Nou Cicle

Carlos Jiménez Villarejo: La fortuna dels Pujol prové de l’activitat política

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

pujol-acapulco_560x280La fortuna dels Pujol prové de l’activitat política i no respon a cap llegat o herència, tal com va dir, sense acreditar-ho, el president Jordi Pujol. Així ho va valorar el fiscal anticorrupció quan es va obrir un procés penal després de la seva confessió autoinculpatòria al juliol de 2014: “Tenint en compte que la vaga explicació de la procedència d’una herència no resulta plausible, en presentar tant llacunes com contradiccions“. Criteri que va ser confirmat per l’Audiència de Barcelona en aquest procés quan va dir això: “Al nostre entendre, el reconeixement de l’existència d’un patrimoni ocult durant més de trenta anys pot considerar-se un cas prou revelador per considerar que existeixen indicis (per descomptat, amb caràcter provisional) d’haver-se comès, si més no, un delicte contra la Hisenda Pública“. Això queda confirmat amb la més recent resolució judicial sobre la trama delictiva de la família Pujol.

Les actuacions penals que a continuació es descriuen tenen el seu fonament en la creació, per part de J. Pujol Soley, la seva esposa i fills, d’un entramat familiar amb relacions empresarials que van garantir a la classe política dirigent de Catalunya durant 34 anys – amb la excepció dels set anys del govern de centre-esquerra -, una via encaminada a l’enriquiment del partit dirigent, Convergència Democràtica, de tota la família i del conjunt dels poders econòmics que actuaven en connivència amb ells.

Els mitjans utilitzats per a això eren molt diversos: concursos d’adjudicacions públiques mitjançant comissions il·legals, retribucions desorbitades, etc., com va quedar acreditat en les Conclusions d’ICV de la Comissió d’Investigació del Parlament, coneguda com del cas Pujol: “Durant els anys de govern de Jordi Pujol es va adoptar una actitud tolerant, quan no còmplice o encobridora, respecte de les irregularitats o mala praxi … que afectaven a persones rellevants de la coalició governant “.

El judici oral en curs sobre l’espoliació del Palau de la Música és una bona mostra d’això, a més de les nombroses causes penals en tràmit sobre la corrupció en els governs de Pujol. Pot ser una de les causes per les quals, quan el 2003 conclou el primer període del pujolisme, hi havia un dèficit en els comptes públics de 1.177 milions d’euros. Les conductes penals anteriorment descrites van ser iniciades, induïdes i dirigides per Jordi Pujol, que va tenir la barra d’afirmar que “tenia un acusat sentit de l’honor“.

La fortuna dels Pujol prové de la política. Aquestes són les dades que obren en l’Acta de 13 de desembre de 2016 del Jutjat Central d’Instrucció nº 5 (diligències prèvies 141/2012), que coneix de les actuacions processals penals contra la família Pujol, del qual destaquem els raonaments més significatius:

“3. En el context anterior, deu en particular ressaltar l’existència d’un compte, obert l’any 2000, a la BANCA REIG, la número 63.810, resultant de la documentació aportada per l’entitat bancària que en el document d’Obertura de la compte figura com a titular de la mateixa, Jordi Pujol Ferrusola, amb la característica d’Individual i una primera partida d’ingrés xifrada en 307.000.000 ptes.

En el contracte d’obertura de comptes figura la signatura de l’imputat Jordi Pujol Ferrusola. Al costat d’aquesta documentació també consta un document anomenat Contracte d’operativa confidencial (TOM 4 de la CR F 1337) en la part inferior consten les següents mencions: Titular – actuació i – signatura bancària – només consta de forma manuscrita i amb lletres el nombre del compte.

Consta altre document que s’anomena “Annex al Contracte d’obertura de Compte“, de la mateixa data de l’obertura del compte, en el qual consta la signatura de l’imputat Jordi Pujol Ferrusola i a més s’adjunta l’anomenada “cartolina de firmes” en què només figura una casella omplerta: 1r titular. El que figura en ella és el número del compte manuscrit i en lletra.

En relació a aquest compte, consten també en la causa dos documents remesos per l’entitat bancària:

– Un d’ells signat per l’imputat Jordi Pujol Ferrusola datat el mateix dia de l’obertura del compte, en el qual explica que ell no és amo d’aquests fons que s’ingressen, i que el reial titular d’ells és el Sr. Jordi Pujol Soley.

– Un segon document, manuscrit del Sr. Jordi PUJOL SOLEY, datat al mes de maig de 2001 (F 2191 i ss. de la documentació remesa per les autoritats andorranes), en el qual afirma ser propietari del compte número 63.810 i declara que per al cas de la seva defunció, tot el que hi hagi en aquest compte ha de passar a Marta Ferrusola Lladós. El document està signat pel Sr. Pujol Soley de dues formes, la seva pròpia grafia i el número del compte manuscrit i en lletres, tal com consta en la cartolina de firmes ja referida.

Sent que l’ingrés ho va ser en efectiu, es desconeix l’origen d’aquests fons.

D’altra banda, el comunicat públic realitzat pel Sr. Jordi Pujol Soley, el juliol de 2014, no es compadeix amb les dades ara acreditats. No consta la realitat del llegat mateix excepte per aquestes manifestacions del Sr. Pujol Soley, i el comunicat referit és en si mateix un mer relat, sense cap mena de contingut determinant. No consta ni ha estat acreditada la quantitat del llegat, el lloc en què es trobaven aquests fons, el seu destí, etc., acompanyat de documentació que corrobori aquestes afirmacions.

Aquesta circumstància està a més contradita quan a Andorra es va afirmar pels membres de la família que els diners provenien d’una herència, però de la branca familiar de Marta Ferrusola Lladós.

Aquestes operacions revelen de nou l’existència d’un patró de comportament reiterat durant anys pels membres de la família, que apunten nous elements bàsics d’una organització els perfils definitius dels quals, com s’ha indicat, estan encara sota investigació i pendents de qualificar”.

Sense més comentaris, aquesta resolució judicial reflecteix la gravetat de les conductes penals investigades i el seu abast econòmic, encara moderat en aquelles dates, que es produeixen quan Jordi Pujol era president de la Generalitat. També mereix assenyalar-se la reprovable manca de col·laboració del clan Pujol, especialment de l’expresident, en l’esclariment de les conductes il·lícites investigades.

On són els documents relatius a les seves rendes, patrimonis i societats constituïdes, particularment en paradisos fiscals, des de 1980?

Per què no han sol·licitat l’aixecament del secret bancari dels comptes a l’estranger?

Podem continuar interrogant-nos sobre l’absència de mesura judicials cautelars rigoroses sobre els membres d’una trama o organització delictiva d’aquest abast?

La justícia és igual per a tothom?

Catalunya Plural

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: