Nou Cicle

Consol Prados: Reforma fiscal i pobresa infantil

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

pobresainfantilLa crisi, i les mesures aplicades pels governs, s’està portant per endavant masses coses i massa gent. Hi ha dues notícies d’aquests darrers dies que caldria relacionar: la reforma fiscal i les xifres de pobresa infantil.

L’informe d’Unicef torna a encendre totes les alarmes sobre pobresa infantil a Espanya, com ja ho va fer l’informe de Càrites al març passat. Els infants són les principals víctimes de la crisis, perquè pateixen la desprotecció econòmica com a conseqüències de la precarietat laboral o de l’atur dels pares, els desnonaments, i la reducció de les polítiques socials i educatives. Espanya és el país europeu que menys inverteix en polítiques de protecció i d’infància. Una societat amb el 27% d’infants en la pobresa és una societat sense futur. Hauria de ser una dada suficient per replantejar de dalt a baix totes les “mesures” per “salvar” l’economia, i qüestionar el dogmatisme de les polítiques d’austeritat. Una dada per mesurar també fins a quin punt la gestió de la crisi és un canvi de model social.

Els governs actuals, tant el PP com CIU, fan càlculs que per mi són erronis. Perquè aquestes xifres són insostenibles en termes de justícia social i valors democràtics. Però també en termes econòmics. La pobresa infantil d’avui és una manca de capital humà, per avui i per al futur. Perquè no es pot progressar si el progrés no és col.lectiu. Perquè no en sortirem de la crisi si no és combatent la desigualtat, perquè la desigualtat ens fa més vulnerables, a tothom com a col.lectiu.

I vaig a l’altra notícia que per mi sí té relació. A qui s’adreça el Govern Espanyol quan diu que la raó de la reforma fiscal és per tornar als espanyols l’esforç que han fet? De veritat que ho trobo d’una gran falta de consideració vers els ciutadans i especialment pels treballadors i treballadores. Les mesures de la reforma fiscal les van explicant per capítols i amb eufemismes, no fos el cas. Tot un entrellat que caldrà veure tota la lletra petita. Però d’entrada és una reforma que pot engrandir encara més la distància social, amb mesures com la cotització dels acomiadaments o la supressió de la deducció pel lloguer de la vivenda, o una major rebaixa de l’IRPF per les rendes més altres. Mentrestant la bretxa entre les rendes de capital i les rendes del treball continuen sent una gran assignatura pendent, així com la lluita contra el frau fiscal, que és una veritable sangria.

Una reforma fiscal seria necessària i justificada, però per combatre el principal problema que té el país en aquests moments, i que és l’augment alarmant de la desigualtat social que no para de créixer. Això és el que caldria “retornar” a la ciutadania i als infants, i no caramels electoralistes.

Catalunya Press

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: