Nou Cicle

Antonio Elorza: Antidemocràcia a la xarxa

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

beppe_grilloEls camins del feixisme, com els del Senyor, són infinits. L’espectacle del Moviment 5 estrelles a Itàlia és una bona mostra d’això: neix com a expressió, això sí vociferant, d’una voluntat de canvi enfront d’un sistema polític podrit. Dirigit per la curiosa aliança d’un humorista amb dots per a la demagògia, Beppe Grillo, i per un informàtic melenut, Roberto Casaleggio, el guru, obté el 25% dels vots i més de 160 parlamentaris. L’esquerra (l’antic líder del PD, Pier Luigi Bersani) ho veu com un impuls reformador i busca una aliança impossible: la vocació de Grillo és destruir l’existent. Alguns auguren llavors escissions: fracàs, domina la mà de ferro del còmic.

Ara arriba l’hora d’un primer assalt a les institucions: obstruccionisme il·limitat -que de ser tallat legitima clamar contra la tirania-, invasió de la Cambra, campanya per la deposició de Napolitano i sobretot, contra la presidenta de la Cambra, Laura Boldrini, amb els pitjors accents sexistes. Grillo pregunta al seu bloc què faries en un cotxe amb ella; plouen els tweets sexuals més violents. I com ella protesta contra els estupradors de xarxa, el responsable del moviment al Senat la tranquil·litza: encara que hi fóssim, amb tu no hi ha perill. I les diputades d’esquerra, si ho són, això es deu a la seva aptitud per xuclar. La campanya de Grillo segueix. És el manganello, el garrot dels nous esquadristes.

És obvi que si això funciona és perquè el masclisme més barroer està molt arrelat en una part del poble italià, paral·lel a la xenofòbia que des de la Lliga Nord convida a donar plàtans a la ministra de color. La qüestió és també com des d’un moviment de regeneració s’ha arribat a aquest punt.

Una explicació telegràfica ens portaria a utilitzar la teoria de Zygmunt Bauman sobre una societat líquida, que ha perdut les seves referències tradicionals i una de les sortides es troba en l’afirmació de la individualitat mitjançant la xarxa. És el nou home-massa. A més, la Itàlia de Berlusconi oferia sobrats al·licients per buscar una opció alternativa que expressés el malestar, el cabreig, i de passada oferís solucions a l’existent des de l’espai lliure de la comunicació. Sorgeix així la perspectiva d’una democràcia també líquida, la qual adquireix cohesió mitjançant el lideratge del demagog que connecta, des del seu blog i en el seu llenguatge, d’un populisme estripat, amb l’estat d’ànim de la seva clientela de masses i la porta a la mobilització. A escala local, el resultat és positiu: immediatesa dels problemes, denúncies eficaces, nova sociabilitat entre els mobilitzats. El salt, i l’assalt a l’Estat, descobrirà l’altra cara: la uniformitat s’aconsegueix per Grillo des d’un nou cabdillatge, on com en els vells moviments totalitaris; l’obediència activa respon a pulsions individuals de signe identitari i agressiu. El sexisme pot així desencadenar i esdevé eficaç factor de cohesió. Aquí estem.

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: