EntrevistesPortada

Entrevista a Antonio Balmón: “Els socialistes estem desorientats, com la societat”

balmonAntonio Balmón (Barcelona 1960) és secretari d’Acció Política del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Defensa un projecte comú amb el PSOE, però sense renunciar a la singularitat del socialisme català.

Pregunta. Les últimes declaracions del líder del PSC, Pere Navarroqüestionant el sistema del concert del País Basc i Navarra han obert un altre front de disputa amb el PSOE. No són ja masses?

Resposta. No. En un moment d’incertesa com el que vivim, totes les reflexions que apunten noves possibilitats generen una reacció de desconcert. El que ha dit Navarro no és nou i no només ho pensa ell. El PSC no té res en contra dels drets històrics, però la concreció d’aquests en forma de quota s’ha d’ajustar més a la realitat. No busquem l’enfrontament, sinó que la reforma constitucional que abandera el PSOE sigui un espai en el qual tots ens sentim representats. El PSC reclama un canvi profund després d’un esgotament de 30 anys des de la Transició.

P. Rubalcaba va dir al guanyar el congrés de Sevilla que el socialisme espanyol tindria una sola veu. El PSC no ho posa fàcil…

R. Per trobar una sola veu, primer has de deixar respirar a tothom. Els processos de síntesi no es produeixen imposant, sinó discutint. No és possible que hi hagi una sola veu de sobte.

P. Les diferències del PSC amb el PSOE són de calat i no només pel “dret a decidir”.

R. Les diferències són necessàries. Jo no puc tenir la mateixa mirada que un company de Madrid o Andalusia. El que no pots dir és que abordaràs un projecte per identificar-te amb les diferents pluralitats i després imposar unes propostes que no les reconeguin, i no només amb el tema territorial. Els socialistes estem desorientats, com la societat. No podem estar aïllats. És bo que hi hagi diferències, sempre que entenguem que cal trobar un projecte. Estem en el bon camí.

P. Les primàries del PSOE poden ajudar en aquest projecte?

R. Les primàries són un element de mobilització ciutadana al voltant de la teva proposta. Per aconseguir això cal un projecte. Jo no entraré a dir quan ha de fer-les el PSOE, no em toca.

P. La figura de Carme Chacón segueix planejant en aquest procés. Es va equivocar el PSC donant-li un suport tan unànime en el congrés de Sevilla?

R. No, no hi va haver cap error. Érem conscients i ja està.

P. Tornarien a fer-ho?

R. Llavors vam pensar que hi havia una persona que reunia una sèrie de condicions i no hi ha res més a dir. No sé què passaria ara.

P. Es pot aspirar a liderar el PSOE des del PSC?

R. Això és molt personal.

P. Chacón suma o resta al PSC?

R. Chacón sempre aporta.

P. Encara que es desmarqui del PSC en la votació del Congrés sobre el “dret a decidir”?

R. Abans ja s’havien desmarcat a Catalunya altres diputats i havíem creat escola (rialles). En la convivència algú ha de tenir més intel·ligència que l’altre, i en els dos casos la direcció del partit la va tenir per entendre com s’havia comportat cadascun. Chacón ha fet coses que no han estat oportunes, com altres persones.

P. Es trencarà el PSC? Cada vegada ho demanen més veus des de Madrid i des de Barcelona per motius ben diferents.

R. No crec. El PSOE no vindrà a Catalunya ni el PSC intentarà imposar res al PSOE. Formem part de la mateixa família del socialisme espanyol, però no es pot oblidar que a Catalunya han canviat les coses. Hi ha molts ciutadans que no volen trencar amb Espanya, però Espanya els ha de donar garanties que les coses seguiran funcionant bé, que no hi haurà amenaces ni atacs gratuïts. El PSC està intentant ajudar en això.

P. Potser resulta inevitable la ruptura.

R. És impossible. Compartim la major, que és la defensa de la gent, allà on sigui.

P. Si porten un any i mig donant-li voltes i són incapaços de posar-se d’acord en un nou protocol de relacions, veu possible l’acord en la reforma federal?

R. En la vida d’una parella a vegades no et poses d’acord en altres coses, però estàs d’acord en el més important, que és la convivència. PSOE i PSC estem d’acord en conviure junts i després hi ha altres coses que hem d’ajustar. En el tema del protocol ens posarem d’acord. Una parella té discrepàncies i desacords i no per això es trenca.

P. De vegades el divorci és el millor per a tots dos.

R. Perquè troben camins molt, molt diferents i no volen conviure junts, però això no passa. Aquesta hipòtesi no existeix al cap de ningú.

P. I es cansen d’estar junts?

R. Nosaltres estem per representar a la gent, no ens podem cansar.

P. El “dret a decidir” ha tensionat al PSC possiblement més que a altres partits. És possible una síntesi de totes les tendències?

R. No sé si Artur Mas és conscient que, des del moment que fa la seva proposta sobiranista, trinxa la convivència de Catalunya i la centralitat per fer créixer espais molt radicals i ens situa a tots en un debat artificial. Aquesta és una fractura que pagarà la societat, però algú més també haurà pagar-la. Això afecta tots els partits, excepte als que no es mouen per seguir imposant, com el PP. Nosaltres hem trobat un camí per recórrer que és la reforma federal.

P. Però el PSOE rebutja de pla el “dret a decidir”.

R. Cameron deia que per decidir on situa un la seva identitat només es pot resoldre en una urna. Comparteixo aquesta opinió, no hi ha altre camí. Fa 10 anys també semblava impossible la consulta a Escòcia. Els que aixequen cada dia la foguera de cremar a uns o a altres s’equivoquen. Les dretes s’equivoquen en els seus càlculs miserables. Hem de recuperar la cultura del pacte. En això estem.

Entrevista de Pere Ríos per a El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button