Nou Cicle

Albert Lladó: Catalanisme i heterodoxia

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

rellotgeI.
El radical, l’il·lusionant, no hauria de ser el procés, el dret a decidir, la llibertat? Mai el dogma.

II.
El catalanisme és imparable des de l’associacionisme. Quan el missatge és segrestat pel poder, pot convertir-se en excusa, bumerang i simple litúrgia.

III.
L’algorisme que dóna sentit al catalanisme és la resistència. Qualsevol argument lligat a les essències és un error ètic i estratègic.

IV.
L’èxit del catalanisme és la mixtura i la resiliència. La identitat des el múltiple. Cal reivindicar la comunitat com a participació i possibilitat de dissidència.

V.
Una comunitat sostenible és la que, acollint totes les divergències, expressa la seva voluntat de ser. No la qual es basa en l’haver estat. La memòria és una arma carregada de futur. Però, precisament per això, no cal obviar el que té d’artefacte i d’hipòtesis. Mentre la pregunta és la destinació, alguns només parlen de l’origen. No és consciència, sinó ancoratge.

VI.
El discurs centrat en el patriòtic i l’apriorisme limita, i redueix, la construcció d’una comunitat tangible i urgent.

VII.
La bandera ha d’aspirar a ser àgora. No màscara. La Història no justifica la Història. La intel·ligència comuna és el motor i la brúixola.

VIII.
El ciutadà lliure és constructor de polis. I reclama constant deliberació. A la tribu només li interessa la demostració de pertinença.

IX.
La identitat pot constituir-se com un cúmul de constel·lacions, autònomes, però unides per una línia invisible. O, al contrari, com una única i potent estrella, solar, radiant, nuclear, però que crema el que té de fecunditat la perifèria.

X.
El compromís és amb la creació (d’un país, d’un relat, d’un horitzó). No amb l’himne ni l’emblema.

La Vanguardia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: