Nou Cicle

Enric Hernàndez: Que se sàpiga qui mana

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

fernandezdiazJa va sent hora que se sàpiga qui mana aquí. ¿Que potser no van votar? ¿Que no va quedar clar a qui li tocava exercir el comandament, fins a nova ordre? ¿Doncs a què ve això que «no ens representen»? ¿A què ve tanta protesta contra els polítics i enfront de les institucions? S’han acabat les bromes d’una vegada per sempre: aquí uns imposem l’ordre –públic, s’entén– i la resta, a callar fins a les pròximes eleccions. Que a ningú se li acudeixi tornar a perdre el respecte a l’autoritat, fins aquí podíem arribar. 
Que se sàpiga qui mana. Vagin-se’n oblidant de muntar saraus davant del Parlament cada vegada que als diputats se’ls acudeixi retallar-los drets. Si no els agrada, no haver-los votat. Si els passa pel cap manifestar-se sense permís governatiu, que ja els avanço que no en tindran, els cauran d’entrada fins a 600.000 euros de multa, i potser també algun cop de porra de propina. Molt de compte també amb això de fer escrache a ses senyories. Perquè d’ara endavant els agents ens ocuparem d’allunyar els votants dels seus polítics, com si els polítics no s’esforcessin prou a allunyar-se dels seus votants. O sigui que vinga, no em facin grupets i circulin. ¡Dissolguin-se en nom de la llei! 

Que se sàpiga qui mana. I ja està bé de qüestionar els mètodes de la policia. Nosaltres, per seguretat, ens taparem la xapa identificativa, però si enxampem un manifestant encaputxat o amb passamuntanyes, li caurà el pèl. I ni els en parlo si als fotògrafs o als veïns se’ls acut fer-nos fotos o gravar-nos en vídeo en ple acte de servei: 600.000 euros més trinco-trinco en cas que difonguin les imatges. Així que si són a casa i senten un individu que crida mentre l’estem detenint pacíficament, ja ho saben: ni vídeos, ni fotografies. Apugin el volum del televisor i mirin cap a una altra banda. Murs i ganivetes Que se sàpiga qui mana. Si els famolencs del sud vénen a recollir les nostres engrunes, aixequem murs de la vergonya. Si se’ls salten, els revestim amb ganivetes que els facin perdre la vida o les ganes de jugarse-la. Quins uns, nosaltres. Ja són dos anys. ¡I sembla que ha passat més d’un segle!

Article publicat a El Periódico

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: