Nou Cicle

Editorial de Nou Cicle: Després del 25N

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

CiU s’ha “autorretallat”.

 

Les eleccions del 25N, convocades per Artur Mas en clau plebiscitària, han portat a un gran retrocés de CiU, que ha perdut 12 escons. Gent de bona fe creia que Artur Mas tenia un pla sobiranista. En realitat adoptà la tàctica de sumar-se a la onada de la manifestació del 11S, dissimulant la seva política antisocial i tractant de guanyar una “majoria excepcional”. Ha fracassat rotundament.

De “mesies”, Artur Mas ha passat a una posició molt feble, amb un govern sense possible majoria coherent, un Parlament més dispers,  i amb els ponts trencats amb el PP que li donava suport. Es pot trobar en un carreró sense sortida que obligui a convocar noves eleccions.

 

S’ha obert una situació d’ingovernabilitat.

ERC pressionarà a Convergència per a encetar unilateralment el camí de la independència. Però serà impossible que una CiU dividida hi respongui sense tergiversacions, maniobres i dilacions. Si ERC fa coalició amb CiU o dóna suport a les seves polítiques antisocials es desacreditarà.

 

El PP i la caverna espanyola han reforçat l’independentisme.

El famós informe policial ha exasperat a la majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Però aquest joc brut s’ha aprofitat d’una situació concreta: l’escàndol del cas Palau,  la fiança de 3,3 milions d’euros imposada a Convergència i diversos assumptes de corrupció.

 

Tot això es produeix en un context de creixent sofriment social.

En dos anys de govern Mas, hem passat de 686.000 a 821.000 aturats; els 230.000 treballadors del sector públic han reduït els seus ingressos entre un 5% y un 15%; la llista d’espera als hospitals ha pujat de 56.000 a 80.000 persones; més de 7.000 famílies han estat excloses de la renda mínima d’inserció; la pobresa, les desigualtats i la marginació augmenten constantment.

 

L’erosió de la unitat civil a Catalunya s’ha afegit a la fractura social.

L’augment de vots de C’s i els resultats del PP s’expliquen en clau reactiva. Les retallades i les maniobres tàctiques de CiU contribueixen a “desfer el país” posant en risc la seva cohesió social i nacional.

 

El fracàs de Convergència i Unió no pot dissimular la greu derrota del PSC.

El resultat socialista estava anunciat, amb la pèrdua regular de pes al Parlament des de 1999: 52, 42, 37, 28… i ara 20 escons. Si no hi ha una reacció concreta i significativa de la direcció del PSC, la credibilitat es perdrà. La reflexió és necessària, i volem contribuir-hi constructivament. Però no és en absolut suficient. Calen gestos, canvis, objectius i calendaris. Cal que es visualitzi amb decisions concretes que finalment s’ha entès el missatge dels electors i electores i que hi ha capacitat de reacció.

 

En aquesta hora greu, Nou Cicle vol contribuir a fer renéixer amb força el socialisme català i la majoria d’esquerres a Catalunya.

En el PSC, treballant per una renovació política i organitzativa radical, que l’obri, el dinamitzi i el posi eficaçment al servei del poble de Catalunya que  vol la justícia social, la decència pública i el dret a escollir lliurement el seu futur.

En la societat, donat suport actiu a totes les iniciatives que es plantegen amb l’objectiu de  l’aliança de les forces de progrés, com alternativa majoritària  al govern de la dreta.

Nou Cicle, 26 de novembre de 2012

 

One Response to Editorial de Nou Cicle: Després del 25N

  1. passejo (@passejo) 27 novembre 2012 at 16:03

    Els tres objectius que citeu pel poble de Catalunya, molt bé!
    Però tripartit per tercera vegada? Si us plau, no! i no suma. Quatripartit, tripartit amb CUP, fórmula empitjorada? noo!!! i tampoc suma. Quintapartit amb C’s? Uff!!! tampoc suma!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: