Nou Cicle

Clara Blanchar: L’ocupació cooperativa resisteix a la crisi

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

cooperacioLa teoria diu que l’economia social, com les cooperatives, resisteixen millor que les empreses en moments de crisi: funcionen horitzontalment, es basen en la col·laboració, són més democràtiques i flexibles a les necessitats de cada moment.La pràctica ho avala. Catalunya va tancar l’any passat amb un augment del 36% en la creació de noves cooperatives. El més positiu és que, mentre l’atur fregava el 25%, l’ocupació del sector es va mantenir i fins i tot va augmentar un 2% en el tercer trimestre.

Les dades són de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. En nombres absoluts, el 2012 se’n van crear un total de 147 noves en un sector que en els últims anys havia crescut, però de forma més sostinguda (de 99-113 cada any entre 2008 i 2011). La federació celebrarà la setmana vinent la seva assemblea anual, en què donarà a conèixer el detall de les dades de 2012.

La Garbiana Pagesa, amb seu a Torroja (Segarra), és una de les cooperatives que es va constituir l’any passat. La van fundar quatre joves del poble, que té tot just 100 habitants, i es dediquen al cultiu i elaboració de cereals i farines ecològiques, que han aconseguit el segell oficial CCPA (de productes ecològics). També venen cistelles d’horta: entre 40 i 50 a la setmana a veïns i restaurants, tot un rècord de vendes en un entorn amb la baixa densitat de població del seu. Una de les sòcies, Núria Verdés, explica que es van constituir com a cooperativa perquè funcionaven com si ho fossin “però sense saber-ho”: “Tots posàvem diners, treballàvem i el repartíem”, explica. Fins que l’Ajuntament de Cervera els va oferir participar en uns cursos de formació sobre cooperatives i formar la seva pròpia.

Desig i necessitat

Crida l’atenció que La Garbiana estigui a només set quilòmetres de Guissona, seu d’una de les grans cooperatives agrícoles catalanes, coneguda per les botigues, supermercats i, fins i tot, bufets Bon Àrea.”Som els gals de la Segarra”, riu Verdés. El nom que han escollit tampoc és casual: “La garbiana és una mala herba que creix amb una flor blanca, però és comestible, és la base d’una mostassa, és una forma de dir que totes les plantes tenen un perquè”. La creació d’aquesta cooperativa mostra també la facilitat amb la qual es creen sinergies en el sector: el préstec per a la inversió inicial van demanar-lo a Coop 57, i tant la gestoria com la prevenció de riscos laborals la porten altres cooperatives.

El president de la Federació de cooperatives a Catalunya, Perfecto Alonso, creu que la constitució de noves cooperatives s’explica per dos motius específics: “Necessitat i desig”. Necessitat, diu, “perquè les cooperatives són una alternativa molt més sòlida per als aturats que l’opció que els ofereix el Govern”.

Aquesta opció governamental, afegeix Alonso, neix de la “incapacitat del mercat de treball de crear ocupació” i passa per “convertir-se en autònoms amb l’aval de la seva família i el seu entorn”. El president defensa aquesta solidesa amb una dada: la meitat d’empreses creades es liquida als cinc anys, en el cas de les cooperatives passa als vuit i, de vegades, per canviar de fórmula, no per cessar l’activitat. Respecte al desig, el president de la federació de cooperatives esgrimeix que “la cultura del canvi és cultura cooperativa”: “La gent decideix fer un canvi i transformar el territori amb empreses amb valors que ajuden a desenvolupar la manera com volen viure”. En total, a Catalunya hi ha 4.130 cooperatives, la majoria, (3.066) de treball. En els dos primers mesos d’aquest any se n’han creat 12 més.

Amb una porta antiga són capaços de fer un banc, un moble bar, un penja-robes o un capçal de llit. Amb un bressol antic, un escriptori infantil. Amb una escala de pintor de parets, un prestatge. Jordi Mayals, Manuel Fito i Sol Bucalo són els tres socis de l’Estoc, una cooperativa que es dedica a reciclar mobles o crear-los a partir de residus i que té per objectiu crear ocupació per a persones amb discapacitat intel·lectual. Es van constituir en cooperativa fa tot just mig any i estan situats al barri del Poblenou de Barcelona, ​​en un gran local “perfecte per a un projecte tan visible i integrador”, resumeix Fito. La botiga, el taller i el magatzem estan un al costat de l’altre. Mayals celebra que la ubicació en una zona emergent “comenci a donar fruits” perquè el boca a boca funciona en un entorn en el qual abunden col·lectius artístics. La fórmula cooperativa d’iniciativa social la van triar “per principis”, per a “integrar el col·lectiu de discapacitats d’una manera estimulant i poder prendre decisions i riscos de manera col·lectiva”.

Són cosins germans, per dir-ho d’alguna manera, de centres socials com Can Vies o altres cooperatives com La Ciutat Invisible, al barri de Sants. El bar musical Koitton Club va aixecar la persiana fa sis mesos per donar cabuda a les bandes i projectes culturals d’un barri que bull d’activitat associativa i “on els moviments socials mouen a molta gent”. Ho explica Núria Alcober, sòcia de la cooperativa amb Pep Rius, Bernat Serrat i Montse Velázquez, tots a la dècada dels anys trenta, veïns de la zona i vinculats d’una o altra forma a la cultura i la música.

En molt poc temps -i després ‘dencarregar-se de totes les tasques, des la paperassa a les obres del local-, han aconseguit programar unes 20 activitats mensuals, nocturnes o diumengeres per a públic familiar. I els funciona.

Alcober recorda que Sants no tenia un bar així des del mític Comuniqué dels anys vuitanta i explica que si va optar per l’economia social va ser per afinitat amb les seves “idees polítiques i socials” i “perquè permet major vinculació amb el barri”. A més dels socis fundadors, tenen 30 socis col·laboradors que també intervenen en el projecte.

El País

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: