Nou Cicle

David Lizoain: La pròrroga pressupostària del 2013, el perquè de tot plegat

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

CalculatorControlar i fiscalitzar la despesa és una funció bàsica dels parlaments, per no dir la seva raó primordial d’ésser. Qui pretén gastar sense consentiment parlamentari va per mal camí. La decapitació d’en Carles I d’Angleterra té els seus origens en un conflicte amb el parlament anglès per temes d’impostos. Els colons nord-americans posteriorment van aprofundir la rebel·lió sota el lema de “no taxation without representation”. A França, els Estats Generals van ser convocats el 1789 per Lluís XVI precisament per tractar temes impositius.

A Catalunya, no es van presentar pressupostos per al 2013. Sembla que el conseller Mas-Colell, en lloc d’importar l’esperit democràtic original dels EUA, ens ha traslladat l’obstruccionisme que caracteritza el partit Republicà. El motiu oficial de no presentar pressupostos és que tot és culpa de Madrid, però si s’entra més al detall en la matèria, sorgeix una altra explicació. No han presentat pressupostos sabent que aquests serien els més durs i els menys socials en la història moderna de Catalunya.

Algunes consideracions:
El Govern ens aporta poques dades, però el que si que es pot fer és comparar l’estat de despesa durant el primer semestre en els últims exercicis:

image

L’estat de despesa en el primer semestre no és un indicador perfecte de com acabarà sent la despesa anual, però a manca de més informació des del Govern és el millor indicador públic que tenim de com van les coses. Aquí es pot veure com la despesa ha canviat en l’últim any, per àrees:

image

La retallada d’aquest any s’ha fet de manera integra en salut, educació, foment de l’ocupació i protecció social. Podem comprovar que 9 de cada 10 euros s’han retallat en aquests àrees (en altres àrees, alguns números són positius perquè s’ha augmentat la partida al primer semestre:

image

Els ajustaments han arribat de forma dramàtica al nucli dur de l’estat de benestar: els hospitals, les aules, els aturats, i programes pels més desfavorits.

Pel que fa les prioritats del Govern, es poden comparar les retallades en termes percentuals. Destaca que estan retallant més en sanitat que en el conjunt dels pressupostos:
image

Podem ampliar la nostra mirada per veure on ha retallat Artur Mas des de que governa la Generalitat (a través d’uns pressupostos pactats amb el PP i després consentits per ERC ):

image

El gruix de les retallades, de 2010 fins 2013, afecta la sanitat i l’educació, sumant més de 2.000 milions d’euros. Més de la meitat d’aquesta tisorada és del 2013, l’any dels pressupostos desapareguts.

Sempre ha existit una política fiscal alternativa. CiU ha preferit retallar. I quan ha vist que això no acaba d’agradar, han optat enguany per ocultar en lloc de rectificar.

No presentar uns pressupostos suposa una clara degradació del paper del parlament i de la democràcia. D’aquesta manera, CiU ha pretès aplicar un ajustament terrible, sense que ningú se n’adonés.

Si hi ha una mica de justícia, els responsables d’aquest fiasco acabaran sortint igual que estan fent les coses: per la porta de darrere.

Bloc de David Lizoain

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: