Nou Cicle

Antoni Puigverd: L’any més dur

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

El flamant 2019 no con­vida a l’optimisme. Enquistat i laberíntic, el plet català no té sortida. I Vox, actor inesperat, arriba amb la intenció d’incendiar-lo. El judici dels líders independentistes empresonats infectarà altra vegada les emocions. Com va passar amb l’actuació policial de l’u d’octubre, injectarà ràbia, ofuscació i ressentiment en els catalans independentistes.

Deixant de banda el context mundial (també llòbrec), molts altres aspectes problemàtics fan malpensar d’aquest flamant 2019: la frenada del creixement, el pes del deute i el malestar social acumulat durant la llarga crisi econòmica, emmascarada més que superada. No podem esperar, per tant, que prosperitat, igualtat, pau civil o concòrdia es relacionin gaire amb els 12 mesos que acabem d’iniciar.

Però en aquest context dominat pel pessimisme de la raó, un objectiu sagrat reclamarà l’optimisme voluntarista: la democràcia. Aquest any caldrà defensar-la, si convé, amb les dents. Formalment, la democràcia (com a expressió del dret de les majories) no està en perill a Espanya. Però, com ja passa a Rússia, el Brasil o Turquia, sí que estarà en perill l’adjectiu que l’acompanya. La democràcia liberal és la que respecta i protegeix les minories del furor i la prepotència de les majories. Aquesta concepció de la democràcia estarà en greu risc, aquest any.

De fet, a Catalunya ja hi està de fa temps: d’ençà que l’independentisme va sacrificar els usos democràtics a l’altar de la pàtria. L’estigmatització i la invisibilització de la minoria contrària a la independència (de fet la meitat del país) ha estat el gran error de l’independentisme. Aquest error va arribar al clímax en les sessions parlamentàries del 6 i 7 de setembre del 2017, però continua actiu, tal com revelen els discursos del president Torra. L’abús del poder institucional català és una burla a la democràcia liberal, però pot ser només un pàl·lid esbós de l’il·liberalisme rampant que afavoreixen i desitgen els tres partits en pugna de la dreta espanyola.

En aquest 2019, el tripartit que ja cristal·litza a Andalusia pot tenir a les mans, en les eleccions de la primavera, la possibilitat de vulnerar els 40 anys de democràcia liberal per introduir-nos en una nova etapa en què el nacionalisme espanyol estigui en condicions de destruir definitivament els pactes de la transició i d’imposar-se sense contemplacions a totes les minories discrepants. Per tant, no podem encarar amb fatalisme l’any que inaugurem. La batalla ens afectarà a tots i obligarà el nacionalisme català a rectificar, si no es vol convertir en la quinta columna del tripartit de dretes.

Els més perillosos dels nostres càlculs són els que es fonamenten en la il·lusió”, sosté l’oblidat Bernanos a Diàlegs de Carmelites (Edicions 62). El mal menor exigeix molt més coratge que els grans ideals euforitzants. Més que mai, estem obligats a fonamentar els nostres càlculs en la crua realitat i en l’anàlisi de la correlació de forces: ha arribat l’any més dur.

La Vanguardia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: