és el mateix tenir una majoria d’esquerres que de dretes, liberal o euroescèptica, perquè d’aquesta majoria dependrà qui presideix la Comissió Europea.

Com es triarà?

La nacionalitat no hauria de ser un criteri, sinó el programa i el pes d’aquesta persona.

Ha de aprofitar el plus de legitimitat que li donarà ser elegit pel Parlament Europeu per recuperar el paper central de la Comissió, donar un missatge comunitari que, a causa de la crisi i de la sobredimensió del paper que juguen els caps d’estat i de govern, s’ha anat perdent. La gent percep la UE com una baralla entre estats i no ha de ser així.

Hauran de venir amb un programa i explicar el que volen fer.

Hi ha algun nom que soni?

Encara és aviat. Cada partit mesura molt els temps perquè no pots presentar un candidat un any abans. Hi haurà partits amb primàries, altres que hagin de posar d’acord estructures polítiques potents de molts països.

No és el mateix si el candidat està al Parlament o si és un primer ministre, perquè ningú pot estar governant un país dient un any abans que se n’anirà. Així que la llista no estarà completa abans de gener o febrer de 2014. D’aquí a llavors el treball dels partits polítics és mostrar a la ciutadans que aquestes eleccions són diferents i que tindran més rellevància en el futur de la UE.

Amb el Tractat de Lisboa l’Eurocambra va guanyar en poder, però la seva visibilitat ha caigut en picat.

El Tractat de Lisboa no dóna a les institucions europees competències concretes per lluitar contra alguns elements de la crisi monetària, pel que aquestes decisions les han anat prenent els governs nacionals a través de reunions i mètodes que en alguns casos tenen poc a veure amb la idea d’Unió. A tot se li diu Brussel·les o Unió Europea però el funcionament dels últims dos o tres anys té molt poc a veure amb la seva naturalesa.

Aquests caps de govern que abans es reunien dos cops l’any i ara ho fan gairebé un cop al mes han tapat per complet el treball de les altres institucions. Les eleccions han de servir per recentrar el debat i triar un Parlament i una Comissió que siguin prou forts. No pot ser que hi hagi decisions importants que caiguin en terreny de ningú o no tinguin prou control parlamentari, que és el que està passant ara.

Què han guanyat els europeus amb un Europarlament més poderós?

Garanties que el que es decideix no és la posició del país més fort sinó el comú denominador europeu. A partir d’aquí, si han votat un parlament d’una o altra tendència, les lleis seran diferents, això és la democràcia. Per això és important tenir en compte aquestes eleccions, perquè la reforma pesquera i agrícola, els ajuts regionals, inversions, gairebé totes les polítiques comunitàries importants, passen per aquí. Com més important és una decisió més clara ha d’estar la legitimitat del que l’ha pres. O els mitjans i els partits polítics s’adonen d’això o l’escepticisme seguirà creixent per falta d’informació.

Pot avançar alguna enquesta?

Encara és aviat perquè la situació és molt canviant, però es perceben algunes tendències poc prometedores. La pitjor de les opcions seria la de no anar a votar en les eleccions en què més coses ens juguem.

Entrevista de Silvia Martínez per a Deia.com

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button