Eleccions al ParlamentPortada

Carles Castro: Partida oberta

Mai passa res fins que un dia passa tot de cop. Les eleccions del 14 de febrer es mouen entre les dues possibilitats: continuïtat de la majoria independentista, al marge de qui ocupi la primera plaça, o capgirament electoral a través d’una espiral del silenci que desemboqui en la dissolució de la política de blocs. I encara que el sondeig del CIS difós ahir obre la porta a aquesta última possibilitat (amb un bloc independentista que podria quedar-se a quatre escons de la majoria absoluta), tampoc la tanca a un escenari de continuïtat en el qual els transvasaments de vot no afectarien la correlació entre partidaris i contraris a la secessió.

De fet, i com a conseqüència de les característiques tècniques que presenta una enquesta d’urgència com la realitzada pel CIS entre els dies 1 i 3 de febrer, el mateix institut s’ha volgut curar en salut i ha aplicat fins a 15 models d’estimació. I el resultat és una forquilla de vot que, per exemple, situa Junts entre el 13% i el 18% dels sufragis o als PSC entre el 22% i el 26%. D’aquí que aquest ventall de possibilitats deixi obert un escenari de continuïtat.

El major interès del sondeig resideix, però, en les pistes que brinda per determinar en quina direcció s’inclinarà el vot. I aquí el problema és que els indicadors no es mouen en un únic sentit. Per començar, la preocupació teòricament dominant -la gestió de la covid- només influirà en sufragi d’un terç dels consultats. I, a més, ho farà de forma desigual. Per exemple, només condicionarà el vot del 16% dels que van votar a Junts al 2017, mentre que afectarà el sufragi de més del 40% dels electors de Ciutadans o dels comuns.


Les projeccions realitzades per aquest diari a partir d’aquells marges d’estimació oscil·len entre l’hemicicle del gràfic adjunt (amb victòria clara del socialista Illa en vots i escons i dissolució de la majoria independentista) o un Parlament continuista, en què el triomf del PSC en vots no es traduiria en diputats (amb un sostre d’entre 31 i 32). En aquesta cambra, Junts i ERC protagonitzarien un duel incert pel primer lloc (amb un botí de fins a 33 diputats), que es podria decidir indistintament per una o altra força o desembocar fins i tot en un empat al voltant de 31 o 32 escons. La fragmentació del vot pot convertir l’aferrissada pugna per l’últim diputat a cada província en una guerra sense presoners.

La projecció en escons

Un dels possibles escenaris que es dedueix del sondeig deixaria el bloc independentista a quatre diputats de la majoria absoluta

Però hi ha una altra dada que dóna més llum sobre del nivell d’activació dels diferents grups d’votants: la seva disposició a acudir a les urnes el 14-F. La mitjana augura una participació global per sota el 55%, en línia amb els comicis gallecs i bascos de el juliol passat. Però aquesta taxa no es reparteix de manera homogènia i sembla jugar a favor de l’independentisme. Més del 73% dels votants de Junts o la CUP, i el 65% dels d’ERC, diuen que aniran a votar amb tota seguretat, mentre que menys d’un 60% dels electors de PSC, Ciutadans o PP expressen idèntica fermesa.

Per contra, els percentatges de fidelitat electoral són un actiu per als socialistes. En vot decidit, el PSC recull el suport del 65% dels que els van votar el 2017 (i aquesta taxa supera el 80% si s’atén a la simpatia cap a aquest partit entre els indecisos). En canvi, menys del 50% dels que van votar a ERC fa tres anys i el 53% dels que ho van fer per Junts manifesten la seva intenció de tornar a donar suport a aquestes formacions. I encara que en el còmput final s’incloguin els simpatitzants d’ambdós partits independentistes, la seva fidelitat de vot es queda en poc més de l’60%.

Indicadors contradictoris

Els electors de Junts, ERC o la CUP reflecteixen major voluntat d’anar a les urnes el 14-F, però una menor fidelitat de vot que els votants socialistes

Això sí, el sondeig no reflecteix transvasaments de vot decisius entre un i altre bloc. Els partits secessionistes es limiten a intercanviar electors o a ocultar-los en l’abstenció. I el mateix passa entre les formacions oposades a la independència, tot i que aquí els transvasaments interns són de més importància: fins a dos antics electors de Cs o dels comuns podrien votar ara a el PSC. En suma: l’avanç del socialisme sembla ferm, però la magnitud del bloc sobiranista també.

Així mateix, l’enquesta ofereix una dada capital per dilucidar el guanyador de la cursa: les preferències sobre el futur president. I aquí Salvador Illa s’imposa amb visible claredat als seus dos principals rivals, ja que el candidat socialista avantatja en 13 punts a Pere Aragonès i Laura Borràs. Però si alguna cosa delimita el vot potencial d’Illa és el fet que un terç dels votants de Podem o de Cs ho prefereixen com a president, el mateix que un de cada deu electors de PP o Vox, i fins a un 6% dels d’ ERC.

Expectatives de canvi

L’enquesta no detecta un transvasament de vots rellevant entre l’un i l’altre bloc, de manera que la clau del desenllaç podria estar en els nivells de participació.

Finalment, el sondeig revela que, des del gener, la percepció sobre la victòria d’Esquerra s’ha debilitat (del 46% al 33%), mentre que ha augmentat fins al 18% el percentatge de consultats que veuen el PSC com a guanyador. A més, s’ha incrementat la xifra dels que prefereixen una victòria socialista: ara frega el 20% enfront del 16% que aposta per Esquerra. I, finalment, un avís per a navegants durant el recompte: els electors que menys recorreran al vot pel correu són els de Junts. Més del 91% d’ells ha descartat fer-ho.

La Vanguardia, 4 de febrer de 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Llegeix també
Close
Back to top button