Catalunya

Anna Balletbò: Max Weber i el Tribunal Constitucional

tribunalConstitucionalAvui, la població catalana viu moments d’estrès, ansietat i preocupació. El bombardeig de notícies sobre el desvergonyit espoli del Palau de la Música Catalana, juntament amb altres accions endegades pel jutge Garzón i que no sabem encara en què es concretaran, ha estat i són un cop dur a la moral i l’autoestima del poble català.

Però el que preocupa més són les filtracions i informacions constants en relació als debats entre els membres del Tribunal Constitucional en relació a la sentència que ha de dictar sobre l’Estatut de Catalunya en resposta a un recurs presentat pel Partit Popular del senyor Mariano Rajoy.

Preocupa que els membres del Tribunal Constitucional perdin el fil conductor implícit que ha de marcar la distància entre les bones intencions i els mals resultats de les decisions. Max Weber ja distingia entre “l’ètica de la intenció”, que és l’ètica de la convicció i dels principis, i “l’ètica de la responsabilitat”, que és l’ètica de les conseqüències que es deriven de les decisions preses.

La qüestió per Weber abans, i pel Tribunal Constitucional avui és “si el valor en si de l’actuar ètic-la intenció- és suficient ,o si s’ha de prendre en consideració la responsabilitat per les conseqüències que es deriven de l’actuar. Assumir la responsabilitat  d’una acció és fer-se responsable de les seves conseqüències.

Discrepo de la opinió expressada pel President de la Comissió Constitucional del Congrés, Alfonso Guerra, quan afirma que el Tribunal Constitucional no fa política, ni ha de mesurar les conseqüències polítiques que poden tenir les seves decisions. Discrepo per raons comprovables, ja que ha estat precisament la confrontació política bipartidista en el si del Tribunal el que l’abocat a una pèrdua de legitimitat. Si els jutges convertissin les seves idees polítiques, legítimes, en lletra de la llei, no només es trencaria l’Estatut com a marc de convivència i de garantia de les relacions de Catalunya dins l’Estat Espanyol, sinó que la mateixa Constitució de 1978 quedaria tocada de mort.

La Constitució reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de nacionalitats i regions. Aquesta Constitució va ser el resultat d’un pacte polític d’ampli consens , i és sota aquesta perspectiva que ha de ser llegida. Com diu el President Montilla, s’ha d’aplicar una mirada generosa per fer possible un projecte compartit.

Sobre la taula del Tribunal Constitucional hi ha el projecte comú d’una Espanya de convivència en la diversitat, i és aquí on Weber diria als membres del Tribunal que decideixin aplicant l’ètica de les conseqüències i de la responsabilitat. Responsabilitat, que 12 diaris catalans, encapçalats per la Vanguardia, han demanat en un mateix editorial compartit, fet històric en la història del periodisme. Un Tribunal Constitucional malalt en la seva representativitat, amb baixes per defunció i membres que fa més de dos anys haurien d’haver estat renovats. Una responsabilitat que no pot permetre a ningú humiliar tres cambres legislatives; Parlament de Catalunya, Congrés i Senat; i ultrajar la legítima representativitat dels legisladors i a tot un poble, el català, expressat en Referèndum.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button