Nou Cicle

Entrevista a Pedro Sánchez: “Catalunya no ha de renunciar a influir a Espanya”

Disminueix la font del text Augmenta la font del text Mida del text Imprimeix aquesta pàgina

pedrosanchezEl mateix enrenou causa Pedro Sánchez quan arriba a l’estació de Sants que quan arriba a la d’Atocha. Fotos, salutacions, petons i abraçades demoren el pas del reelegit líder del PSOE tant a Barcelona com a Madrid. Després de dues intenses jornades al costat de Miquel Iceta, Sánchez (Madrid, 1972) torna a casa a l’AVE, trajecte durant el qual manté una llarga conversa amb La Vanguardia.

Ha tornat a Catalunya, a subscriure la declaració de Barcelona amb Miquel Iceta, just al temps en què el govern de la Generalitat, amb una reestructuració de calat, fica la directa cap a l’1-O. Per al govern de Rajoy, aquesta és la millor demostració que no hi ha diàleg possible amb Puigdemont ni opció a cap tipus de negociació.

Rajoy, abans de l’1-O, ha tingut uns anys per poder dialogar i poder trobar un acord. El que no és negociable és el diàleg. Davant tots els que tenen una visió fatalista i resignada sobre la crisi a Catalunya, i que fins després de l’1-O és impossible fer res, crec que l’1-O és avui, i que els dos governs haurien de tendir ponts i crear espais de diàleg. Si no ho fa el poder executiu, tant a Catalunya com a Madrid, ho ha de fer el poder legislatiu. Una de les particularitats respecte al que va passar en l’anterior legislatura és que avui no hi ha majoria absoluta del PP al Congrés. Per tant, les diferents forces parlamentàries que defensem canviar el rumb de les coses a Catalunya hem de liderar aquestes alternatives al Congrés.

Ha intentat parlar amb Puigdemont?

Estic obert a parlar. És important tendir ponts i explicar que davant la falsa disjuntiva entre ruptura o immobilisme, cada vegada és més ampli l’espai dels que reivindiquem la política i ll’encontre. Amb el president de la Generalitat parlaré, i m’agradaria traslladar-li que la via il·legal, estreta i unilateral no és la solució per a Catalunya, sinó que cal crear les condicions d’una avinguda molt més àmplia, sobre la base de la negociació, el diàleg i l’acord.

Amb qui sí que va parlar va ser amb Rajoy El PSOE fa pinya amb el Govern d’Espanya davant el desafiament català?

Vaig definir la posició del PSOE com una oposició d’Estat. Estem amb l’Estat, però no amb aquest Govern. La llei s’ha d’aplicar, però al costat de la llei hi ha d’haver política. Li vaig dir al president del Govern que, pel que fa a la defensa de la Constitució, l’Estatut i la legalitat vigent, el PSOE  estarà amb l’Estat i amb el Govern. A partir d’aquí, el vaig animar a fer un pas endavant i intentar buscar una solució política. Li vaig dir que, si ho feia, el PSOE, de manera lleial, estaria amb el Govern. Però que si no ho feia, el PSOE no dimitiria de les seves funcions. Això és el que hem fet amb la declaració de Barcelona i amb el full de ruta que de manera comuna han pactat el PSC i el PSOE.

Ha promès que tornarà sovint a Catalunya, però també la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va obrir fins i tot despatx a Barcelona, ​​i no sembla haver donat cap fruit per desbloquejar la situació.

Si alguna cosa ha demostrat el PP en aquests sis anys, és que aspira a governar Espanya sense comptar amb Catalunya. Aquesta és la dinàmica que hem de canviar. Per això és molt important articular al Congrés majories parlamentàries, també amb les forces catalanes, per revertir totes les lleis que han estat lesives per a l’autogovern català. El que em crida molt l’atenció és que ara que s’ha obert un escenari completament diferent al Congrés, les forces catalanes hagin renunciat a incidir en la vida política espanyola, articulant majories parlamentàries que permetin, per exemple, derogar la Lomce, i en conseqüència acabar amb la lesió que va patir l’autogovern català en matèria d’immersió lingüística i en matèria educativa. O per exemple un fet tan simbòlic aprovat al Parlament com anul·lar el judici al president Companys, que plantegem elevar al Congrés. El PP amenaça, aquesta és la seva política amb Catalunya. La nostra és escoltar i dialogar. Però Catalunya no ha de renunciar a influir a Espanya.

És que el PDECat i ERC no volen negociar res al Congrés?

És una qüestió de prioritats. En tota negociació, si el primer que es posa damunt la taula és el referèndum, es bloquegen les possibilitats de diàleg parlamentari per poder articular majories al Congrés que permetin tirar endavant polítiques en benefici dels catalans. És el que està succeint. No deixa de ser curiós que Catalunya pateixi des de fa més de sis anys un govern que no es dedica als problemes del dia a dia dels catalans, que anteposa el referèndum a buscar solucions als problemes que tenen els catalans, que són comuns a la resta d’espanyols, com la desocupació, l’atur de llarga durada o la precarietat.

Té previst reunir-se també amb ERC i el PDECat al Congrés?

Sí, em reuniré amb totes les forces parlamentàries, i sens dubte amb les catalanes, per parlar d’aquestes iniciatives parlamentàries que podem treure conjuntament, per revertir aquests elements de l’autogovern català que han estat lesionats durant aquests anys de polítiques del PP. La qüestió, a Catalunya, és de matemàtiques: no es tracta de dividir, sinó d’integrar. És el que hem de fer.

Què passarà, segons la seva opinió, l’1 d’octubre?

Puc dir el que m’agradaria que no passés, i és que s’afegís més frustració a una societat catalana que necessita trobar una sortida. Hi ha elements amb els quals el Govern d’Espanya hauria d’empatitzar: el finançament autonòmic, el reconeixement de les singularitats i la personalitat nacional de Catalunya, dins del nostre ordenament jurídic i polític. És evident que hi ha hagut lleis que ha plantejat el PP, des de la seva majoria absoluta, que han significat una recentralització política i en conseqüència la lesió de l’autogovern a Catalunya. Són coses que s’han de revertir. L’Espanya nació de nacions és l’Espanya que vindrà. El centralisme és el passat. I el federalisme que defensem els socialistes serà la garantia que hi hagi un futur comú. Defensarem aquesta proposta, perquè a més és la millor. És una oferta oberta, sense dogmatismes, disposada a ser dialogada i negociada amb la resta de formacions parlamentàries. Em crida l’atenció que quan posem damunt de la taula una solució, la resta de formacions polítiques la crítica. Entenc que aquells que basen la seva política en la incomunicació se sentin sorpresos que hi hagi una crida al diàleg i a l’encontre. Seria important que reflexionessin i seguissin el camí que estem traçant els socialistes.

L’1-O potser és encara una incògnita Però què passarà el 2 d’octubre?

Hi ha qui considera que fins a l’1-O no es pot fer res, perquè ja anem inevitablement a un xoc de trens. Hi ha qui considera que qualsevol proposta sobre de la taula no ajudarà a revertir la situació i la dinàmica. Jo discrepo. Perquè l’1 i el 2 d’octubre s’obrin uns nous escenaris i hi hagi una sortida política, cal començar a abonar des d’ara el diàleg entre les diferents formacions polítiques. En això està el PSOE.

Iceta ja ha estat proclamat candidat socialista per unes pròximes eleccions catalanes. Altres eleccions a Catalunya seran l’única alternativa i, sobretot, serviran per solucionar alguna cosa?

Seria bo. Primer perquè aquest govern, després de la segona crisi que hem viscut en molt pocs dies, està esgotat. És un govern que està feble i, en conseqüència, reforça les seves posicions extremes. Però crec honestament que el que necessita la ciutadania catalana és comptar amb un govern que resolgui els seus problemes. El problema és que portem sis anys sense parlar de res més que del referèndum. La Generalitat destina zero euros al pressupost en escoles infantils. Aquests són els elements més denunciables d’un govern que està amagant la seva pèssima gestió darrere de la qüestió identitària. Si alguna cosa s’ha demostrat durant aquests últims sis anys és que ni el govern d’Espanya és el que es mereixen els espanyols, ni el govern de Catalunya és el que es mereixen els catalans.

Davant la polarització de les posicions, el que reclama pau i enteniment sol quedar en terra de ningú Tem que el PSC segueixi perdent força electoral?

A l’inrevés. Hi ha un espai buit en la política catalana i espanyola, que és el del diàleg i el punt de trobada. La política és dialogar, negociar i pactar. És l’única via. Quan es parla de la reforma constitucional, o de posar en marxa iniciatives parlamentàries que ajudin a distendre el conflicte, estem parlant de la posició dels socialistes. Comparteixo plenament el lema d’Iceta: el canvi és l’acord. El gran canvi que es pot produir a Catalunya, fruit d’unes eleccions, és l’acord. I això només ho pot fer el PSC. El PP ha renunciat a tenir una presència forta a Catalunya, Ciutadans està subsumit en el seu discurs territorial al del PP, l’independentisme ja sabem on és, i Units Podem està atrapat en la seva pròpia contradicció.

Ha recuperat el càrrec de secretari general del PSOE amb l’objectiu d’arribar a la Moncloa. En què seria diferent la situació de Catalunya si vostè ja fos president del Govern d’Espanya?

El meu compromís, si jo fos president del Govern, és fer tot el que hem plantejat en la declaració de Barcelona. Des obrir la subcomissió d’una reforma constitucional fins a parlar amb totes les comunitats autònomes per renovar el sistema de finançament, impulsar el corredor mediterrani, fins a elements més singulars, en termes històrics i identitaris, com és declarar nuls els judicis que es van obrir al president Companys . M’agradaria ser el primer president del Govern que li dóna a l’ús del català, el gallec i l’euskera, la mateixa importància que al del castellà, amb una llei per la pluralitat lingüística que és una fortalesa i no una debilitat del nostre país. El problema que trobo, quan es parla de la qüestió catalana amb la dreta espanyola, és que consideren que aquesta diversitat és una debilitat i no una fortalesa. És just el contrari.

Només hi haurà solució al conflicte polític de Catalunya i Espanya si vostè aconsegueix governar després de les pròximes eleccions generals?

És evident que han de canviar els interlocutors. Li he dit a Rajoy que si planteja una solució política, el PSOE li donarà suport. Però fa sis anys com a president del Govern i la situació no ha fet més que deteriorar-se. A això li crida sentit comú, però sentit comú és precisament fer-se càrrec dels problemes, trobar solucions, dialogar amb els diferents actors, no deixar podrir la situació, que és el que està passant. El problema és que aquesta dimissió de la seva responsabilitat política, en relació amb la qüestió catalana, no només afecta els ciutadans independentistes a Catalunya, que també, sinó als que no són independentistes. El que ha de fer el Govern d’Espanya és donar una solució política i un projecte polític renovat al conjunt de la societat catalana. Jo defenso la nació de nacions que van defensar Pasqual Maragall, Miquel Roca o Jordi Solé Tura. Això és el que necessita Espanya: caminar cap a l’Estat federal. L’Espanya centralista és el passat, el federalisme que defensem és el futur.

Parlava de canviar d’interlocutors. Amb Oriol Junqueras seria més senzill trobar algun tipus de solució?

No entraré en els noms. L’important és canviar les prioritats en la política catalana. Estarà d’acord en més autogovern, a caminar cap a l’Espanya federal? Doncs estarem en disposició de parlar. Si és un referèndum unilateral, que situa Catalunya fora de la legalitat constitucional i estatutària que han votat precisament els catalans, i que és el que dóna existència a la pròpia Generalitat, té poc sentit. Resulta irònic que aquells que defensen la creació d’una república, s’oblidin d’un dels principals valors del republicanisme, que és el respecte a l’imperi de la llei.

La declaració de Barcelona subscrita pel PSOE i el PSC acumula propostes i iniciatives que ja van plantejar els seus antecessors, Zapatero i Rubalcaba, més la posició que ha fixat en el caràcter plurinacional d’Estat. Però en més de sis anys, el PSOE no ha aconseguit que s’obri pas cap d’aquestes propostes. Corren el perill de quedar convertides en un permanent brindis al sol?

Les propostes cobren força en els diferents moments polítics en què estem. Amb una majoria absoluta del PP, resultava impossible pel bloqueig, per la paret d’aquesta majoria absoluta. Avui, en canvi, és completament diferent. No hi ha una majoria absoluta al Congrés i es poden articular aquestes majories alternatives. Hi ha una majoria de grups parlamentaris que volen reformar la Constitució. Al Parlament es va a dialogar i debatre. Obrim una subcomissió de la reforma constitucional i que cadascú exposi i defensi les seves propostes, i després democràticament les majories s’articularan al voltant d’unes o altres propostes. La nostra proposta és dialogar fins a l’extenuació. La reforma de la Constitució és la via per recompondre els consensos trencats.

Quina rebuda tenen aquestes propostes a Catalunya?

Positiva, perquè entre altres coses moltes d’elles estan triades de les propostes que els presidents Mas i Puigdemont van portar a la Moncloa. El principal valor de la posició del PSOE és que és coherent durant tots aquests anys, és una posició de Govern, que planteja promeses que es poden complir. Només falta voluntat política.

El govern de Rajoy ha rebut aquestes mesures amb indiferència, i Albert Rivera fins amb bel·ligerància. El veu a vostè polemitzat, lliurat al “nacionalisme” del PSC i fins i tot sospita que Carod-Rovira és coautor del document. No sembla molt bon preàmbul per a l’entesa amb el PP ni amb Ciutadans.

Rivera menteix, i ho sap. I amb el PP el problema és que ha decidit governar Espanya amb Catalunya dins, però sense comptar amb Catalunya. Això és el que volem revertir.

Rivera, però també alguns dirigents crítics del PSOE, alerten de la possible “complicitat” del PSC amb Ada Colau, amb qui governa a Barcelona, ​​per facilitar l’1-O.

Només han de sentir a Jaume Collboni, que ha dit que l’Ajuntament de Barcelona complirà amb la legalitat.

Avui es torna a reunir amb Pablo Iglesias. Tampoc són conciliables les posicions del PSOE i de Podem davant el referèndum català.

Amb Ciutadans i amb Podem ens uneix que tots volem una reforma constitucional. Rivera la vol per a, entre altres coses, acabar amb els aforaments o limitar els mandats, amb el que estem d’acord. Obrim aquesta subcomissió de la reforma constitucional. Rivera també vol reformar la Constitució per culminar el model territorial. I Podem, en una altra vessant, també ho vol fer. El PSOE té la seva proposta. Per tant, ¿quina por hi ha a que obrim aquesta reforma i comencem a parlar sobre la necessitat de renovar la nostra Constitució? Els polítics estem per afrontar els problemes amb diàleg, negociació i acord, i arribar a solucions justes que satisfacin a la majoria.

Podem sembla estar en disposició de incorporar-se per primera vegada a un govern autonòmic del PSOE, a Castella-la Manxa. Quina porta pot obrir aquesta decisió de cara al futur per al Govern d’Espanya?

Cal ser respectuós amb el debat intern que tenen a Podem, perquè alguns sectors han manifestat els seus dubtes. Tant de bo quedin clars i donin suport a aquest acord, perquè és positiu que les forces progressistes ens puguem entendre. Però això es circumscriu a Castella-la Manxa. Sempre que hi va haver oportunitat de construir una majoria alternativa al PP, i així es va veure en les eleccions municipals i autonòmiques, el PSOE no va fallar. Sempre dic que empatitzo amb els votants de Podem i que l’important és que aprenguem la lliçó de que quan les esquerres s’enfronten, qui se’n beneficia és la dreta. Però nosaltres aspirem a guanyar el PP, no a competir amb Podem.

Va ser defenestrat al PSOE, poc menys que acusat d’alta traïció, després d’intentar negociar un govern amb Podem ¿Aquests temors ja estan dissipats al PSOE?

El nou PSOE ha sorgit d’un exercici profunda i autènticament democràtic, on la militància, en connexió amb un sentir majoritari dels votants progressistes, volia un PSOE a l’esquerra, creïble i coherent. En això estem.

La reelecció de Ximo Puig i Guillermo Fernández Vara, que van apostar per Susana Díaz, altera els plans d’alinear a totes les federacions socialistes amb el seu nou lideratge?

Són processos diferents. El 21 de maig va canviar al PSOE, i són els militants els que decideixen la profunditat d’aquest canvi i fins on volen que arribi. Com a secretari general del PSOE, no puc fer més que respectar el resultat de les primàries, demanar lleialtat i unitat al voltant de qui majoritàriament compti amb el vot dels militants, i fer complir la meva promesa que seré el secretari general de tots els afiliats, m’hagin donat suport o no.

Entrevista de Joan Carles Merino

La Vanguardia

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Security Code: