Portada

Enoch Albertí: Una interpretació restrictiva, un cop més

decretAmb una celeritat inusual, que convindria estendre a tots els casos, el Tribunal Constitucional ha resolt els dos recursos del Govern de l’Estat contra la Llei catalana de consultes no referendàries i el decret del president de la Generalitat que convocava, amb base a aquesta llei, la consulta del 9-N. El Constitucional anul·la parcialment només dos articles de la llei –sobre els 39 que havia impugnat el Govern central–, però ¡quins articles i amb quines conseqüències! La llei queda desballestada i arrossega el decret del 9-N, que és anul·lat.
El Parlament va aprovar aquesta llei (amb una majoria de 106 vots, que representen el 78,5 per cent de la cambra) sobre la base de la distinció que el mateix Tribunal Constitucional havia fet entre les consultes populars per via de referèndum i aquelles altres que no tenien aquest caràcter. La diferència és important perquè d’ella depèn qui les regula i qui les autoritza: l’Estat en el cas dels referèndums i la Generalitat en el de les no refrendàries. Segons el mateix Tribunal, el referèndum es caracteritzava per consultar el cos electoral, pel procediment electoral. I el que va fer la llei, sobre la base d’aquesta doctrina, era establir una consulta amb un àmbit subjectiu més ampli (majors de 16 anys i estrangers amb un mínim de residència) i a través d’un procediment diferent de l’electoral.
 Malgrat que no existia un acord unànime en el món jurídic, era una opció perfectament plausible, i així ho va entendre una amplíssima majoria del Parlament, que anava més enllà de les forces polítiques sobiranistes. Ara, el Tribunal Constitucional ha concretat la seva pròpia doctrina, i ho ha fet, una vegada més, en un sentit enormement restrictiu, que considera que qualsevol consulta general (que inclogui el cos electoral) que es faci mitjançant el vot (amb el procediment electoral vigent o amb qualsevol altre), sigui de l’àmbit territorial que sigui (Catalunya, municipal o supramunicipal) és un referèndum i, per tant, correspon en exclusiva a l’Estat. Certament, hi havia diverses interpretacions possibles de la seva doctrina, però el Tribunal Constitucional ha optat, una vegada més, per la més restrictiva.
 Ara, però, la restricció es produeix no sols respecte a la qüestió territorial, sinó també sobre les possibilitats de participació política. La decisió del Tribunal, en efecte, no té en compte en cap moment l’objecte de la consulta. Tant és que es tracti d’una consulta sobre competències autonòmiques o locals: si inclou el conjunt dels ciutadans d’un territori determinat, es tracta d’un referèndum que només pot regular i autoritzar l’Estat. No se n’escaparia ni una votació per saber si els veïns d’un poble volen canviar el nom d’un carrer.
Amb aquestes decisions ens endinsem més en un procés d’encarcarament i empetitiment del marc constitucional, al qual cada vegada li resulta més difícil canalitzar els conflictes polítics i ordenar la convivència política, que és la funció essencial de qualsevol Constitució.
Article publicat a El Periódico

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button