Nou Cicle

Enric Juliana: Un Portugal plurinacional

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

irene-monteroPodem va sortir a totes i Mariano Rajoy va acceptar immediatament l’envit. Cap a les onze del matí el president del Govern va pujar a la tribuna del Congrés per respondre a l’elèctrica intervenció introductòria d’ Irene Montero. En aquell moment la moció de censura va esdevenir un intens debat general sobre el moment polític a Espanya. La tàctica del menysteniment quedava arxivada.

Rajoy podia haver ordenat que baixés a l’arena el portaveu parlamentari Rafael Hernando, agressiu orador amb notable intel·ligència política. També podia haver delegat en la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que prenia notes des de primera hora del matí. El cap de l’ Executiu, però, va decidir pujar a la tribuna per respondre personalment a Irene Montero. En aquell moment va quallar el debat.

Montero, de 29 anys, va sorprendre tot l’hemicicle amb un discurs demolidor sobre els casos de corrupció que rovellen el Partit Popular. Podia haver naufragat i va emergir com a veritable figura parlamentària. Poques vegades s’havia sentit al Congrés un al·legat tan dur sobre el partit governamental. Mai amb 71 diputats al darrere. Rajoy va captar la longitud d’ona. Va arxivar l’estratègia del menyspreu i va sortir a la palestra per accentuar, altre cop, la polarització entre el Partit Popular i Podem, en detriment del Partit Socialista.

PP-Podem. Dreta-esquerra, esquerra-dreta, un, dos, tres… i records per a Pedro Sánchez, que ens deu veure per la televisió. El ressuscitat líder socialista va renunciar a l’escó el mes d’octubre passat, per emfatitzar la seva negativa a la investidura de Rajoy. Va ser una bona decisió? Un cop fet, ja està fet. Sánchez ha aconseguit una gran victòria en les primàries del PSOE, però la seva absència de la Cambra li restarà possibilitats els pròxims mesos. El secretari general socialista va escriure ahir un tuit en què recordava que el PSOE és l’esquerra. ( Amb aquest lema ha guanyat les primàries.) Els socialistes celebren aquest cap de setmana el seu congrés federal. El secretari general tindrà una bona plataforma per recuperar la iniciativa

Mariano Rajoy va acceptar l’envit i va deixar a l’estacada Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunitat de Madrid, que la setmana passada va fer el contrari en un debat de les mateixes característiques celebrat a l’assemblea regional. Un debat molt aspre. La bona estrella de Cifuentes està declinant al Partit Popular.

Rajoy, alfonsí, canovista i eficaç parlamentari, es va encarar amb Montero i després amb Pablo Iglesias, a qui va desqualificar com a alternativa de govern. Se’l veia una mica cansat. “Rajoy flaqueja”, escriu el periodista José Antonio Zarzalejos avui a La Vanguardia. El president es va aferrar al creixement de l’economia com a gran escut protector. Aquests van ser els seus arguments bàsics: la corrupció ja està sent perseguida, Espanya creix per sobre del 3%, i Podem és un autèntic perill per a la recuperació. “Un govern seu seria letal per a l’interès general”, va dir a Iglesias.

Mentre Podem denunciava la corrupció, la Fiscalia Anticorrupció demanava cinc anys de presó per a Rodrigo Rato, la Fiscalia Provincial de Madrid acusava Cristiano Ronaldo d’escamotejar 14 milions a Hisenda i el Tribunal d’ Estrasburg condemnava l’ Estat espanyol per vulnerar els drets de José María Atutxa, expre­sident del Parlament basc, inhabilitat el 2008. Vivim dies trepidants.

Iglesias va corregir el to d’anteriors intervencions. Més tranquil, menys agressiu. Més estudiat. El passatge clau de la seva intervenció va ser el referit a Catalunya. Defensa reiterada de la “plurinacionalitat” d’ Espanya, amb records per a Pedro Sánchez, que va enarborar aquesta bandera per guanyar les primàries socialistes. El concepte “plurinacional” emmarcarà la política espanyola properament. I un missatge a Rajoy per als mesos que venen: “Si cau en la temptació d’ agreujar la crisi de Catalunya per tapar els problemes del PP, ens tindrà al davant i amb nosaltres crec que el Partit Socialista. ERC aplaudia. El PDECat observava. El PNB mirava.

Iglesias va oferir col·laboració al Partit Socialista –ara sí–, va donar a entendre que Podem donaria suport a una moció de censura socialista si Sánchez es decideix a presentar-la, i va apel·lar a l’actual experiència de Portugal com a exemple viable per a una política d’esquerres sense col·lisió frontal amb la Unió Europea. Un Portugal plurinacional. Aquesta seria la síntesi.

La Vanguardia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: