Món

Anna Balletbò: Trump i Catalunya

La caiguda de Donald Trump i el grotesc espectacle del dia 6 de gener de 2021 constitueixen un dur contratemps pel populisme que tant ha arrelat en les nostres democràcies.  El que passa als Estats Units exerceix influència universal.

El populisme i les xarxes socials emparant l’anonimat alimenten el fanatisme i enquisten el descontentament convertint la frustració en odi i ràbia. L’ascens del dirigent republicà, primer, i l’acceleració i els despropòsits que vingueren després han culminat amb el terrorífic esperpent al Capitoli i amb sis víctimes mortals com a herència.  En menor mesura, a Catalunya ha passat una cosa semblant, menor perquè som molt menys importants i menys influents, malgrat el presumptuós eslògan independentista, “el món ens mira”.

El poder pot dur a l’arrogància i també a la irresponsabilitat, si porta a la síndrome de hybris, que al·ludeix a un orgull i una confiança en un mateix exagerats; a un menyspreu temerari cap a l’espai personal dels altres, que s’afegeix a la manca de control sobre els propis impulsos.  És un sentiment violent inspirat per les passions desbocades i per Ate, la deessa grega de les accions irreflexives.

David Owen, una gran personalitat política laborista, autor del llibre “En el poder i en la malaltia” (“In Sickness and in Power: Illness in heads of government during the last 100 years“) , parlà de la síndrome d’hibris i de la borratxera de poder que provoca. Segons Owen, els governants atacats per aquesta síndromr deixen d’escoltar, es tornen imprudents, creuen que només les seves idees són les correctes, no reconeixen mai els seus errors i prefereixen envoltar-se d’una legió d’aduladors que els feliciten, fins i tot en les seves equivocacions, repetint constantment que la seva presència messiànica és imprescindible.

Son símptomes que abunden en personatges que han adquirit poder, sense tenir les condicions psíquiques bàsiques per exercir-lo.  D’aquests, n’hi ha una llarga llista.  Es cura quan es perd el poder i quan s’entra a la presó com a conseqüència dels delictes comesos mentre es posseïa.  No és una solució complexa, només cal no arrugar-se i fer complir les lleis democràtiques als EUA, a Catalunya i on sigui.

En positivo, de gener de 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button