Nou Cicle

Antoni Puigverd: La teranyina

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

telaranyaGràcies al seu recurs principal (l’exposició ordenada d’aparença lògica), el president Mas va intentar portar al seu molí l’auditori (és a dir, a Junqueras, que l’escoltava amb expressió de pop en un garatge): “Ha arribat l’hora d’utilitzar les eleccions per fer la consulta que l’Estat ens nega”. El camí del sobiranisme ja no passa, doncs, per intentar votar en referèndum, sinó per construir una majoria parlamentària a favor de la independència. No cal que es presenti una única llista electoral per aconseguir-la, raonava; però si es busca el favor internacional, cal que una o més llistes guanyi per majoria absoluta. I això només és possible amb una llista suprapartidista trufada de personalitats civils. Aconseguida la gran majoria, en poc més d’un any l’Estat català seria un fet; i unes noves eleccions, ja amb llistes convencionals, sancionarien la seva constitució. L’exposició era cartesiana, però, en realitat, Mas teixia una teranyina per fer molt difícil el “no” de Junqueras a la gran llista.

Per enfortir emotivament la teranyina, Mas es va adornar amb ironia i retòrica cavalleresca .Amb ironia es va burlar dels que diuen que s’agafa al poder (molt millor estaria lluny del seu despatx, va explicar, reforçant el seu perfil heroic). La retòrica cavalleresca la va deixar per al final, en declarar que conduirà, si li demanen, al poble escollit a la terra promesa, però que, com Moisès, ell no la trepitjarà, atès que ja no tornarà a presentar-se. Finalment, gairebé evangèlic, es va descriure com el més humil dels servidors en afirmar que pot encapçalar la llista de la independència, però també tancar-la.

Mas ja no troba a faltar la companyia de Pujol. Ara el profeta és ell. No només ha dibuixat l’últim tram del camí que porta a la terra promesa, sinó que, com el seu vell padrí, ho ha fet en to sentenciós, omplint el discurs de metàfores (no ja només marineres) i de apòlegs com el dels ciclistes als quals, després de tant suor vessat, els amenaça un nou perill en arribar a la meta: les empentes per arribar-hi el primer.

Amb l’ajuda de 3.000 figurants de la societat catalana, Mas va organitzar ahir un espectacle que estava destinat a un únic espectador: el líder d’ERC. Atrapat en la teranyina, Junqueras no ho té fàcil. Menys fàcil ho tenen els catalanistes que no volen entrar en aquest joc profètic (que, tot i ser presentat a la manera d’un relat impol·lut, implica bastant més que un xoc de trens). Altres catalans ni tan sols van sortir ahir, en el discurs: són els que no participen de la il·lusió del president. La mateixa indiferència que Rajoy mostra cap a uns catalans, Mas la projecta cap a altres.

La Vanguardia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: