Nou Cicle

Josep Ramoneda: Subversió i patrimoni

Disminueix la font del text Augmenta la font del text Mida del text Imprimeix aquesta pàgina

rissaPer a la petita història del procés independentista català ha quedat la idea que el conseller Baiget va ser destituït per posar en dubte que es pogués celebrar el referèndum. Però en les seves declaracions també va dir que “acceptaria anar a la presó però no posar en joc el seu patrimoni” i, per tant, el seu futur i el de la seva família. I probablement aquest és el nus de l’estat actual del problema. És cert que l’independentisme és el únic projecte subversiu – en el sentit de ruptura de l’ordre constitucional – que hi ha a Espanya. Però el temps de les revolucions ha passat i en una societat bastant acomodada és difícil apreciar les condicions per a un moviment insurreccional. Només amb un creixement constant del seu vot l’independentisme pot aspirar a aconseguir els seus objectius. I per a això necessita temps (la demografia li va a favor) i consolidar la seva condició de primer projecte polític de la escena catalana, que ara mateix no se li disputa.

Puigdemont va arribar anunciant que se n’aniria després de culminar el procés independentista, en un termini de 18 mesos que s’ha complert aquesta setmana. Eran temps en què es va donar per superada la etapa referèndum i la fulla de ruta va apel·lar directament a la desconnexió amb Espanya. Puigdemont va rectificar la estratègia donant prioritat al que més suma i va tornar a col·locar el dret a decidir convertit ja en dret d’autodeterminació en el centre de la escena. És aquesta la seva aposta. Després ell s’en va, els seus col·legues aspiren a quedar-se. No son temps heroics. Passar de la promesa al referèndum no és fàcil. Els obstacles legals són enormes, el govern espanyol es preocupa molt per subratllar els riscos personals. No oblidem, però, una cita de Puigdemont: “”Mentre jo sigui president hi haurà referendum“. ¿I si unes setmanes abans de l’1 d’octubre s’adona que no és possible realitzar la consulta? Què farà? Amb aquesta frase, Puigdemont deixa una porta oberta.

Mentrestant, Espanya està amb un govern sota mínims. Rajoy es limita a comprar temps, sense reparar en despeses. El seu únic projecte és arribar al final de la legislatura. La història diu que els presidents gairebé mai acaben bé, sembla que a Rajoy li bastaria anar-se’n entre la indiferència general, si Catalunya no ho espatlla. És probable que aconsegueixi impedir el referèndum. De la manera com ho farà dependran moltes coses. No deixar votar sempre és lleig. Però s’equivoca si es pensa que així es resol el problema. Més aviat que tard tindrem unes eleccions, segurament guanyarà Esquerra, i tornem a començar. Al carregar-se l’Estatut de Maragall, el PP va impedir refredar la qüestió per un parell de dècades. Impedint el referèndum no la refredarà,  la escalfarà. Cameron va gosar i la qüestió escocesa està ara fora de l’agenda per uns quants anys.

 

El País

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Security Code: