Ignasi Aragay: J.V. Foix i l’amor (crític) a la pàtria
Escrit el 1934 per J.V. Foix al diari La Publicitat : “Quan el catalanisme, en les seves diverses figuracions polítiques i socials, ha reclamat de cadascun dels seus adherents una reforma espiritual, una aproximació moral al tipus de ciutadà de la pàtria nova, ha reeixit i ha vençut. Quan, al contrari, ha ofert la pàtria […]
Jordi Font: Savonarola
Estic llegint Massa foc, de Vicenç Villatoro, acabat de sortir de la impremta, encara amb olor de tinta. Un excel·lent llibre sobre la Florència dels Mèdici, en particular sobre el moment àlgid que va encarnar Lorenzo el Magnífic. A més d’una brillant evocació de l’època i del lloc, el llibre conté una colla de diàlegs […]
Josep Puig-Pla: Maria Aurèlia Capmany, 100 anys
Maria Aurèlia Capmany, 100 anys Dona, novel·lista, feminista, socialista, vital, transgressora “Noia, jo sóc filòsof de secà i tu, filòsof de regadiu”. El seu pare, el folklorista Aureli Capmany li ho va dir a M. Aurèlia. L’un tenia l’experiència vital del coneixement i l’altra, la filla, havia passat per la Universitat. Aureli havia begut de […]
Raimon Obiols: Si jo fos Lluis Llach
* Llegeixo a l’Ara que Lluís Llach es perfila per presidir “el consell assessor que pilotarà el debat constituent i que es podria crear dimarts que ve en la reunió de govern.” I llegeixo també una crònica molt més contundent de Marta Lasalas a El Nacional, que du per títol “Llach ultima en una reunió […]
Raimon Obiols: Maria Aurèlia, la ratafia i el 6 d’octubre, el “segon Institut Escola”
Maria Aurèlia * Ramon Fernández Jurado, que li feia de xòfer amb la seva vespa en els anys de les funcions clandestines del Layret, l’anomenava “la Marieta”. No sé si pensava en la de “Marieta de l’ull viu” de la cançó. En tot cas, l’ull viu, la Maria Aurèlia Capmany el tenia: una mirada sense […]
Raimon Obiols: L’art de l’impossible, una mica de Torra, ungits i excomunicats
L’art de l’impossible Creure en la política no com l’art del possible sinó “de l’impossible, del meravellós, del miraculós“. Aquesta és l’autocrítica que es dedicà el ministre feixista Giuseppe Bottai (que sempre he imaginat com una mena de Ridruejo italià), en una carta de 1944 al seu fill: “Vam optar per confiar només en nosaltres […]
Raimon Obiols: Vaitot, “La llança no passa”, “Lettera a Malvolio”
Vaitot No s’ha jugat de farol (els puristes dirien catxa). S’ha fet un vaitot. Llegim a Viquipèdia: “Una catxa, envit en fals, o bluf, és una aposta capciosa que un jugador fa per tal de confondre els seus adversaris.” En canvi, llegim al Fabra, un vaitot és “el fet d’arriscar tots els diners en una […]
Jordi Gracia: ‘Cas Lluís Pasqual’: el coratge de l’esquerra
Del cinisme polític de la consellera Laura Borràs no se n’ha de dubtar: la dimissió de Lluís Pasqual és un “gest que l’honra”, i no hi ha gaire més a dir. Una mica més desconcertant ha resultat el dolç comiat d’Ada Colau. És veritat que l’alcaldessa és avui l’objectiu predilecte de nombrosos ciutadans i polítics, […]
Jordi Font: Eduard Miralles, pioner de les polítiques culturals
L’Eduard Miralles va ser un dels pioners en el trànsit de les provatures voluntarioses a la formulació de la primeres polítiques culturals de la democràcia. Havíem entrat als Ajuntaments l’any 1979 (“Entra amb nosaltres a l’Ajuntament”), amb l’empenta de la insurgència política i dels moviments socials antifranquistes, carregats d’idees i de bones intencions. Vam fer […]
Raimon Obiols: Batista i la simfonia de la llibertat, golfes del Parlament, mal geni del geni, música i política
Batista i la simfonia de la llibertat * M’he llegit gairebé d’una tacada el llibre “La sinfonía de la libertad“ d’Antoni Batista. És un llibre d’una persona que, a més de ser un gran curiós, té una bona formació musical i una llarga experiència política. És una persona idònia, doncs, per escriure sobre la […]