Nou Cicle

Editorial de Nou Cicle: El míting del Raval, molt més que una sorpresa

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Si una paraula era freqüent en els comentaris que se sentien a la sortida del míting del Teatre del Raval en el que Joan Ignasi Elena es presentà com a candidat a la primera secretaria del PSC, aquesta era la paraula “sorpresa”. És cert: l’acte va sorprendre, i molt.

Va ser sorprenent l’assistència tan nombrosa, amb el teatre ple de gom a gom, de gent vinguda – sense autocars! – d’arreu de Catalunya.

Va sorprendre l’edat dels nombrosos assistents, entre els que els joves i els molt joves eren majoria.

Va sorprendre el contingut polític de les intervencions dels que van parlar en el míting, també joves i molt joves en la seva gran majoria. Parlaren – com assenyalà la crònica de l’endemà a La Vanguardia – de “rebel·lia, passió, valentia, ambició i canvi”, composant “una mena de melodia del nou socialisme que vol representar Elena.”

Hi ha una nova generació socialista que ha fet una passa endavant i comença a parlar alt i clar. Amb un discurs autèntic, positiu, entenedor, sense concessions a les frases fetes i als tòpics, amb continguts i propostes polítiques i organitzatives concretes i constructives, que seran debatudes en el 12è Congrés del PSC.

Parlant del congrés, Joan Ignasi Elena va dir una cosa que compartim: “No pot ser un congrés d’una victòria pírrica forjada des de càlculs més o menys simplistes i endogàmics. Ha de ser un congrés d’una àmplia victòria política. D’una àmplia victòria forjada des de les idees i els projectes, perquè la nostra principal i generosa prioritat ha de ser la de ser més i més poderosos portes enfora i no portes endins”.

“El nostre gran adversari”, va afegir Joan Ignasi Elena al final de la seva intervenció, “és l’apatia, la tendència a pensar que davant la crisi de valors i la complexitat del  moment hi ha poca cosa a fer i que, per tant, està justificat resignar-se i quedar-se aixoplugat en les unanimitats.”

Estem segurs que, en aquest sentit, el míting del Teatre del Raval i les propostes que Joan Ignasi Elena i els altres set intervinents van avançar,  signifiquen un estímul positiu i indispensable, de cara a l’àmplia victòria col·lectiva, portes enfora i portes endins, que desitgem que es produeixi en el 12è Congrés del PSC.

Una cosa, en tot cas, ja és clara en aquests moments. Aquest míting del Teatre del Raval no ha estat solament una sorpresa, sinó molt més. Ha estat el començament d’una història.

 

 

 

 

http://www.noucicle.org/lhora/?p=4944

3 Responses to Editorial de Nou Cicle: El míting del Raval, molt més que una sorpresa

  1. Pingback: Editorial de Nou Cicle: El míting del Raval, molt més que una sorpresa |xcat.cat

  2. Josep Xurigué 3 desembre 2011 at 7:49

    Estic molt d’acord, que convé un canvi real i avançar cap a un nou model de partit en relació al Congrés.

  3. Marius Viella 13 agost 2012 at 17:33

    Si el PSC que encapçalava el govern tripartit de la Generalitat de Catalunya , hagués fet igual que Maragall, al Congres dels Diputats amb el Govern del PSOE de Zapatero, de ben segur que Catalunya en aquests moments no deixaria que el Sr. Montoro ens humilies tan descaradament com ho esta fent, i que el Català i el benestar continuaria en el lloc que li correspon; l’estatut es desenvoluparia en tota la seva integritat , i no tindríem els problemes de finançament que el PP esta provocant a Catalunya, a favor d’Alemanya que manega els fils de l’eurozona; gracies Montilla i gracies PSC i gracies tripartit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: