EuropaPortada

Canviem Europa!

Davant d’una crisi que amenaça la mateixa existència de l’euro, la Unió Europea es prepara per a prendre decisions que tindran conseqüències importants per al futur d’Europa i la seva economia. Les propostes actualment sobre la taula per al “paquet de governança econòmica” signifiquen, al nostre parer, un  qüestionament   sense precedents dels valors i principis fonamentals del nostre destí comú: la solidaritat, la justícia social, la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament sostenible. En nom de la necessària responsabilitat fiscal davant de la crisi, aquestes opcions ideològiques posen en perill la cohesió social entre els europeus i la nostra capacitat comuna per a assegurar la transició ecològica de les nostres economies. En concret, aquestes opcions signifiquen el risc de sacrificar tota una generació de joves en bon nombre dels Estats membres, durament afectats per l’atur i amb el sentiment d’estar cada vegada més exclosos i rebutjats en lloc de poder participar plenament en la construcció del seu futur .

És evident per a nosaltres que assegurar la sostenibilitat de les finances públiques és un objectiu polític essencial: són un instrument clau en l’administració de béns comuns com la cohesió social o la preservació del medi ambient. I és cert que la crisi a la que ens enfrontem avui en dia ha deteriorat de manera significativa les finances públiques a Europa. Fins i tot si el sector públic té la seva part de responsabilitat, les causes d’aquesta crisi es troben principalment en el sector privat: l’augment de les desigualtats salarials, el deute privat excessiu, i les bombolles especulatives generades per un sector financer irresponsable.

Les mesures anunciades no donen resposta a aquestes dificultats. Al contrari, són injustes, ineficaces i inadequades. Impedint el nostre futur comú,  ens portarien a temps que pensàvem superats per sempre – els dels egoismes nacionals exacerbats,  de les desigualtats socials escandaloses i dels extremismes de tota mena. Acabarien per transformar la crisi econòmica actual en una crisi política.

Els europeus hem de despertar, quan encara hi som a temps, renovant la nostra adhesió als nostres valors fundacionals, d’una manera voluntarista i amb visió de futur comú. Les nostres societats no sobreviuran a anys de decadència econòmica i social suscitades per polítiques d’austeritat cegues. Amb aquesta lògica, recaurà principalment en els assalariats el suportar el pes més dur de la crisi en patir reduccions dels salaris. Al contrari, hem de treure de manera col·lectiva les veritables lliçons de la crisi que ens ha colpejat. Els especuladors de tota mena s’han alimentat de l’absència de regles i de mecanismes de vigilància eficaços. Imposar als governs europeus una cura d’austeritat brutals i atacar els salaris no faria altra cosa que augmentar aquesta fragilitat, en comptes de posar-hi remei. A més, reforçar un sistema de sancions financeres sobre aquestes bases no faria sinó alimentar l’hostilitat entre els països. La zona euro ha de defensar la seva moneda comuna i donar suport imperativament als seus membres amb dificultats, i això constitueix un repte vital per al conjunt d’Europa.

Les majories conservadores en el Consell de Ministres i al Parlament Europeu que volen imposar aquesta falsa solució han de prendre consciència del seu error. Necessitem en aquests moments difícils per als europeus fer prova d’ audacia i d’imaginació, formulant una resposta política nova i diferent. És possible recuperar el control de les finances públiques sense matar el nostre desenvolupament econòmic i la inversió en àrees com l’educació, la recerca i les energies renovables, i sense alimentar la injustícia social i l’exclusió. És possible trobar uns marges pressupostaris suficients essent innovadors i valents. Per això, cal en primer lloc que tots els Estats membres contribueixin a aquest esforç en comú – tant els països amb superàvit com el que tenen dèficit comercial. En tots els països, hem de preservar la inversió pública productiva de l’austeritat fiscal, reunir en forma d’eurobons una part del deute dels Estats membres per reduir-ne el cost global, i establir les bases d’una política fiscal europea comuna, que garanteixi ingressos justos, eficaços i sostenibles. Es tracta d’alleugerir la pressió fiscal sobre les rendes del treball i reforçar la dels ingressos del capital, de combatre amb eficàcia l’evasió fiscal, crear una veritable fiscalitat ecològica, i d’instaurar finalment un impost sobre les transaccions financeres. Els governs europeus han de vetllar perquè els salaris més alts i les rendes del capital contribueixin de manera justa a l’esforç general de la consolidació pressupostària, per evitar que els assalariats amb ingressos baixos o mitjans no pateixin l’essencial d’aquest esforç.

No es tracta d’advocar per solucions simplistes o irresponsables, sinó de posar en marxa un projecte de modernització econòmica gràcies a polítiques responsables, equilibrades, intel·ligents i que respectin plenament els valors que sustenten el projecte europeu. Fem una crida a tots aquells i aquelles que comparteixen aquestes conviccions perquè es mobilitzin amb nosaltres, signant la present crida, per donar a Europa una altra política de sortida de la crisi que la reforci en comptes de debilitar-la encara més.

6 de juny de 2011

Signen el manifest, entre altres:

Martin Schulz (Líder de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu)

Rebecca Harms (Co-president dels Verds/ALE al Parlament Europeu)

Daniel Cohn-Bendit (Co-president dels Verds/ALE al Parlament Europeu)

Poul Nyrup Rasmussen (President del Partit dels Socialistes Europeus, ex-Primer Ministre de Dinamarca)

Philippe Lamberts (Co-president del Partit Verd Europeu)

Monica Frassoni (Co-president del Partit Verd Europeu)

Jacques Delors (expresident de la Comissió Europea)

Bernadette Segol (secretari general de la Confederació Europea de Sindicats)

Sigmar Gabriel (líder de l’SPD Alemany)

Martine Aubry (Líder del Partit Socialista francès)

Claudia Roth (Presidenta de l’Aliança Nacional 90/Els Verds, Alemanya)

Pierluigi Bersani (Secretari General del Partit Democràtic, Itàlia)

Elio Di Rupo (president del Partit Socialista Belga)

Cécile Duflot (Secretari Nacional d’Europa Ecologie/Les Verts, França)

Caroline Gennez (Presidenta del SP.a, Bèlgica)

Turin Sarah (Co-President del Partit Verd Ecolo belga)

Wouter Van Besi (President Partit Verd belga (Groen) )

Massimo D’Alema (President de la FEPS i exprimer ministre italià)

Jürgen Trittin (líder del Grup dels Verds al Parlament alemany)

Mário Soares (ex President i ex Primer Ministre de Portugal)

Stephen Hughes (Vice-president de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu)

Rovanada Plumb (Vice-president de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu)

Maria Badia (Vice-presidenta de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu)

Udo Bullmann (Coordinador dels Socialistes i Demòcrates en el comitè de Drets Econòmics al Parlament Europeu)

Sven Giegold (Coordinador dels Verds en el Comitè de Drets Econòmics al Parlament Europeu)

Jürgen Klute (Coordinador del Grup GUE en el Comitè Econòmic al Parlament Europeu)

Raimon Obiols (Diputat del Parlament Europeu, Grup S & D, Espanya)

Elisa Ferreira (Diputada del Parlament Europeu, Grup S & D, Portugal)

Lien Hoang Ngoc (Diputat del Parlament Europeu, S & D Grup França,)

Scicluna Edward (Diputat del Parlament Europeu, Grup S & D, Malta)

Claus Matecki (Membre de la Junta Executiva de DGB, Alemanya)

Prof Klaus Staeck (grafista i advocat, Alemanya)

Dr Gustavo Forns (Director Científic de l’Institut de Política Macroeconòmica, Fundació Hans-Böckler, Alemanya)

Alberto Müller ( Editor de nachdenkseiten.de)

Change Europe!

Un comentari

  1. Alguna cosa hem de fer. No ens podem queda garratibats. Per nosaltres, pels nostres fills.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button