Jordi Font: Excepció cultural
Sembla que està per veure si Barcelona tindrà alcalde independentista o alcaldessa d’esquerres i, en conseqüència, si la plaça de Sant Jaume esdevindrà monocolor o oferirà una més gran riquesa cromàtica. Sigui com sigui, aquest consistori lluirà una característica sense precedents: inclourà un nombre excepcional de noms de primera fila en el camp de la […]
Pau Luque: ERC 2019, segon “round”
Per entendre algunes implicacions dels possibles pactes a l’Ajuntament de Barcelona convé remuntar-se al 2003. Molts vam pensar que era oportú, després de més de dues dècades convergents, intentar l’aventura d’un Tripartit a la Generalitat. Des de l’esquerra no independentista se sabia de sobres que ERC era un partit independentista. Però també ens vam convèncer […]
Federalistes d’esquerres: El federalisme es fa des dels municipis (i començant per Barcelona …)
El federalisme sempre ha considerat que els municipis són el primer nivell, la primera passa, en la construcció d’un món federal. Sense caure ara en utopies, el municipi, la ciutat, és el lloc on es plantegen amb major claredat els problemes fonamentals de la societat actual, des de la contaminació ambiental fins a la integració […]
Jordi Font: Noves cares
Quan les coses es polaritzen, els extrems solen etzibar-se mútuament una munició terrible, que contamina greument la vida política: els estereotips més negres i infamants que guarden al sarró. Aleshores, la realitat, que sempre produeix indicis de tota mena, s’encarrega de confirmar-nos les pitjors versions. Mentides, mitges veritats i veritats degudament agençades, desproveïdes de tot […]
Raimon Obiols: Configuració del país, somiar una pàtria, dreta “sense complexos”
Configuració del país El 1896, Cézanne, diabètic i sentint-se vell (però es trobava només en la ratlla dels 60 anys!), escrivia a un amic: “D’altra banda, estic com mort (..) Què he de fer en aquesta situació? Hauria d’escapar discretament i, si no fos perquè estimo enormement la configuració del meu país, ja no seria […]
Raimon Obiols: Un record de Notre-Dame
En les seves darreres disposicions, Mitterrand va deixar escrit que volia ser enterrat en la més estricta intimitat a Jarnac, a la Charente. Però, molt a la seva manera, semblà suggerir («une messe est possible») que no veuria malament uns funerals d’Estat a la catedral de Notre-Dame, a París. Es feren, naturalment, i els […]
Jordi Font: Fer la nació i no desfer-la
L’associació “Portes Obertes del Catalanisme” em va invitar a participar en una taula intitulada “Catalanisme útil”, al costat de Lluís Rabell i de Montserrat Surroca, el dia 11 d’abril, a l’Ateneu Barcelonès. A petició seva, transcric ara la meva intervenció, tot agraint la invitació, així com els meritoris esforços d’aquesta associació per empènyer el carro […]
Grup Pròleg: La negociació inevitable
Deia Joan Tardà en una entrevista recent que l’independentisme ha de reconèixer que el referèndum mai no podrà ser entre “independència sí, independència no“. Afegia que, al seu torn, els no independentistes hauran d’acceptar que l’únic referèndum pactable serà el que plantegi escollir “entre l’oferta que ells facin i la independència“. Tot i que l’objectiu […]
Jordi Font: Nova veu metropolitana
Ressorgeix la qüestió metropolitana, com no podia ser d’altra manera. Cap dels municipis que conformen l’actual Àrea Metropolitana de Barcelona, ni tan sols la vella Barcelona, poden resoldre per separat els grans problemes que afecten la ciutadania i dels quals depèn el futur col·lectiu. A més del degut reconeixement metropolità –polític, competencial i econòmic– per […]
Raimon Obiols: “Riure i revolució”, retrocés de culates, conservadors
Avui, a La Vanguardia, Francesc Marc-Àlvaro cita unes frases d’un llibre de Quim Torra, que no he llegit: “’Keep the momentum’, que deia un cap meu suís. Riure i revolució, no sembla una mala combinació per començar un nou país”. “Això es va publicar el 2016“, comenta Marc-Àlvaro, “quan Torra era només un activista, tot […]