Nou Cicle

El PSC, després del seu Congrés (Declaració de Fòrum Cívic – Nou Cicle)

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

vilopriu1. Som en uns moments en els que el debat polític és condicionat per un lèxic retòric i imprecís i una tendència al maniqueisme sectari, a la fragmentació política i a la  fugida endavant de promeses irrealitzables.

En bona part, aquesta situació – de transició vers un desenllaç incert – és motivada per l’impacte combinat de la greu crisi econòmica i social que hem viscut i de la crisi de relació entre Catalunya i Espanya. El futur del PSC vindrà determinat per l’encert amb què sàpiga respondre a aquestes dues circumstàncies definitòries.

En els darrers anys, el PSC ha viscut una situació molt dolenta, en part a causa de la situació general i en part pels seus propis errors. Un grup de membres van abandonar el partit, sense arribar a fer res de políticament rellevant, que no fos en el mer terreny personal. Tot plegat va dibuixar una situació bastant lamentable.

A partir d’aquesta situació adversa, però, el PSC ha sabut evolucionar de manera encertada, sense deixar-se endur per cap dels dos frontismes interessadament confrontats del moment actual: el “processista” i l’ “unionista”.

Ho ha fet amb la força que li venia del passat i afermant-se en la seva posició de sempre: la defensa de la unitat civil del nostre poble com a única via per avançar cap al ple desenvolupament nacional de Catalunya i cap a una societat més justa, igualitària i lliure.

Les Primàries i el Congrés subsegüent s’han desenvolupat positivament. En particular, les primàries han estat un exemple de democràcia interna i de controvèrsia lleial entre idees, posicions i ambicions legítimes, defensades noblement per les dues candidatures.

2, El Congrés ha incorporat algunes posicions que considerem molt positives. En destaquem tres, les més fecundes:

1)    Els plantejaments que cerquen una resposta programàtica eficient a la situació de marginació i desprotecció a les que es  veuen abocats amples sectors de les joves generacions.

2)    La proposta d’avançar cap a una aliança catalana de progrés, que  sumi en un mateix impuls els grups i persones que vulguin construir una alternativa progressista i majoritària al carreró sense sortida de l’anomenat  “procés”.

3)    El compromís d’obrir periòdicament les reunions de la Comissió executiva del PSC a les entitats plurals de l’àrea socialista, per tal de posar en comú anàlisis, valoracions i iniciatives.

3. Seria un error limitar-se a formular passivament aquestes posicions tot confiant en una recuperació política i electoral automàtica com a resultat descomptat de l’esgotament  del “procés”.

Cal treballar molt i des d’ara si volem fer possible una alternativa progressista i majoritària a Catalunya.

El PSC ha d’activar-se i ha d’obrir-se. Ha d’impulsar noves iniciatives de connexió amb el conjunt de les persones, sectors i organitzacions que volen superar el cul de sac del “processisme”. Ha d’establir xarxes d’intercanvi, amb canals permanents i oberts, de fàcil accés als ciutadans i grups que vulguin participar-hi, intercanviar idees i mobilitzar-se per l’alternativa que Catalunya necessita.

En particular, el PSC ha d’actuar amb una decidida voluntat de diàleg amb les noves generacions emergents d’esquerra, en les quals  retrobem  la nostra primigènia cultura autogestionària, i a les quals podem aportar la memòria antifeixista i antiestalinista del socialisme català, així com l’experiència de les fites assolides, particularment en la consecució de l’Estat del benestar i l’acció de govern municipal.

El PSC ha d’emprendre urgentment aquesta dinàmica, amb projectes cooperatius i inclusius, participatius i continuats. Es tracta d’una qüestió vital.  Com ha escrit recentment Rasmussen, que fou president del Partit dels Socialistes Europeus, “els partits incapaços de complir amb aquestes expectatives seran progressivament ignorats i rebutjats, especialment per les generacions més joves[1]

4. Nou Cicle i Fòrum Cívic estem disposats a participar en aquesta dinàmica des de la llibertat, preservant allò que representem i que, en bona part, ve d’abans de nosaltres mateixos. Amb l’optimisme de la nostra voluntat transformadora i amb la lleialtat dels qui se senten  compromesos amb el projecte del PSC i volen preservar l’alè de les seves primeres intencions.

D’acord amb la demanda creixent de la ciutadania, volem fer d’aquest exercici d’obertura i de pluralitat responsable la norma que presideixi la vida del PSC i la seva relació amb els segments socials i la ciutadania que li són prioritaris. La pluralitat, amb lleialtat, no és cap feblesa sinó el contrari: la força d’una suma que s’encomana i que multiplica.

L’any 2017 pot ser decisiu per a Catalunya. Caldrà que el PSC afini més que mai i que es disposi a fer un paper central de redreçament, és a dir, de retorn al terreny del real, després de la frustració ”processista”, i amb una renovada ambició nacional, cap a la consecució d’una majoria catalana de progrés i cap a un canvi substancial en la relació Catalunya-Espanya.

Fòrum Cívic – Nou Cicle

17 de gener de 2017



[1] Poul Nyrup Rasmussen i Udo Bullman: La socialdemocràcia que ve (un manifest)

http://www.noucicle.org/lhora/?p=14542

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: