EditorialPortada

Editorial de Nou Cicle: Després de Pittsburgh

DOLARESVOLANDOLa cimera del G20 reunida a Pittsburgh el 24 i 25 de setembre podia haver anat molt pitjor; però això no vol dir que hagi anat bé. Si recordem on érem ara fa un any, amb el risc d’una fallida generalitzada del sistema financer, la caiguda a plom de les economies més desenvolupades i l’amenaça d’una nova Gran Depressió, podem dir que un any després sembla haver-se evitat el desastre. Però la qüestió que inquieta ara és justament que els responsables polítics no semblen capaços d’anar al fons de la qüestió. El mes d’abril passat, a Londres, la reunió del G20 aconseguí mostrar una posició comuna dels dirigents a favor del multilateralisme, l’acció pública per a reactivar l’economia i una voluntat de supervisió del sistema financer. Es restaurà així una certa confiança. Però ara, a Pittsburgh, haurien calgut respostes concretes que no s’han produït.

Hi ha hagut , naturalment, alguns elements positius. El mateix fet que els dirigents de les principals economies del món (que representen el 85 % del PIB mundial) es reuneixin periòdicament ja és positiu. També ho són la voluntat manifestada de continuar les polítiques de rellançament, o el pes creixent dels països emergents en aquests encontres i en el FMI.

Però com que la crisi global no és un accident episòdic sinó el resultat de desequilibris fonamentals, no és estrany que malgrat l’optimisme oficialment proclamat, els analistes i els experts  s’hagin mostrat majoritàriament crítics a l’hora de valorar els resultats de la cimera. Reconèixer que els insuportables desequilibris i desigualtats generats per l’hegemonia del fonamentalisme de mercat són a l’origen de la crisi actual és el punt de partida d’unes reformes necessàries. Però els dirigents del G20 han preferit abordar els aspectes simbòlicament més visibles (els bonus, els paradisos fiscals) en comptes d’abordar els problemes fonamentals de la reforma financera. La longitud del document de conclusions finals de la cimera de Pittsburgh  contrasta amb el caràcter limitat dels acords efectius. La “modèstia” del G20 en matèria de regulació de les finances globals mostra la feblesa dels governs davant del poder del gran capital financer.  És una mala notícia pel que fa a possibles noves derives de la situació actual, sols precàriament redreçada, o a la prevenció de noves crisis futures.

La  pusil·lanimitat del G20 a l’hora de fer front a la qüestió escandalosa i perillosa dels “bonus” és reveladora d’aquesta situació. Aquestes bonificacions no són sols un procediment que tothom considera escandalós; constitueixen també un sistema tan perillós com seria deixar circular cotxes de Fórmula 1, sense limitació de velocitat, per les nostres carreteres i autopistes.  Simbolitzen el caràcter nociu d’un capitalisme irresponsable que cerca únicament la màxima rendibilitat  del capital al més curt termini.

El fons de la qüestió es troba en problemes que la reunió de Pittsburgh no ha tocat o només ha abordat tangencialment: la necessitat de respostes als enormes desequilibris comercials i financers i la crisi del deute. La necessitat d’una reforma financera, amb la creació d’una organització mundial de les finances, capaç de regular eficaçment els mercats, no ha trobat resposta a Pittsburgh. La principal raó cal trobar-la en el fet que, malgrat els centenars de milers de milions (dels contribuents) destinats a salvar les banques, aquestes disposen d’una àmplia capacitat  de pressió i de grans marges de maniobra front els governs (l’anunci, en plena reunió del G20, que el gegant bancari HSBC havia decidit desplaçar la seva direcció de Londres a Hong-Kong és simptomàtic). La crisi tendeix a reforçar i agrupar la banca més potent, de tal manera que tendeix a augmentar el desequilibri entre  finances globals i  governs nacionals. Només amb un avenç ràpid vers un nou multilateralisme (i a Europa, vers un govern comú) es podria corregir aquesta situació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button