Portada

Elianne Ros: Ni senyoretes ni nenes

Dona-marc_EDIIMA20160309_0016_5

 

Parlament de Catalunya, sessió del 24 de juliol del 1980

“Té la paraula la senyoreta Calvet per a l’explicació de vot en nom del grup del Partit Socialista Unificat”

Heribert Barrera (ERC), President del Parlament

“Senyor president, d’entrada vull fer una petita observació: vull dir que soc senyora parlamentària, encara que sigui soltera. Fins que els senyors parlamentaris solters no els anomenin senyorets, jo demanaria de ser senyora”

Dolors Calvet, Diputada del PSUC

En els 37 anys transcorreguts des de la conversa transcrita més amunt, la presència femenina al Parlament de Catalunya ha avançat considerablement –de les set dones (5,2%) de la primera legislatura es va passar a les 58 (43%) de l’onzena–, però els tics masclistes amb prou feines han remès. Encara que pocs dels qui han utilitzat expressions d’aquesta mena a la Cambra tenien intenció conscient d’ofendre –una altra cosa són les expressions a les xarxes socials o per boca de tertulians professionals–, el cert és que reprodueixen uns estereotips de sexe que continuen molt vigents, segons els testimonis de les polítiques de tot l’arc parlamentari recollits per aquest diari.

Per promocionar una fira ­vinícola, es va fer una foto servint vi. Als homes se’ls va donar la copa, i a les dones, l’ampolla. Vaig dir que ho havíem de fer al revés, que m’agradava més”. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, s’enfronta sovint a situacions com aquesta. “En una altra fira gastronòmica, per a la foto, a les senyores se’ls va repartir un davantal, i als homes no. No em vaig posar el davantal”, explica. Lamenta que, poc després d’accedir al segon càrrec institucional de Catalunya, la critiquessin per haver oblidat el nom d’un diputat i quan li va passar el mateix un parlamentari a ell se li va disculpar l’omissió. “Em va saber molt de greu”, reconeix.

Paradoxalment, la incorpo­ració de les dones a la primera ­línia política, accentuada els ­últims anys amb l’aparició de nous partits, ha fet aflorar un tipus masclisme primari que semblava desterrat. Les diputades de la CUP han suportat atacs molt vexatoris i l’alcaldessa de Barce­lona, Ada Colau, ha rebut bones dosis de menyspreu. “Hauria d’ ­estar servint en una parada de ­peix”, va dir l’escriptor Félix de Azúa. “Si fos un home, aquesta comparació no s’hauria fet. Per desqualificar Rajoy ningú no diu que hauria de ser a la mina o conduint un camió. Cap dona política no desqualifica els homes de la manera com es degraden les dones”, analitza Joana ­Gallego, directora de l’ Observatori per a la Igualtat de la UAB i co­directora del màster de Gènere i
Comunicació.

Formalment s’ha normalitzat la presència de les dones, hi ha més ministres, la directora de l’FMI és una dona i la de la Reserva Federal dels Estats Units també, però això no significa que els estereotips de sexe hagin desaparegut. La imatge masculinitzada d’Angela Merkel és el que s’espera d’una dona que exerceix el poder. A Arrimadas se la tracta de pija per la seva roba, se la sanciona per la seva personalitat, no pas per la seva feina”, reflexiona Gallego.

La cap de l’oposició a Catalunya i portaveu de Ciutadans ho corrobora: “Estàs sotmesa a un examen estètic intolerable i masclista i també a un escrutini més gran de la vida privada, que és una manera de qüestionar-te. Subjeu la idea que la teva parella t’influirà, en canvi a la inversa no es planteja mai”.

Per més diferents que siguin les seves idees polítiques, les diputades del Parlament coincideixen a denunciar aquest tipus de prejudicis i també a l’hora de rebel·lar-se contra la tendència d’ubicar-les en les ponències socials. Mireia Vehí (CUP) va ser la primera dona a trepitjar la ponència d’Interior. “Un àmbit molt masculí, de manera que d’entrada et ridiculitzen. Has de guanyar-te un espai que als homes ningú els qüestiona. A les dones ens eduquen en la lògica de cuidar i als homes en la del lideratge”, resumeix.

A l’altre extrem de l’arc par­lamentari, Esperanza García, ­diputada del PP, també reivin­dica les comissions hard. “Em vaig negar a anar a Benestar i em vaig demanar Interior, Justícia i Afers Institucionals com a símbol que les dones poden ­fer més coses que el que suposadament fem bé”, ­diu aquesta advocada. A parer de García, “igualtat significa competir, no hem de victimitzar-nos massa”.

La majoria de les diputades consideren que el sistema de quotes, sense ser ideal, permet avançar. “Soc generació quota, però després l’encertes o t’equivoques tu. Persisteix el tòpic que una dona amb caràcter és manaire i en un home resulta que té les idees clares”, lamenta Eva Granados, portaveu del PSC. De vegades també les dones reprodueixen els estereotips. Granados recorda que en el seu comiat com a presidenta del Parlament Núria De Gispert va reconèixer la tasca d’uns quants diputats, i l’única dona que va citar, Hortensia Grau (ICV), va ser perquè anava “molt ben conjuntada” en la seva roba.

Gairebé totes en algun moment han hagut de sentir la paraula “nena” per referir-s’hi. “És una manera de posar en dubte la teva intel·ligència”, subratlla Marta Ribas, del grup Catalunya Sí que es Pot, única dona que va participar en la ponència sobre la llei electoral. “Quan l’ambient està tan masculinitzat, has d’imposar-te. Si no, no t’escolten, et converteixes en invisible”, afirma. En el moment de parlar amb aquest diari, Ribas es trobava al final del període de gestació. Una excepció entre les 57 diputades que hi ha al Parlament (42,2%). Segons l’estudi Women in parliaments , en comparació amb els seus col·legues masculins les dones polítiques tenen de mitjana menys fills, solen ser solteres o divorciades, tenen més nivells de formació i més edat. “Els mitjans et pregunten com concilies i quan vas a un sopar t’agraeixen que hagis deixat la família. Als meus col·legues masculins ningú no els planteja aquestes qüestions”, indica la consellera de Benestar i portaveu del Govern, Neus Munté. “Al Govern les dones ocupen carteres com Ensenyament o Benestar i tenim un problema de representació al segon nivell”, admet. De les tretze secretaries generals, només una està ocupada per una dona. “Excepte en la bretxa salarial, la política és un reflex de la societat, falta equitat i es menysprea el rol femení. Has de sentir comentaris sobre el jersei que portes que no es dirien a un home”, subratlla Marta Rovira, secretària general i portaveu d’ERC. La “falta de referents” és esmentada per totes les entrevistades, que admeten una forta pressió per adoptar un comportament masculí.

Ets tu? Podries ser filla meva”. La secretària general del PDECat, Marta Pascal, s’ha acostumat a aquesta frase en un partit on la incorporació de dones joves és recent. “Hi ha un menyspreu latent, es posa en dubte que hi siguis per mèrits propis i et col·loquen en la situació de justificar-te. Hi ha unes forces invisibles que fan que et comportis de manera més agressiva. Has de lluitar per mantenir-te com ets”, confessa.

“Instints bàsics que semblaven erradicats tornen facilitats per l’anonimat a les xarxes socials. No s’ha de minimitzar, perquè a partir d’aquí alguns passen a l’acció”, conclou Mireia Mata, ­directora general d’ Igualtat de la Generalitat. El repte pendent, admet, és “la formació”. Hi ha pre­cedents. El Govern paritari de François Hollande va impartir un ­curs sobre estereotips de sexe entre els seus ministres després que el titular d’Agricultura, Stéphane Le Foll, fiqués la pota convençut de fer el contrari: “Al meu ga­binet el 40% dels càrrecs són dones, algunes fins i tot en càrrecs tècnics!”.

La Vanguardia

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button