Nou Cicle

Carlos Jiménez Villarejo: Convergència Democràtica, a judici

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

ciu_milletMals temps per sobiranismes. D’aquí a uns mesos, s’asseuran a la banqueta 17 acusats, conspicus representants de la burgesia catalana i alts càrrecs de la seva principal representació política, Convergència. Però, prèviament, s’ha de descriure el marc històric en què situar aquest esdeveniment.

En els dies passats, han saltat als mitjans dues notícies. Ester Quintana, que va perdre un ull per una pilota de goma disparada per un mosso d’esquadra, ha dit: “Les bales de goma són antidemocràtiques”. I, tan greu com l’anterior, ningú ha respost d’aquesta agressió gravíssima i Ester no ha percebut cap indemnització. En un altre ordre de coses, els partits majoritaris de Catalunya, inclòs el PSC, han impedit que Agustí Colom, economista de prestigi, torni a la Sindicatura de Comptes perquè, en el seu dia, va destapar la corrupció a la sanitat catalana. Un cop més, els partits emparen els seus corruptes i rebutgen als qui poden denunciar-la. Aquí no hi ha hagut “Espanya contra Catalunya”, simplement Catalunya es devora a si mateixa.

No fa gaire, el president Artur Mas va carregar contra la Fiscalia Anticorrupció per haver impulsat el procés penal sobre el saqueig del Palau de la Música Catalana i descriure com es va finançar il·legalment Convergència. Però la seva intemperante intervenció ha tingut una doble i contundent resposta.

El passat 27 de Juny, el Tribunal de Comptes (TCU) va presentar, amb la seva ja habitual demora, l’informe de fiscalització dels partits corresponent a l’exercici de 2008. En el mateix, i respecte als comptes de CDC, el TCU fa una especial referència a aquest procés judicial davant el Jutjat d’Instrucció número 30 de Barcelona quant “dirigit”, diu, “a dilucidar un suposat finançament il·legal de CDC”, que, afegeix, permetrà comprovar si els “ingressos” declarats pel partit “corresponen a serveis realment prestats”. Respecte de les donacions, afirma que “la memòria \ [de CDC \] no conté relació de les donacions privades rebudes”. Certament, la investigació penal ha aclarit les dades econòmiques, molt rellevants, que CDC va ocultar dolosament el TCU i, sobretot, a la ciutadania, a la qual té permanentment enganyada. Entre els ingressos, cal destacar l’epígraf “Ingressos per serveis a tercers” que, segons el TCU, està format “pels imports carregats per diversos serveis prestats pel partit” a CiU i “els seus grups institucionals” i a les fundacions CatDem (l’antiga Trias Fargas), per import de 754.152 euros i Fòrum Barcelona, ​​per import de 426.924 euros. I s’afegeix que la justificació aportada per CDC d’aquests ingressos “es considera insuficient”. No, no era només insuficient, era espúria. A més, els dirigents del partit hauran d’aclarir com es va amortitzar el deute amb entitats de crèdit que, el 2008, s’elevava a 3.158.306 euros, la major part amb garantia hipotecària. Amb quines entitats? Amb quins interessos? Sobre quins immobles?

Quant al control de la Fundació CatDem, el TCU es limita a constatar que va percebre donatius per valor de 1.379.695,50 euros, remetent-se també als resultats del procés penal.

L’acte judicial ja citat, pel qual s’obre pas a les acusacions i al judici oral, ja afirma que, en aquesta fase, és una “imputació formal” que representa “un judici de probabilitat de naturalesa incriminatòria” basat en “indicis sòlids i plurals “. I la seva primera conseqüència és que revela la completa mendacitat de la informació que CDC va enviar al TCU. Més fonamental és la constatació que CDC és responsable civil -com ho va ser Unió Democràtica en el cas Pallerols – per haver-se beneficiat il·lícitament de les conductes delictives descrites en la resolució. Concretament, va percebre cinc milions d’euros a partir, principalment, d’aquesta conducta: “el flux de fons durant els anys 2000 a 2009, de l’empresa privada Ferrovial a CDC a través del Palau de la Música Catalana, que obeïen al pagament de comissions per adjudicació d’obra pública per part del Govern de la Generalitat”. Pagaments que van revestir-se de diverses formes, com en efectiu, mitjançant factures falses i a través  d'”aparents convenis de col·laboració cultural” entre la Fundació de l’Orfeó Català-Palau de la Música i les referides fundacions, operacions en què van destacar les intervencions del tresorer del partit Daniel Osàcar i l’exdiputat Jaume Camps.

Però, finalment, no es pot desconèixer la col·laboració objectiva amb l'”espoliació” del Palau de la Música d’entitats com, al seu dia, Bancaixa, Caixa Manresa i Catalunya Caixa, en fer desaparèixer o amagar informació rellevant sobre operacions de retirades massives d’efectiu o pagaments sistemàtics de xecs al portador, el que ha portat el jutge instructor a denunciar aquestes entitats per incompliment flagrant de la Llei de Blanqueig de Capitals. El que ha impedit “esbrinar el destí d’una gran part dels fons espoliats…”.

Aquest panorama, executat durant deu anys amb un permanent abús de poder, menyspreu a les lleis i enriquiment injust, d’evident origen delictiu, no va poder dur-se a terme sense el coneixement i conformitat de la direcció de CDC. I expressa la total absència de legitimitat ètica i democràtica d’aquest partit per a regir el futur de Catalunya. Els ciutadans tenen la paraula i, sobretot, el vot.

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: