Nou Cicle

Editorial de L’Hora: Evitar l’”austericidi”

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

austercidiFa pocs dies, el president de la Comissió europea, José Manuel Barroso, va fer uns comentaris davant dels periodistes que van merèixer atenció:

Sé que hi ha alguns consellers tecnocràtics que ens diuen que el model (d’austeritat) és perfecte per a respondre a la situació, però quan els hi demanem com implementar-lo, ens responen dient ‘aquesta no és la meva feina’ ” (…) “Necessitem una política que sigui encertada, d’acord. Però també necessitem tenir… acceptació, política i social”.

Alguns parlaren de ficada de pota de Barroso, i recordaren una vella dita dels cercles polítics de Washington: “La definició de ficada de pota és dir la veritat per error“.

Però  el president de la Comissió no féu sinó respondre a l’aire del temps. Els advocats europeus de l’austeritat a ultrança topen amb una oposició creixent, no sols de les opinions públiques sinó dels experts i dels governs de la UE, que en nombre creixent demanen més temps per assolir els mandats de reducció del  dèficit, i reclamen un gir cap a polítiques d’estímul al creixement i de creació d’ocupació.

Ja no són únicament el països del Sud, en situació catastròfica, els qui fan aquesta reclamació, sinó alguns del “nucli” de l’euro (França i els Països Baixos), on l’efecte políticament destructiu de l’austeritat  es fa sentir també dramàticament. A  França, per exemple, el percentatge d’aprovació d’Hollande ha baixat per sota del 30 %.

A Itàlia, el proposat cap de govern, Enrico Letta, va enviar, en la seva primera declaració pública, un missatge a Brussel·les i a Berlin: “La política d’austeritat a Europa ja no és suficient”. Suposant que aconsegueixi fer govern, no vol fer la fi de Mario Monti, rebregat a les urnes.

Alguns governs reaccionen – tímidament – contra l’”austericidi”.  També ho han fet el FMI i l’administració nord-americana. Barroso s’ ha afegit a aquesta demanda de rectificació, per bé que en termes  eufemístics. La qüestió és què donarà de si aquest debat.

Si no du a res i la recessió perdura, els efectes socials seran terribles i les conseqüències polítiques  seran espectaculars. Les dades de la realitat en curs, que són desoladores (tant en termes d’atur, desigualtat i pobresa,  com macroeconòmics i pressupostaris) generen un cercle viciós i creen un autèntic cul de sac, si no hi ha una reacció d’intel·ligència elemental.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: