Entrevistes

Entrevista a Agustí Colomines: “Si Convergència segueix la via que li imposa ERC anirem al fracàs total”

agusti_colominesAgustí Colomines (Barcelona, ​​1957) acaba de deixar la direcció de CatDem, la fundació vinculada a Convergència que Artur Mas va utilitzar per ampliar l’espectre ideològic del partit. Encara que és crític amb la deriva del pacte entre CiU i ERC, Colomines assegura que fa gairebé un any que ja havia decidit deixar el càrrec.

Pregunta.¿Quan Artur Mas li va encarregar edificar la Casa gran del catalanisme esperava que en tan pocs anys CDC s’inclinés cap al sobiranisme?

Resposta. No, tot va ser molt ràpid. CDC ha evolucionat pel canvi generacional, amb gent que procedeix de les JNC que ja eren obertament sobiranistes. En el cas d’Artur Mas, la clau va ser el fracàs de l’Estatut, ja que l’engany va ser monumental.

P. Té marxa enrere el procés sobiranista?

R. No El tindria substituint als actuals dirigents de CiU. Però no veig qui podria emergir. Fins i tot l’esperança blanca, que era Recoder, està més morta que viva. I l’opció Fernández Teixidó té plom a les ales. O Josep Rull, que podria ser alternativa i ve de l’entorn de Recoder, no és precisament un sobiranista light. No hi ha marxa enrere, una altra cosa és que el procés tingui èxit. Això sí, si CDC segueix la via que li està imposant ERC anirem al fracàs total.

P. Fixar una data per la consulta és un suïcidi polític?

R. Sí. No hi havia cap necessitat de fer-ho, però ja no hi ha més remei que convocar el més aviat possible i amb la major unitat. Necessitem un govern d’unitat que tingui com a objectiu la consulta i solucionar els problemes del dia a dia.

P. Amb el PSC dins?

R. Sí, és clar: amb tots els que estan a favor de la consulta. A Itàlia s’han posat d’acord personatges irreconciliables perquè tenen com a objectiu fer front a Brussel·les i a Merkel. Nosaltres, en canvi, no som capaços ni d’imaginar-ho. Catalunya necessita menys cimeres i més govern.

P. Mas ha perdut el lloc de comandament a favor d’ERC?

R. Jo ho crec. A CDC hi ha o hi havia por que ERC tombi el Govern. No obstant això, haurien de tenir present que Esquerra no té alternativa a recolzar aquest govern, pel que és CiU qui ha d’imposar el seu ritme. És un error donar-li tant protagonisme a Junqueras. CiU és un partit sobiranista moderat, que es diferencia de l’altre [ERC] precisament per la seva moderació. Per tant, no pot abraçar la idea radical de l’altre.

P. La consulta realment es pot fer?

R. S’ha d’intentar per tots els mitjans legals, per demostrar que si no es fa és perquè l’Estat no vol. Fins i tot estaria a favor de celebrar la consulta a tota Espanya, perquè al cap i a la fi l’únic resultat que comptarà és el que surti a Catalunya. Si no, l’única sortida és convocar eleccions.

P. Amb una sola llista sobiranista?

R. No! De cap manera. Que cadascú vagi com cregui. Probablement perquè l’estratègia de CDC i d’Unió no coincidirà. Però segurament tampoc tothom al PSC acceptarà un programa espanyolista.

P. Alguns a CiU creuen que el gran pas endavant serà quan hi hagi eleccions generals i el panorama polític quedi absolutament fragmentat.

R. És probable. La debilitat del Govern espanyol podria permetre el peix al cove -ocell en mà- en versió sobiranista.

P. Permetre una consulta a canvi d’estabilitat?

R. Exacte. Ho he defensat des del primer dia. CiU ha de pactar amb els sectors civilitzats espanyols contra la caverna. Perquè ells també patiran. Seria una ajuda mútua.

P. CiU va pagar a les eleccions cremar massa ràpid l’etapa del pacte fiscal?

R. El resultat electoral va ser degut a tres raons. Un: l’augment de la participació. Dos: els partits sobiranistes són vasos comunicants. I tres: a CiU li faltava estratègia política.Va menysprear que quan les enquestes reflecteixen un 30% d’indecisos has de vigilar molt. Em desconcerta que hi hagués tants errors de càlcul. El que a mi em va agradar del pacte fiscal va ser que vam fer el que la FAES fa tan bé: crear marcs. Convèncer a la gran majoria que el pacte fiscal era necessari per acabar amb l’espoli, el desequilibri o el robatori, com vulguis dir. Tothom va assumir que això era necessari.

P. Però Mas ho va rebutjar en 24 hores.

R. Perquè l’altre [Rajoy] es va equivocar i no va voler negociar. També es van equivocar els empresaris al no recolzar aquest pla.

P. Rajoy no acabarà oferint un pacte sobre finançament, llengua i infraestructures? Posaria a CiU davant un gran dilema.

R. Jo ho acceptaria sense rebaixar la necessitat del dret a decidir. El pacte és possible segons com es presenti. Si ho escenifiquen com un pacte de sobirania seria possible… podrien vestir-ho com un acord per carregar-se l’estat de les autonomies i acabar amb 17 parlaments que no serveixen per a res, i per construir un estat amb quatre autonomies. I dic 4 perquè introdueixo Andalusia. I que a més aquestes quatre haurien de ser desiguals. Això ja seria una altra cosa. ERC mai ho acceptaria, però CiU, com a partit moderat, sí que podria. Per això dic que CiU ha perdut força, perquè ha comprat el discurs d’ERC.

P. Fins i tot còpia arguments d’ERC com contraposar despesa social i despesa en defensa.

R. Sí, això és un segrest mental total. Però aquesta malaltia CiU la té de forma recurrent. A vegades alguns militants no saben si són de dretes o d’esquerres, socialdemòcrates o liberals… i se sorprenen que escridassin a Mas al Club de Tennis Barcelona… Si és el normal!

P. Mas pot quedar-se sense Pressupostos sense que això li passi factura?

R. Diria que no. Si havíem de fer un pressupost rupturista, incomplint el dèficit, havíem d’haver-ho fet. Cal donar la sensació que fas alguna cosa, de que no ets un simple gerent.

P. L’error del pacte CiU-ERC va ser no lligar bé els comptes?

R. Si, s’ha vist que Esquerra no està per la labor. ERC hauria de ser l’aliat lleial del Govern, no el Govern l’aliat lleial d’ERC.

P. Què ha de fer Mas per reprendre la iniciativa?

R. Mas ha de sortir al carrer i convèncer els catalans un a un. Ha d’assumir un paper de lideratge amb una agenda de recuperació econòmica i una reforma administrativa de calat. Si hem de carregar-nos els consells comarcals ens els carreguem. Cal anar a la universitat de Catalunya única. Ha abordar-se una agenda reformista interna paral·lela al procés sobiranista.

Entrevista de Miquel Noguer per a El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button