Nou Cicle

Entrevista a Ernest Urtasun: “La millor vacuna contra l’extrema dreta és que la gent torni a creure en el projecte europeu”

Disminueix la font del text Augmenta la font del text Mida del text Imprimeix aquesta pàgina

UrtasunErnest Urtasun, eurodiputat d’ICV-EUiA (Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa), és un dels impulsors del manifest del Caucus Progressista en defensa d’una Europa social. Urtasun respon a Públic sobre com abordar aquest canvi a la Unió Europea, enmig d’una creixent desafecció política i amb una manca d’ambició manifesta tant del Consell com de la Comissió Europea.
Moltes de les propostes que inclou el manifest depenen en gran mesura dels Estats membres, alguns dels quals són més proclius a avançar en l’Europa social. D’altres, per contra, bloquegen aquest avanç. Creieu en la UE a diverses velocitats per assegurar aquesta dimensió social o només és real si abasta a tots els Estats membres?

Nosaltres no hem entrat en el debat de les dues velocitats com a Caucus Progressista, seguim creient en la idea de treballar ara en el marc  dels 27, i d’emprendre uns determinats canvis. És evident que a hores d’ara, per exemple si agafem la reforma de l’Eurozona que és una de les més importants, hi ha interessos contraposats per part d’alguns països. Però hi ha una cosa que és molt evident i és que si no anem a una reforma de la Zona Euro, aquesta no aguantarà els propers deu anys perquè té uns desequilibris estructurals gravíssims.
Per tant el que sí hem posat damunt de la taula és la necessitat d’avançar en determinats temes per a la pròpia supervivència i pel funcionament més democràtic de la Unió Europea. Som plenament conscients de les dificultats. Per exemple, un canvi de tractats implica unanimitat en el Consell i és un procés molt complicat, però també és veritat que cap govern en aquests moments s’està atrevint a dir-ho, ni tan sols la Comissió. I de fet, en el marc del debat del Llibre Blanc de la Comissió, ens sembla que  hauria de portar la iniciativa en aquesta qüestió. Tot i que encara no comptin amb un suport majoritari en determinats temes, ha de posar-los a sobre de la taula.
En aquest sentit, creieu que  el Pilar Social que la Comissió Europea va presentar fa unes setmanes encaixa amb la vostra proposta? Pot ser una oportunitat per a impulsar aquestes mesures que proposeu? És prou ambiciós el pla de la Comissió?

A mi em sembla que les propostes del Pilar Social es queden massa curtes. Pràcticament no hi ha cap element legislatiu, només en el paquet de conciliació de vida laboral i familiar. Però fins i tot en les mesures que s’inclouen en el paquet de conciliació de vida laboral i familiar, s’és molt molt tímid. Per posar un exemple molt concret, es proposa una baixa de paternitat harmonitzada per a tota la Unió Europea que és la que ja existeix en pràcticament tots els Estats membres. Per tant, no suposa cap canvi substancial.

Compartim la idea d’avançar cap a un Pilar Social, està en el document que hem presentat, però el que va proposar l’altre dia la Comissió Europea és una cosa timidíssima. I el problema, tornant al que deia abans, és que la Comissió Europea ha presentat unes mesures al Pilar Social que ja sap que no generaran problemes en el Consell. Renúncia d’entrada a qualsevol tipus de batalla política amb el Consell per tirar endavant determinades coses, i això és molt trist. I això és el que li  critiquem també a la Comissió, que s’ha convertit en una mena de secretariat del Consell que només fa i proposa el que creu que el Consell va a acceptar. Això d’alguna forma el que fa és dilapidar el seu paper polític com a organisme de la Unió. Per tant sobre aquest Pilar Social, som molt crítics.
La major part de les mesures que proposa el Pilar Social s’aplicarien en principi a l’Eurozona. Vosaltres proposeu, i és una cosa que el recentment elegit president de França Emmanuel Macron també defensa, una democratització de la gestió econòmica i monetària de la Unió. Pot ser aquesta una manera d’avançar en aquesta dimensió social des de la Zona Euro i després ampliar-la?

Pot ser una opció, si. De fet ja tenim mecanismes que són específics de la Zona Euro com el Mecanisme Europeu d’Estabilitat Financera o el Banc Central Europeu. Amb la qual cosa aquí no estem parlant d’anar a dues velocitats, és que les velocitats ja existeixen entre els que estan en l’euro i els que no. Llavors hi ha necessitats dels països que estan a la zona euro de compartir determinades coses pel fet de compartir moneda.

Per exemple, els països que comparteixen moneda que no poden devaluar tenen necessitat de compartir amb els altres països el que es diu estabilitzadors en cas de xoc asimètric. Dit d’una manera més concreta, necessitem mecanismes de suport als subsidis d’atur a escala de la Zona Euro. Perquè si no, un país que pateix una gran bossa d’atur i no té capacitat per devaluar després té molta dificultat a donar suport a aquests aturats.

Això s’hauria de fer a escala de la Zona Euro. Un sistema, per exemple, per reassegurar als aturats, una mena de fons que completaria les assegurances d’atur actuals, o també començar a harmonitzar els salaris. Si comparteixes moneda has d’intentar tendir a una certa harmonització del salari mínim. Això no vol dir que tots els països de la zona euro hagin de tenir el mateix salari mínim però sí que hi hagi uns criteris comuns de càlcul per a cada un dels països. Són coses que són necessàries i que podrien començar a fer-se dins de la zona euro.
En el manifest parleu d’un procés de desintegració de la UE que no està sent abordat per la Comissió. En aquest sentit proposeu llançar un procés constituent que impliqui els ciutadans europeus en la reconstrucció de les institucions. Creieu que el clima polític de desafecció i la consolidació de l’extrema dreta són obstacles a aquest procés o per contra, poden ser una vacuna contra el feixisme?

Per descomptat que són una vacuna. La millor vacuna contra l’extrema dreta és que la gent torni a creure en el projecte europeu però per fer això cal anar a una reforma en profunditat del funcionament de la Unió Europea i sobretot, a la democratització del seu funcionament. I això que és una voluntat molt abstracta, en el concret s’ha de traduir per exemple en un major control per part del Parlament Europeu de determinades qüestions que ara no té. Els representants que la ciutadania triats directament, que som els eurodiputats que som aquí, no controlem ara els rescats de la Zona Euro que es fan totalment al marge nostre. Aquest tipus de coses ajudarien a una reapropiació per part de la ciutadania. Hi ha gent que està proposant, per exemple, a l’hora de reformar els tractats, crear autèntiques convencions ciutadanes a escala dels diferents països perquè la gent torni a imaginar i a poder debatre quin tipus d’Europa vol. Aquest tipus de coses s’han de fer i són una vacuna contra l’extrema dreta, perquè és així com podem trencar la propaganda que el nacionalisme reaccionari està tornant a posar sobre la taula.
Els grans canvis en la Unió Europea necessiten la iniciativa de la Comissió, l’acord dels Estats membres a través del Consell i l’acceptació del Parlament Europeu. En aquest complex entramat polític, on i com comença el canvi que pot fer possible aquesta Europa social que proposa el Caucus Progressista?

Els canvis han de començar, i aquesta és la batalla que hem de donar els moviments del canvi, a un doble nivell. En primer lloc, la batalla es dóna en cada un dels estats membres i en les seves eleccions. Ara mateix no tenim pràcticament governs transformadors en el Consell, més enllà del govern portuguès o el grec. Hem de donar la batalla en cadascuna de les eleccions nacionals per a ser capaços de guanyar espais de poder en cada un dels estats membres, que al final són els principals motors de la integració europea. I després tenim una altra data que és el 2019, que són les pròximes eleccions europees en les quals hem d’anar a una majoria diferent al Parlament Europeu. I aquí tenim una responsabilitat important al nivell de l’esquerra que és que ens hem presentat sempre a les eleccions molt dividits i hem de ser capaços de crear grans processos unitaris de canvi de cara a les eleccions de 2019. Una mica el que està proposant per exemple Varoufakis amb el DIEM25, d’intentar anar a un gran bloc democràtic pel canvi on puguem ser-hi tots. Cal començar a treballar-ja perquè 2019 sona lluny però no és tan lluny i serà un dels reptes importants.

(Entrevista de Beatriz Ríos).

Público

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Security Code: