Nou Cicle

El darrer article d’Alfredo Reichlin: No deixem que s’ensorri l’esquerra

Disminueix la font del text Augmenta la font del text Mida del text Imprimeix aquesta pàgina

reichlinHa mort als 91 anys Alfredo Reichlin. partisà, deixeble de Togliatti, director de  l’Unità, dirigent històric del PCI, al que seguí en la seva evolució, del PDS a l’actual PD, del qual redactà la Carta de valors. Fa pocs dies, el 14 de març, Reichlin va intervenir sobre l’escissió del PD en aquest darrer article, publicat a l’ Unità:

Estic afectat des de fa  mesos per una malaltia que em fa  cansat fins i tot escriure aquestes línies. Però sento que he de dir que es necessita un veritable canvi de ritme a l’esquerra i a tot el camp democràtic. Si  no ho fem no serem creïbles per a indicar un camí nou al país.

Ja no hi ha rendes de posició  a  explotar en una política desacreditada que és impotent quan ha d’enfrontar-se no als jocs de poder sinó la dura realitat de les injustícies socials, quan ha de garantir  drets, quan ha de  vigilar el mercat per a que no prevalgui la llei del més fort. Estem desapareixent tota una generació.

Per tant, he arribat a la conclusió que ha arribat el moment de replantejar els equilibris fonamentals del país, la seva arquitectura després de la unitat, quan Itàlia no era una nació. Fer en substància allò que bé o malament va fer la dreta històrica i va fer l’antifeixisme amb les grans reformes  com l’agrària  o l’estatut dels treballadors. He dedicat la meitat de la meva vida al Sud. no foren suficients les anomenades reformes econòmiques. És Itàlia en el món amb tota la seva civilització que necessita ser repensada. No ho vam fer al Lingotto. Amb un magnífic discurs ens vam alinear al liberalisme llavors dominant sense preveure la gran crisi catastròfica mundial va començar només uns mesos més tard.

També jo adverteixo el risc de Weimar. Però no dono la culpa a la llei electoral, ni busco la solució en l’enèsima enginyeria institucional: és el moment d’alliberar-se les gàbies ideològiques de l’anomenada Segona República. La crisi social i la crisi democràtica s’alimenten mútuament i  les profundes fractures en la societat italiana deslegitimen les institucions representatives. Per trencar aquest cercle viciós s’ha de generar un nou equilibri entre Constitució i poble, entre ètica i economia, entre capacitats difoses  i  competitivitat del sistema.

Cap lògica oligàrquica salvarà Itàlia. És el poble qui dirà la paraula decisiva. Aquesta és la reforma de les reformes que Renzi no sap fer. L’esquerra corre el risc de quedar sota les runes. No podem consentir-ho. No es tracta d’un interès partidarisinó de l’estat del sistema democràtic i la possibilitat que aquest romangui obert, accessible a  les noves generacions. Quan vaig parlar del Partit Democratic com un “Partit de la nació” volia dir  precisament això, però les meves paraules van ser doblegades en sentit contrari: el  “Partit de la nació” s’ha convertit en un instrument per a l’ocupació del poder, un paraigua per a tota mena de transformismes. Privat del significat del que havia dit, he preferit callar.

Malgrat tot, avui em sembla encara més evident el vincle entre la reconstrucció d’una idea de comunitat i de  país i la construcció d’una subjectivitat política capaç d’acollir i organitzar la participació popular, per a dialogar junts,  compondre aliances,  lluitar per metes i ideals concrets, reforçant el pacte constitucional, el  d’una República fundada en el treball. Estic convençut que aquests sentiments, aquesta cultura, encara són vius en la gent del centreesquerra  i crec que aquests sentiments no són negats pel nou procés iniciat pels que han decidit en canvi abandonar el Partit democràtic. Aquests han de defensar les seves raons, que són grans (la justícia social), però ho han de fer amb una intenció de reconstrucció i  amb un esperit inclusiu. Només amb aquesra condició els meus vells companys tindran com sempre la meva solidaritat.

unita.tv

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Security Code: