Portada

Enric Juliana: El miracle del cap tallat

masArtur Mas ha salvat Convergència Democràtica amb un cop d’efecte que possiblement l’ha agafat per sorpresa a ell mateix. El partit que ha governat Catalunya durant 28 dels 35 anys d’autonomia constitucional, ha bescanviat el cap del seu principal dirigent per una dosi raonable de temps polític operatiu –any i mig, potser un any–, davant l’evidència que la repetició d’eleccions podia provocar una abstenció oceànica i uns resultats gens controlables.

El partit principal de les classes mitjanes catalanes ha evitat l’escac i mat. La desmobilització i ensulsiada emocional del sector més moderat del sobiranisme, i la possible formació d’una nova majoria d’esquerres, amb dos pilars principals: ERC a les comarques, i els ComunsPodem a Barcelona i l’àrea metropolitana. Una aliança de nou tipus que podia enviar CDC a un llarg i difícil període d’ostracisme, amb els cràters Pujol i Palau de la Música en alta radiació. Les repeticions electorals les carrega el diable. Vet aquí una interessant lliçó per als qui especulen amb la repetició de les eleccions generals a Espanya.

CDC imaginava la possibilitat de convertir la repetició electoral del 6 de març en una segona volta del 27 de ­setembre. Per això era del tot imprescindible reanimar la coalició de Junts pel Sí, la gàbia de Faraday que impedeix a Esquerra Republicana d’entrar en comunicació tàctica amb les esquerres no independentistes. “És imprescindible anar a noves eleccions amb Junts pel Sí, en cas contrari, aviat tindrem un nou tripartit a Catalunya”. Aquesta era la visió del tauler que tenia dijous passat un alt dirigent ­nacionalista molt vinculat a Mas. Aquell mateix dijous a la nit, CDC deixava caure una proposta sorprenent, gairebé surrealista: remodelar el ­govern català en funcions, per donar entrada a consellers d’ERC. Esquerra dins de la gàbia de Faraday. Possiblement hauria estat la primera remodelació d’un govern en funcions en la ­història política d’Europa. La resposta fulminant d’Oriol Junqueras –“això seria un frau democràtic”– enviava un senyal de resistència indòmit. La ­repetició de Junts pel Sí estava en ­l’aire­.

La reputació i la credibilitat del quadre institucional català estava patint un fortíssim desgast –desgast que no és no reparable a curt termini–, el català emprenyat tornava a escena, i Convergència podia rebre un mastegot fenomenal al març, si es veia obligada a anar a les urnes en solitari. Només un factor jugava a favor del partit governamental: el terrible estrès de la CUP, molt trencada per dins, després dels seus densos episodis nadalencs. Els fraticelli no estaven preparats per al repartiment de forces del 27 de setembre. La història els ha jugat una mala passada. Han aconseguit decapitar el president de la Generalitat i han quedat desarmats per al que queda de legislatura. Mas

El cap tallat continuarà fent política, segons va anunciar ahir en roda de premsa. El cap tallat orientarà els passos del nou president, nova política. El cap tallat continuarà dirigint estratègicament el camp sobiranista (48% de l’electorat català). El cap tallat alterarà ben aviat el son dels principals protagonistes de l’incert moment polític espanyol.

Sorpresa majúscula a Madrid. Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Pablo Iglesias, Albert Rivera, i tots els poders terrenals espanyols avui són davant d’un nou escenari. Canvi d’eix. Hi ha Govern sobiranista a Barcelona, amb una majoria aparentment blindada al Parlament, i no hi ha govern a Madrid.

Vénen dies de forta pressió a favor de la gran coalició PPPSOECiutadans, i es redueixen les possibilitats d’una aliança d’esquerres al voltant de Sánchez, que ho passarà malament. Rebrotaran les maniobres contra el secretari general socialista.

La Vanguardia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button