Nou Cicle

Enric Juliana: Un caramel enverinat

Disminueix la font del text Augmenta la font del text Mida del text Imprimeix aquesta pàgina

rufian-alfonso-hasta-pronto-ganster-nos-vemos-infierno-1491406988867Les comissions parlamentàries d’investigació poden esdevenir un caramel enverinat per als partits que les convoquen, en l’actual fase cridanera de la informació. Hi ha precedents.

La comissió d’investigació dels atemptats de l’11-M ho va deixar clar en el 2004. Una indagació parlamentària que havia d’aclarir l’intent de manipulació governamental de l’autoria dels atemptats de Madrid (ETA en comptes dels radicals islamistes) va derivar en una gran cerimònia de la confusió. José María Aznar va demostrar que sap ser una roca i la comissió va ser aprofitada per l’ala dura del Partit Popular per alimentar la teoria de la conspiració. Durant mesos, un apreciable sector de l’opinió pública va seguir creient que els terroristes d’ETA havien estat els autors de la matança, amb la complicitat moral del PSOE i dels catalanistes. Tretze anys després, ningú ha demanat excuses per aquella enfilall de mentides. La comissió d’investigació parlamentària va fracassar.

En data més recent, va poder comprovar com els diputats de l’oposició al Parlament de Catalunya naufragaven davant la poderosa figura de Jordi Pujol, convocat a declarar davant una comissió d’investigació sobre frau fiscal i corrupció. Què queda d’aquella comissió? La imatge de Pujol agitant amb les mans les branques d’un arbre imaginari. “Si vas segant la branca d’un arbre, al final cau una branca i tots els nius que hi ha en ella, fins a caure l’arbre sencer“, va dir, en to admonitori, el 27 de setembre del 2014. (Tres anys després, la preocupació per la corrupció torna a remuntar i ja arriba al 45% de la població, segons dades del CIS conegudes ahir.) En la mateixa comissió, Jordi Pujol Ferrusola, a punt, arrogant i segur de si mateix, es va cruspir els seus interrogadors i molta gent es va preguntar llavors sobre el nivell de preparació dels diputats del Parlament. No és fàcil interrogar. No és fàcil construir un bon relat a força de preguntes.

No és fàcil interrogar Jorge Fernández Díaz, un polític amb quaranta anys d’experiència, ara enfrontat a una seriosa malaltia. No n’hi ha prou amb una cinta gravada, presumiblement per la pròpia policia. Ni atorga la victòria automàtica davant l’opinió pública l’ús deliberat de l’insult, com li ha passat al diputat Gabriel Rufián, que ahir es va veure obligat a justificar el seu comportament davant Fernández Díaz i l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, el jutge Daniel de Alfonso.

No serà una comissió fàcil. Es tracta d’esbrinar si un grup de policies seleccionats expressament pel Govern va efectuar tasques informals d’investigació per desacreditar el sobiranisme català i a Podem. Aquesta és la sospita. Però hi ha un rerefons encara més greu. Alguns dels comissaris reclutats per a aquestes tasques han acabat enfrontant-se amb munició pesada. Risc de mexicanització de l’aparell de seguretat.

Volent guanyar a Twitter, el diputat Rufián va competir en fanfarroneria amb el magistrat De Alfonso. Va voler imitar David Fernàndez, de la CUP, en aquella cèlebre compareixença de Rodrigo Rato al Parlament, i va acabar afavorint el victimisme dels dos interrogats. El personatge Rufián ha contribuït a espessir la cortina de fum que envoltarà una comissió que irrita el PP i no entusiasma el PSOE.

La Vanguardia

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Security Code: