Giaime Pala: Enric Prat de la Riba i l’article 155
Històricament, a l’esquerra catalana li va passar amb Enric Prat de la Riba (1870-1917) el mateix que els va passar als republicans francesos amb Tocqueville o a Gramsci amb Cavour, és a dir, que combatia el seu llegat ideològic i alhora se sentia atreta per el seu enginy polític i el seu talent pràxic. No […]
Víctor Saura: Els carrers tornaran a ser de tots
Aviso que el títol de l’article no té molt a veure amb el que vindrà a continuació. És un simple i ingenu desideràtum per a la Catalunya dels propers anys, en la que m’agradaria que es deixés de parlar en termes tan excloents com els “nosaltres” contra els “vosaltres” que sovint escoltem al carrer i […]
Giancarlo Bosetti: Stop al pensament de l’enemic. Un elogi de la moderació
Més o menys a totes bandes avancen els “immoderats”, de Praga, Budapest i Varsòvia fins a Caracas o Delhi. L’extremisme torna a ser en ascens, el pensament enverinat per l’odi a l’enemic, exterior o interior, el que sigui, contamina de nou l’esfera pública: arxivat el segle XX, “l’edat dels extrems” (Hobsbawm) amb el nazisme, el […]
Rudolf Ortega: Arriba Espanya
Sí, sí, ho sé, en soc conscient, el titular és tremendament provocador, però que voleu que us digui, tot depèn de la lectura que en faci el receptor i del grau d’aprensió que tingui a certes paraules. El català i el castellà comparteixen moltes paraules homògrafes que volen dir el mateix (venen de la mateixa […]
Jaume Gullamet: El Candel més autèntic
Jo sòc “el hijo de Guillamet”, que surt citat algunes vegades en el llibre pòstum de Francisco Candel, El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975, acabat de publicar. Joan Guillamet era un professor d’institut de literatura espanyola, que havia arribat de Figueres el 1966. Escriví als diaris –El Noticiero Universal, El Correo Catalán, La Vanguardia […]
Entrevista a Katherine Maher: “Cada article de Viquipèdia és transparent”
Els col·laboradors de Viquipèdia es van trobar confrontats, de dels primers passos de l’enciclopèdia en línia, a falses informacions i van haver d’organitzar-se i inventar regles per evitar que fossin publicades a la plataforma. En un moment en què la qüestió de les falses informacions continua agitant el debat públic, més de dos mesos després […]
Jordi Font: El triangle virtuós de la cultura
El passat mes de novembre, associacions i persones diverses del camp de la cultura feien públic el manifest Per una política cultural de llarg abast. Excel·lent notícia i suggeridor títol. Però, també cal dir-ho, continguts poc elaborats, ancorats en unes dicotomies que no haurien de ser-ho: indústries culturals o creació, aparador o dinàmiques de base, […]
Jordi Llovet: L’assaig humorístic de Stevenson
No sé què li ha passat a aquest país, que aquell assaig que practicaven, en part, Josep Pla o Eugeni Xammar, i, per sobre de tots els altres, i amb gran mèrit, Josep Maria de Sagarra, s’ha esllanguit. Els diaris ja no tenen seccions dedicades a aquest gènere, que ha de ser moral —però derivat […]
Jordi Font: Cultura i educació
Per fi, el gran tema ha fet presència de manera oberta. Ha estat molts anys el mur invisible contra el qual s’han estavellat les polítiques culturals més coratjoses de la nostra democràcia, els assajos titànics i en bona part frustrats d’aixecar els migrats sostres dels “públics” de la cultura, d’augmentar la capacitat creativa i expressiva […]
Antoni Puigverd: Llengua, sumar o restar
La polèmica de les llengües ha retornat amb el manifest dels acadèmics catalans. Ja va passar igual amb el “Manifiesto por la lengua común”, que definia el català com un obstacle per als immigrants i per a la democràcia. La polèmica d’aquest nou manifest ha quedat atrapada en un error de pissarrí: la pintoresca descripció […]