CatalunyaEspanyaPortada

Enric Juliana: El Directori

directori2La majoria parlamentària catalana està a punt de erigir-se en Directori. La pretensió d’aprovar la llei clau del procés independentista -llei de Transitorietat Jurídica– mitjançant la restricció dels drets dels diputats de l’oposició constitueix un salt qualitatiu que no pot deixar indiferent a ningú. Estem davant d’un moviment que altera tot el relat polític del sobiranisme català des que aquest va començar a créixer exponencialment a la tardor del 2012, empès per la crisi econòmica, accelerat per la mobilització cívica i pacífica de centenars de milers de persones i estimulat pel punt de referència escocès.

El tauler està a punt de trencar-se. El moment crític arribarà abans de setembre. La situació és d’una extrema complexitat i l’estrès s’està apoderant del grup dirigent català, en què conviuen en aquests moments cinc centres de decisió amb interessos dispars: la presidència de la Generalitat (en les seves mans estan les principals palanques), Artur Mas i el seu cercle de confiança, la nova i jove direcció del Partit Demòcrata Europeu Català (ex-CDC), la direcció d’Esquerra Republicana, a hores d’ara molt cohesionada, i els fraticelli de la CUP, la unitat ha estat salvaguardada aquests últims mesos per Quim Arrufat, un dels seus dirigents més competents. Les descàrregues elèctriques entre aquests cinc pols, com si es tractés d’un experiment del mític Nikola Tesla, determinaran en bona mesura l’evolució dels esdeveniments en els propers mesos. No serà fàcil d’explicar.

Anem al que és fonamental. La majoria parlamentària sobiranista vol actuar com a Directori en el moment decisiu. No és una anècdota, ni una astúcia mal executada pel diputat Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí. És una cosa més. És una novetat política important, que mereix ser analitzada fredament, sense aquest atropellament d’adjectius qualificatius que tant agraden a alguna gent de Madrid. Estem davant d’un salt de qualitat. El democratisme català, sant i senya del sobiranisme en la seva fase expansiva, sent ara la temptació bonapartista,

Objectiu: reformar el reglament del Parlament a la brava (aquesta era la intenció inicial), per poder aprovar la llei de Transitorietat Jurídica en menys de quatre hores, sense previ debat en comissió i sense dret a la presentació d’esmenes. Proclamació de les bases de la independència sense un aval explícit de les urnes -com és ben sabut, la proposició independentista no va arribar al 50% dels vots en les últimes eleccions catalanes- i amb l’oposició lligada de mans. Adéu liberalisme britànic, adéu esperit escocès. Adéu, recerca de nous suports socials. Adéu, partit dels comuns, que disposa ara d’un magnífic argument per marcar distàncies. Hola, temptació dirigista. Hola, vergonyosa “reforma exprés” de l’article 135 de la Constitució, espanyola, que també es va aprovar pel procediment de lectura única, arraconant l’oposició, amb especial disgust llavors dels partits catalanistes.

La majoria sobiranista que no va aconseguir una victòria plebiscitària a les eleccions del 2015 vol lligar de mans al Parlament en l’hora decisiva. En els cinc pols abans referits, no tot són cares de satisfacció. No tots estan d’acord amb la maniobra. Uns ho xiuxiuegen i altres callen, a l’espera d’esdeveniments. En l’experiment de Nikola Tesla, quin dels cinc pols intenta marcar la pauta als altres? Resposta: Artur Mas i el seu cercle de confiança, molt angoixats pels esdeveniments en curs.

I Europa s’observa, efectivament.

La Vanguardia

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button