Josep Puig-Pla: Maria Aurèlia Capmany, 100 anys
Maria Aurèlia Capmany, 100 anys Dona, novel·lista, feminista, socialista, vital, transgressora “Noia, jo sóc filòsof de secà i tu, filòsof de regadiu”. El seu pare, el folklorista Aureli Capmany li ho va dir a M. Aurèlia. L’un tenia l’experiència vital del coneixement i l’altra, la filla, havia passat per la Universitat. Aureli havia begut de […]
Raimon Obiols: Si jo fos Lluis Llach
* Llegeixo a l’Ara que Lluís Llach es perfila per presidir “el consell assessor que pilotarà el debat constituent i que es podria crear dimarts que ve en la reunió de govern.” I llegeixo també una crònica molt més contundent de Marta Lasalas a El Nacional, que du per títol “Llach ultima en una reunió […]
Raimon Obiols: Maria Aurèlia, la ratafia i el 6 d’octubre, el “segon Institut Escola”
Maria Aurèlia * Ramon Fernández Jurado, que li feia de xòfer amb la seva vespa en els anys de les funcions clandestines del Layret, l’anomenava “la Marieta”. No sé si pensava en la de “Marieta de l’ull viu” de la cançó. En tot cas, l’ull viu, la Maria Aurèlia Capmany el tenia: una mirada sense […]
Raimon Obiols: L’art de l’impossible, una mica de Torra, ungits i excomunicats
L’art de l’impossible Creure en la política no com l’art del possible sinó “de l’impossible, del meravellós, del miraculós“. Aquesta és l’autocrítica que es dedicà el ministre feixista Giuseppe Bottai (que sempre he imaginat com una mena de Ridruejo italià), en una carta de 1944 al seu fill: “Vam optar per confiar només en nosaltres […]
Raimon Obiols: Vaitot, “La llança no passa”, “Lettera a Malvolio”
Vaitot No s’ha jugat de farol (els puristes dirien catxa). S’ha fet un vaitot. Llegim a Viquipèdia: “Una catxa, envit en fals, o bluf, és una aposta capciosa que un jugador fa per tal de confondre els seus adversaris.” En canvi, llegim al Fabra, un vaitot és “el fet d’arriscar tots els diners en una […]
Jordi Gracia: ‘Cas Lluís Pasqual’: el coratge de l’esquerra
Del cinisme polític de la consellera Laura Borràs no se n’ha de dubtar: la dimissió de Lluís Pasqual és un “gest que l’honra”, i no hi ha gaire més a dir. Una mica més desconcertant ha resultat el dolç comiat d’Ada Colau. És veritat que l’alcaldessa és avui l’objectiu predilecte de nombrosos ciutadans i polítics, […]
Jordi Font: Eduard Miralles, pioner de les polítiques culturals
L’Eduard Miralles va ser un dels pioners en el trànsit de les provatures voluntarioses a la formulació de la primeres polítiques culturals de la democràcia. Havíem entrat als Ajuntaments l’any 1979 (“Entra amb nosaltres a l’Ajuntament”), amb l’empenta de la insurgència política i dels moviments socials antifranquistes, carregats d’idees i de bones intencions. Vam fer […]
Raimon Obiols: Batista i la simfonia de la llibertat, golfes del Parlament, mal geni del geni, música i política
Batista i la simfonia de la llibertat * M’he llegit gairebé d’una tacada el llibre “La sinfonía de la libertad“ d’Antoni Batista. És un llibre d’una persona que, a més de ser un gran curiós, té una bona formació musical i una llarga experiència política. És una persona idònia, doncs, per escriure sobre la […]
Jordi Font: Maria Aurèlia Capmany, una càtedra a peu de carrer
Intentaré, millor o pitjor, un impossible: explicar, en deu minuts, la dona d’acció, la dona compromesa, que va ser Maria Aurèlia Capmany. I és que Maria Aurèlia resulta un poliedre de cares infinites, un continent del tot inabastable. No és tan sols la seva ingent i encara mal coneguda obra literària, és moltes coses més. […]
Raimon Obiols: Apropar-se a Ítaca, ensenyar el currículum, Cambó levitant
Acostar-se a Itaca * A 92 anys i quasi cec, Andrea Camilleri va actuar al teatre grec de Siracusa, el passat 11 de juny, davant de milers d’ espectadors, en el paper de Tirèsias, l’endeví orb de Tebes que indicà a Ulisses el camí d’Ítaca. Diu Camilleri que ara viu envoltat de boira, però […]