Nou Cicle

Enric Juliana: Un tren que ve de lluny

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

corredor-del-mediterraneoLa idea del corredor mediterrani és més valenciana que catalana. A començaments del segle XX a València ja es parlava d’una línia de tren d’ample internacional fins a la frontera amb França per potenciar l’exportació dels cítrics i les manufactures. Hi va haver un cor de veus entre els anys vint i trenta. L’empresari regionalista Ignacio Villalonga, home en la línia de Francesc Cambó, governador general de Catalunya el 1935. Lluís Lúcia, dirigent de la dreta regional valenciana. Els regidors republicans de València. Els informes de l’economista Romà Perpinyà Grau, director del Centre d’ Estudis Econòmics de València.

L’autopista entre la Jonquera i Alacant, obra central de l’estratègia desenvolupista derivada del Pla d’ Estabilització del 1959, podríem dir que va ser el primer corredor mediterrani. El Banc Mundial va dir al règim de Franco que s’havia d’obrir a l’exterior per la costa mediterrània. El corredor de les divises estrangeres.

A finals dels vuitanta es torna a parlar a València del corredor ferroviari, i Pasqual Maragall llança des de l’alcaldia de Barcelona la idea de l’euroregió mediterrània: un espai regional de nou tipus que superi fronteres, rancúnies i desavinences. Una maragallada, deien alguns a Barcelona. El valencià Eliseu Climent, pancatalanista intel·ligent, amic de Jordi Pujol, recull el guant i promou l’ Institut Ignasi Villalonga per fomentar els estudis de cooperació econòmica. El geògraf Josep Vicent Boira publica a la revista valenciana L’Espill les tesis per a una gran àrea regional vertebrada pel corredor mediterrani. Anys més tard, Boira desenvoluparà les seves idees a l’assaig La Commonwealth valencianocatalana (2009). Hi ha més hores d’estudi que travesses posades. No parlem de cap improvisació.

A finals dels noranta arriba l’hora de la política. CiU no col·loca el corredor mediterrani sobre la taula del pacte del Majestic (1996). Quatre anys més tard, Xavier Trias, portaveu nacionalista al Congrés, demana el PP suport per al projecte, però José María Aznar ja té majoria absoluta. Resposta: “Ni parlar-ne”. Aznar mobilitza Loyola de Palacio, comissària europea de Transports, perquè l’ esborrany del primer pla europeu d’infraestructures prioritàries no inclogui el corredor mediterrani. La dreta espanyola aposta pel corredor central ( AlgesiresMadridSaragossa), però aquest traçat exigeix l’obertura d’un costós túnel sota els Pirineus aragonesos que França rebutja de manera taxativa. A començaments del 2004 el pacte del Tinell dels partits de l’esquerra catalana no parla explícitament del corredor mediterrani, encara que inclou una referència a l’euroregió maragalliana i a les infraestructures no radials.

Quan es perceben els primers sismes en la turboeconomia es produeix un singular tomb polític. El llavors poderós PP valencià comença a apostar pel corredor mediterrani. Hi ha dos factors desencadenants: les pressions de l’empresariat i la necessitat de mantenir viu un discurs regionalista davant la recessió que s’acosta. És l’últim tomb de Francisco Camps abans de caure.

El PP valencià necessita una nova bandera i el PSOE no vol que l’atropelli el tren. El ministre de Foment José Blanco accelera. L’octubre del 2011 el corredor mediterrani passa a ser prioritat europea. Mariano Rajoy puja al comboi després de rebre els directius de Ford, amb fabrica a Almussafes.

Aquesta és la breu història d’una línia de tren que transporta diverses idees i objectius: la revenja de la geografia, la importància de la logística en temps de crisi, el rebuig d’una Espanya exclusivament radial, la possibilitat d’una col·laboració sense friccions entre valencians i catalans, la suggeridora utopia de l’euroregió i la capacitat d’iniciativa de la societat civil. A l’últim vagó, la política: els enormes recels de l’aparell de l’ Estat i els catalans que diuen que se’n van demà mateix, amb un altre tren.

La Vanguardia

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: