Nou Cicle

Editorial: Sobre la presència del PSC al Congrés dels Diputats

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

La premsa s’ha fet ressò d’un acord que, pel que sembla, ha tingut lloc entre dos dirigents socialistes sobre l’estatut dels diputats i diputades del PSC al Congrés dels Diputats. Suposem que es tracta d’una de tantes esmenes que hom està presentant, sobre diversos temes, a les ponències congressuals. Si és així, és una bona cosa, perquè contribueix al debat sobre un tema certament important. Si, en canvi, com algú ha assenyalat i els mitjans de comunicació semblen entendre, no es tractés d’això, sinó d’un acord precuinat des de dalt per al congrés, no ens semblaria bé.

No és el moment de tancar processos, menys encara de tancar-los en fals. És hora de donar veu al partit, en la seva pluralitat, de promoure el debat lliure a les agrupacions; d’obrir el debat més enllà, als nostres simpatitzants i amics; de copsar quin és l’estat d’opinió de la societat catalana sobre els temes que debatem.

L’estatut dels diputats i diputades del PSC al Congrés dels Diputats és un tema important que s’haurà de tractar en el congrés del partit. Però cal no perdre de vista les prioritats. Essent aquesta una qüestió important, no és, en les presents circumstàncies, la més important ni la més urgent de les que haurà d’abordar el congrés del partit. Concentrar el debat en aquesta qüestió podria significar menystenir o eludir altres qüestions essencials, obrint la via a un congrés decidit des de dalt, amb un resultat merament continuista. Una “victòria” congressual d’aquesta mena seria pírrica; no generaria el necessari nou inici que necessitem i podria significar un declivi difícil de recuperar.

Les qüestions essencials del congrés del PSC són les que fan referència a la necessària regeneració de la política, a la renovació profunda del partit, del seu model organitzatiu i del seu equip dirigent; les relatives a la crisi econòmica i social que estem vivint i a com sortir-ne amb un nou projecte del socialisme democràtic, capaç de posar en cintura la selva capitalista que ha fugit de mare en el pla global; les relatives a la política que cal realitzar a Catalunya i a l’aliança de progrés que cal bastir per al 2014 com a alternativa vencedora.

La posició de Nou Cicle sobre el grup propi al Congrés dels Diputats és coneguda: pensem que cal mantenir i refermar els acords que van donar origen a la unitat socialista a Catalunya, a la constitució del PSC i a la seva articulació, des de la sobirania, amb el PSOE. No és possible un model regressiu respecte a aquests acords fundacionals. Seria retrocedir a abans de la unitat socialista. Seria deixar molta gent a fora quan és hora de retrobar gent i d’incorporar-ne de nova.

El congrés del PSC no pot renunciar al grup propi que els acords de la unitat socialista contemplen, que va ser una realitat durant les dues primeres legislatures i que va desaparèixer a conseqüència del 23-F i de la consegüent reforma regressiva del reglament de la cambra. El congrés del PSC ha d’encarregar a la direcció elegida que negociï i pacti amb la direcció del PSOE la fórmula que doni resposta a aquesta necessitat.

Nou Cicle, 27 de juliol

3 Responses to Editorial: Sobre la presència del PSC al Congrés dels Diputats

  1. Josep Mª Balcells 3 agost 2011 at 13:18

    Som molts els simpatitzants del PSC que mirem amb preocupació els moviments precongressuals. I si avui llegim que el pacte ROS-Bustos és el comú denominador per avançar en la “renovació” del PSC serem també molts els que direm “No és això, companys, no és això”. Nou Cicle juga encara al possibilisme d’influir en la bona direcció del “canvi”. Jo que vinc de CpC entenc que el nostre “possibilisme” al llarg de dues legislatures de govern, no ens ha fet bé. Hem estat porucs. Hem cedit sempre per mor de la unitat i de la voluntat de no fer trencadisses… I això ens ha portat a una davallada i un càstig de l’electorat que no ens ha vist prou ferms en la defensa del nostre autogovern i de la nostra catalanitat.
    La reivindicació del grup parlamentari és una conditio sine quan non per poder tenir “veu pròpia” a Madrid. Totes les altres componendes acaben en imatge de dependència. Si no s’aconsegueix això del Congrés algú començar a dir que caldrà fer foc nou.
    Amics. Aguanteu els principis.
    Suposo que ens veurem a Vilopriu.
    Anims.

    Josep M Balcells
    exdiputat de CpC.

  2. Àngel Castanyer 27 agost 2011 at 12:48

    Celebro el to de fermesa de l’editorial de Nou Cicle amb fraseses com aquesta “: pensem que cal mantenir i refermar els acords que van donar origen a la unitat socialista a Catalunya, a la constitució del PSC i a la seva articulació, des de la sobirania, amb el PSOE. No és possible un model regressiu respecte a aquests acords fundacionals. Seria retrocedir a abans de la unitat socialista. Seria deixar molta gent a fora quan és hora de retrobar gent i d’incorporar-ne de nova.
    El congrés del PSC no pot renunciar al grup propi que els acords de la unitat socialista contemplen, que va ser una realitat durant les dues primeres legislatures i que va desaparèixer a conseqüència del 23-F i de la consegüent reforma regressiva del reglament de la cambra”.
    Conseqüentment Comparteixo l’opinió de Josep Mª Balcells quan escriu: 3 agost 2011
    “ Som molts els simpatitzants del PSC que mirem amb preocupació els moviments precongressuals. I si avui llegim que el pacte ROS-Bustos és el comú denominador per avançar en la “renovació” del PSC serem també molts els que direm “No és això, companys, no és això”(…) Hem estat porucs. Hem cedit sempre per mor de la unitat i de la voluntat de no fer trencadisses… I això ens ha portat a una davallada i un càstig de l’electorat que no ens ha vist prou ferms en la defensa del nostre autogovern i de la nostra catalanitat.
    La reivindicació del grup parlamentari és una conditio sine quan non per poder tenir “veu pròpia” a Madrid. Totes les altres componendes acaben en imatge de dependència.

  3. Enric Benages 29 agost 2011 at 15:11

    D’acord amb en Balcells i en Castanyer.
    No entenc però, que al 5è paràgraf es parli de “…mantenir i refermar els acords…” , dons ja fa temps que els acords han quedat arraconats i en conseqüència no es “mantenen”. En tot cas caldria recuperar-los.
    A Vilopriu vaig sentir la paraula “abduïts”… Vaig felicitar-ne l’autor. Si companys, estem abduïts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: