Espai socialistaPortada

Asbjørn Nørgaard: Els socialdemòcrates danesos capten el “moment corona”

Sota la direcció de la primera ministra Mette Frederiksen, el govern socialdemòcrata en minoria de Dinamarca ha aprofitat el “moment corona“. I el govern és extremadament popular. Una mitjana de les enquestes recents mostra un augment de 6,8 punts percentuals en el suport electoral al partit socialdemòcrata en comparació amb les eleccions de fa 21 mesos.

Mentrestant, els partits de la dreta a l’oposició no han pogut unir-se i llançar una estratègia coherent i alternativa davant del. coronavirus, excepte una proposta recent per reduir les restriccions més ràpidament. Fins i tot si la fatiga pel coronavirus és generalitzada, l’estratègia cautelosa del govern continua gaudint d’un ampli suport popular i la majoria de les decisions governamentals han tingut el suport d’àmplies majories parlamentàries. L’estratègia de cautela té força èxit. El nombre de morts és relativament baix a Dinamarca, amb 411 morts per milió d’habitants a 9 de març de 2121, aproximadament la meitat del nombre a Alemanya.

Es podria dir que la pandèmia Covid-19 és un desafiament que posa de manifest com actuen els diferents pantejaments polítics en temps difícils. El govern socialdemòcrata ha revitalitzat la tradició danesa de les negociacions tripartides entre sindicats, empresaris i el govern, una tradició que molts experts pensaven que estava pràcticament abandonada.

Des del febrer de 2021, el govern ha pres 15 acords tripartits amb els sindicats i les associacions empresarials i comercials. L’oposició rarament rebutja les mesures polítiques que han estat acordades per tots els interessos econòmics organitzats. Per tant, quan ha calgut legislació, el parlament ha validat els acords tripartits.

En el pla econòmic, l’actual govern finalment ha rebutjat l’enfocament d’austeritat ortodox que van adoptar els governs anteriors després de la crisi financera del 2008.

El govern va aprovar diverses mesures d’alleujament importants: un gran paquet de compensació salarial que paga la major part dels salaris a les empreses que no acomiaden els treballadors; un pla de compensació de costos per a petites empreses i autònoms; una ampliació del període de cobrament de les prestacions per desocupació; un règim temporal de compartició de treball que permet als empleats cobrar prestacions per desocupació un 20 per cent superiors al nivell màxim ordinari fins a la meitat de la seva jornada laboral; i va augmentar els incentius per a les empreses per contractar aprenents, així com per als aturats que es matriculen en programes educatius. A més, la majoria dels empleats del sector públic han estat treballant des de casa i no han estat acomiadats.

Malgrat la crisi del Covid-19, l’acció climàtica i el benestar continuen essent les prioritats de l’agenda política de Dinamarca.
Els principals objectius d’aquestes iniciatives han estat evitar l’augment de l’atur i evitar el pessimisme generalitzat dels consumidors, així com l’augment de la desigualtat. I tenen almenys un èxit parcial, tot i que la crisi ha afectat més els ingressos més baixos que els ingressos més alts. L’atur bruta ha augmentat d’un 3,7 per cent de la població activa el gener del 2020 a un 4,4 el gener del 2021. En comparació amb una contracció global del 6,3 per cent del PIB a la UE el 2020, l’economia danesa només s’ha reduït el 3,5 per cent.

La ruptura amb l’ortodòxia econòmica neoliberal ha tingut una altra conseqüència. A tot el món occidental, l’economia de l’oferta i el foment dels incentius per treballar han dominat el discurs econòmic durant dècades. El focus s’ha centrat en la reducció d’impostos, sovint per als més benestants, i en la reducció de l’assistència social mitjançant el reforçament de les normes d’elegibilitat i la reducció dels beneficis. L’actual govern danès està impulsant un nou enfocament per augmentar l’oferta de mà d’obra i la productivitat mitjançant més estratègies d’inclusió i requalificació. De moment, s’ha nomenat una comissió d’experts per dissenyar instruments de política que puguin promoure aquesta agenda.

Tanmateix, a hores d’ara, el govern no ha pres grans iniciatives que redueixin eficaçment la desigualtat d’ingressos, estalvien inversions en previsió pública i introdueixen un pla de jubilació anticipada per a persones que porten més de 42 anys al mercat laboral.

Política d’immigració

Fora de Dinamarca, el govern socialdemòcrata és conegut sobretot per la seva ferma postura respecte a la política d’immigració, que va ser part de la raó per la qual el Partit Socialdemòcrata va guanyar tants votants del Partit del Poble Danès el 2019. Tot i que continua la duresa retòrica, el govern no ha pres moltes iniciatives noves sobre immigrants, probablement perquè cada vegada n’arriben menys a Dinamarca.

Tanmateix, recentment el ministre de l’Interior va proposar establir un objectiu que limiti la quota d’immigrants no occidentals a totes les zones residencials al 30% per al 2031. L’objectiu proclamat és evitar les anomenades “societats paral·leles” a Dinamarca i forma part de l’agenda del govern per assegurar barris més mixts.

Al mateix temps, el govern va suggerir que el terme despectiu “guetos” fos eliminat de la llei. Tot i que per si mateixa la nova política és bastant simbòlica i probablement tindrà poc efecte immediat, aquesta i altres iniciatives demostren que el govern encara adopta una postura ferma en qüestions relacionades amb la immigració i els immigrants. D’aquesta manera, vol mantenir a ratlla la divisió a causa de la immigració.

Malgrat la crisi del Covid-19, l’acció climàtica continua essent una prioritat de l’agenda política de Dinamarca. Quan el govern va assumir el càrrec el juny del 2019, el govern socialdemòcrata i els partits que li donen suport van acordar un ambiciós objectiu de reducció de CO2 del 70% el 2030. El juny del 2020, la llei climàtica va ser aprovada per una gran majoria en el Parlamenr.

Ara, el govern està decidit a impulsar una transició verda socialment justa que creï llocs de treball per a tothom i no tributi els ingressos més baixos amb massa duresa. Els sindicats i la majoria d’associacions comercials donen suport a aquest enfocament, i també ho fan els partits de l’esquerra dels socialdemòcrates. No obstant això, a curt termini pot haver-hi equilibris entre prioritzar el benestar i mesures polítiques que redueixin la desigualtat per una banda i les inversions climàtiques i la fiscalitat verda per l’altra.


Ja s’han aprovat un bon nombre d’iniciatives climàtiques amb un ampli suport polític, com ara la reducció d’impostos sobre els vehicles de baixes emissions i l’augment dels impostos sobre la calefacció basada en l’energia fòssil. El mes passat es va decidir construir dues “illes energètiques” eòliques artificials que puguin proporcionar electricitat a 5 milions de llars (5 GW). La inversió pública i privada combinada ascendeix a 28.000 milions d’euros. Amb aquestes iniciatives, les emissions de CO2 es reduiran un 54% el 2030. Ara la feina consisteix a prendre iniciatives per assolir els últims 16 punts percentuals per complir l’objectiu climàtic.

Tot i això, experts i alguns partits polítics critiquen el govern per no haver proporcionat un pla més complet per assolir els seus ambiciosos objectius climàtics segons el calendari previst i, específicament, per frenar la introducció d’un impost general sobre les emissions de CO2. Un comitè d’experts farà recomanacions sobre com dissenyar aquest impost sobre el CO2 a finals d’aquest any.

Una transició verda socialment justa

L’octubre de 2020, es va fer una enquesta sobre les prioritats dels votants danesos pel que fa a les inversions en benestar o clima. Els enquestats van indicar si els polítics haurien de “fer més per solucionar el desafiament climàtic, fins i tot a costa del benestar públic” o “per garantir la prestació pública de benestar, fins i tot a costa de l’esforç climàtic“. Quan s’expressa com a pregunta, hi ha una clara diferència de prioritats entre els votants amb nivells d’educació alts i baixos.

Més del 60% de les persones amb nivells menors d’educació, inclosa la mà d’obra qualificada, prefereixen invertir en benestar social, encara que això impliqui relaxar l’esforç climàtic. Entre els que tenen els nivells d’educació més alts, dos terços prefereixen un esforç climàtic més ferm fins i tot a costa del benestar públic.

Per tant, el govern danès ha de mantenir un equilibri entre la consecució dels seus ambiciosos objectius climàtics i les inversions en benestar. Per als partits socialdemòcrates, a Dinamarca i a tota Europa, és primordial que la transició verda sigui socialment justa i no creï escissions entre els joves i els vells, ni entre els més i menys educats.

Si fracassen en aquest esforç, els partits socialdemòcrates poden experimentar no només una erosió de la seva base electoral, sinó també un conflicte potencial amb aliats polítics i socis de la coalició. Les qüestions climàtiques poden arribar a ser tan divisives com ha estat la immigració en el passat, i la divisió educativa pot ressorgir aquí. La conciliació entre clima, benestar i igualtat és la recepta per a l’èxit de la socialdemocràcia en els propers anys. És a dir, quan la pandèmia quedi enrere.

IPS-Journal, 24 de març de 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button