Nou Cicle

Lola García: Al caire de la implosió

Disminueix la font del text Augmenta la font del text Mida del text Imprimeix aquesta pàgina

implosióL’organització del referèndum de l’1 d’octubre ha col·locat el Govern de Catalunya al caire de la implosió. La tragèdia s’entreveu des de fa unes quantes setmanes. Alguns membres del PDECat a l’ Executiu català estan disposats a fer que l’1- O posi fi a la seva carrera política, però no que s’ emporti el seu patrimoni i, per tant, el de les seves famílies. I això, a sobre, sense haver participat directament en les decisions i amb la sensació que el balanç de danys al flanc d’ERC és mínim. L’ambient al si del Govern és asfixiant: suspicàcies entre companys de Gabinet, temors expressats a mitges per por de l’apel·latiu de traïció i sospites d’escoltes telefòniques que arriben a la paranoia encara que potser tenen alguna base real.

La crisi ja es gestava des d’abans de l’entrevista en què el conseller Jordi Baiget expressava els seus temors i que va donar peu a la seva expulsió del consell executiu. De fet, el president Carles Puigdemont ja pressentia la possibilitat de destituir algun alt càrrec (qui tenia més números era Joan Vidal de Ciurana, secretari del Govern i un dels dirigents que més ha plantat cara a ERC i a la CUP l’últim any) per deixar clar que, a partir d’ara, no valdrien mitges tintes. Baiget ha estat el primer damnificat, malgrat que, a priori, no era l’actitud del conseller d’Empresa la que precisament el preocupava més.

Però aquesta destitució només ha fet que augmentar el malestar al PDECat, que veu com les víctimes del procés de desobediència a l’ Estat només es causen a les seves files i no a les d’ERC. De manera que des de fa uns quants dies diversos consellers i càrrecs pressionen Puigdemont i la direcció del PDECat perquè abordi determinats canvis en l’estratègia de cara a l’1- O si no volen que es produeixi una crisi en el Govern que resultaria demolidora per a la fràgil situació del partit hereu de CDC.

Aquest grup reclamava tres mesures a Puigdemont. La primera era la implicació efectiva d’Oriol Junqueras en el referèndum, cosa que ja ha desfermat una pugna amb ERC. La segona consistia a apartar el petit nucli d’assessors externs de què s’ajuda el president per passar a compartir les decisions amb el seu Govern, ja que són ells, i no pas aquells estranys consellers, els qui al final s’hi juguen el seu futur polític i personal. I, en tercer lloc, un gir en l’organització del referèndum que passa per admetre que cal externalitzar part del seu muntatge per evitar la imputació d’integrants del Govern per malversació de fons públics, cosa que comporta ­penes de presó i embargament de patrimoni.

La majoria dels consellers del PDECat estan disposats a jugar-se la carrera política i ser objecte d’inhabilitació. Però una bona part no veu clar sotmetre’s a possibles penes de presó i la pèrdua dels seus béns, sobretot quan són conscients que les traves del Govern central impediran que el referèndum se celebri amb les garanties plenes perquè sigui vinculant. Temen que només es busqui un detonant per mobilitzar els catalans en contra de Rajoy. Entre els consellers crítics amb aquesta estratègia figuren la portaveu, Neus Munté, o la consellera d’Educació, Meritxell Ruiz. Tampoc no és compartida pel titular d’Interior, Jordi Jané. D’altres, com la consellera de Governació, Meritxell Borràs, no veuen clar que siguin els ­dirigents del PDECat els més sacrificats mentre que els republicans en surten indemnes. El conseller Santi Vila ara fa gala de fidelitat a Puigdemont, tot i que durant mesos va assegurar que desconfiava de la via uni­lateral.

La demanda que tota contractació es faci des de fora del Govern per evitar els processaments per malversació suposaria, de fet, l’admissió que l’1- O s’assemblarà més al procés participatiu del 9- N que al referèndum amb garanties i vinculant que han defensat Puigdemont i Junqueras. El líder d’ERC insisteix cada dia que es votarà “com sempre”, i això suposa que l’organitza el Govern, que hi haurà urnes de metacrilat (la compra de les quals, més cara que les de cartró, suposa risc de malversació de fons), que s’utilitzarà el cens de població o que s’enviaran targetes censals als domi­cilis dels votants (la qual cosa sol requerir la participació dels ajuntaments). Però renunciar a la premissa que l’1- O és diferent del 9- N és un tràngol que no agrada a Puigdemont ni a Junqueras ni tampoc a Artur Mas, que advoca per arribar fins al final encara que calgui rellevar tot aquell que manifesti una ­discrepància.

De fet, si aquestes premisses no es compleixen, la possibilitat que alguns surtin del Govern és alta. Puigdemont s’ha vist cara a cara amb els consellers del PDECat els últims dies i només un parell d’ells s’han mostrat disposats a arribar tan lluny com faci falta. Tots els altres expressen excepcions, poc o molt. Una altra cosa són les reunions de grup, en què resulta molt més difícil que cap evidenciï els seus temors.

El president va intentar dimarts passat que Junqueras assumís un càrrec assimilable al d’un comissionat per a l’organització del referèndum. De fet, fa gairebé un any que el va designar per a aquella tasca, però no es va fer cap nomenament, de manera que no consta formalment que el líder d’ERC sigui el responsable principal de l’1- O. Durant tots aquests mesos s’ha produït un estira-i-arronsa entre consellers del PDECat, com la titular de Governació (contra la qual ja hi ha una querella de la Fiscalia), i el Departament d’Economia de Junqueras sobre qui havia d’apadrinar determinades decisions, com la compra d’urnes. Junqueras ha advocat per col·legiar les decisions clau per part de tot el Govern.

La sortida d’alguns consellers deixaria el PDECat en una situació molt delicada perquè serien els dirigents d’aquest partit els que quedarien assenyalats de manera maniquea com a covards en un moment polític que qualsevol tebiesa és assimilada com una traïció per part del bloc independentista. Tot i això, tant Puigdemont com Mas són ferms partidaris de forçar l’ Executiu de Rajoy a prendre mesures repressives, encara que això suposi sacrificar actius polítics del partit. En el cas de Mas, la seva implicació en el 9- N no només li ha comportat la inhabilitació política, sinó que el Tribunal de Comptes pot reclamar-li a ell i a tres dels seus consellers més de cinc milions d’euros.

La presa de decisions més comprometedores no havia d’arribar fins al setembre, amb l’aprovació de la llei del Referèndum al Parlament, però les desavinences al si del PDECat i entre aquest partit i ERC estan provocant una crisi avançada que presagia l’envergadura dels esdeveniments previstos per després de l’estiu.

La Vanguardia

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Security Code: