Nou Cicle

Andreu Claret: Una bona notícia per a tots

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

La sortida de Puigdemont de la seva presó alemanya és una bona notícia per a tots. Com ho seria la de tots els polítics i líders socials catalans que estan a presons espanyoles. És una molt bona notícia per a ell i la seva família. Ho és, i molt, pels qui li donen suport políticament. Però ho és també per a alguns dels qui pensem que els independentistes han errat intentant guanyar-li la partida a l’Estat mitjançant una estratègia unilateral i anticonstitucional. Ho és, almenys d’entrada. És a dir, ho serà si els principals actors involucrats en aquest conflicte llegeixen bé el que significa. Començant pel jutge Llarena, que ha d’admetre la inconsistència dels seus dos principals arguments. El que li ha permès mantenir a la presó preventiva a la majoria dels encausats i el que li ha portat a qualificar un delicte de rebel·lió que molts jutges no comparteixen, començant pels alemanys.

Bona notícia doncs, més enllà d’aquest efecte dutxa escocesa al que estem acostumats, amb dies joiosos per uns i altres de glòria per als seus adversaris. Com el govern espanyol, que va treure pit el dia en què Puigdemont va entrar a la presó de Neumünster i avui es llepa les ferides infligides pels jutges del seu principal aliat europeu. O com alguns independentistes que ja el veuen entrant en el Palau de Generalitat com a president legitimat per les últimes eleccions i pels jutges alemanys.

Ni una cosa, ni l’altra. Estem on érem. Una mica millor, perquè tot el que sigui rebaixar tensió pot ser bo, però seguim en la lògica del 21-D. Això és, la d’una societat catalana partida per la meitat, la d’un independentisme que manté la seva capacitat de mobilització social (incrementada per l’episodi alemany) i la d’un Estat disposat a no cedir en la seva defensa de la Constitució (i ferit pel mateix episodi). En tot cas, amb uns jutges obligats a filar més fi després del succeït a Alemanya, Bèlgica i Escòcia.

L’Estat no pot guanyar aquesta batalla a la brava. Tirant únicament dels tribunals, com si aquí només hi hagués hagut delictes i no un problema polític. Els independentistes tampoc poden imposar la seva República amb el 47,5% dels vots. La bona notícia, la millor, seria que el que ha succeït a Alemanya obri la finestra de racionalitat que Junqueras i uns altres capdavanters independentistes han intentat obrir, sense èxit, perquè els jutges del Suprem l’havien tancat i barrat.

Catalunya Plural

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: