Nou Cicle

Enric Company: Estrabisme polític

Disminueix la font del text Augmenta la font del text Mida del text Imprimeix aquesta pàgina

REUNIîN DEL PRESIDENTE DEL GOBIERNO CON EL PRESIDENTE DE LA GENERALITATNo és només que faci olor de podrit. Fa anys que tenim l’olfacte sàdicament torturat per una nauseabunda pesta i hem arribat a creure que el país s’hi ha adaptat. Però ara arriben les evidències judicials. És a dir, fa olor de corrupció, però també es veu i se sent en directe per televisió la confessió dels protagonistes del tràfec de diners des d’empreses concessionàries o contractistes d’obres i serveis públics cap a Convergència i PP, amb les corresponents desviacions per als intermediaris. Les confirmacions que aquesta nova etapa aporta, no obstant això, no estan sent aprofitades per fer la gran neteja pendent, sinó més aviat per fer pràctiques d’estrabisme polític.

Lamentables pràctiques. Vergonyoses exhibicions de cinisme. Al líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, no se li va acudir una altra cosa, després de la confessió de Millet i Montull, que sentenciar, emfàticament, que no hi ha bandera independentista prou gran per tapar la corrupció de Convergència. Estaria bé que fos una gran veritat. Però, venint de qui ve i proclamada en la conjuntura política actual, porta inevitablement a col·lació un exemple ben recent que indueix a dubtar que ho sigui. O potser no ha estat la bandera espanyola prou gran per tapar la corrupció del partit del senyor García Albiol, posada de manifest en seu judicial, igual que la de Convergència? De quin partit són els senyors Bárcenas, Puerta, Naseiro i Sanchís?

Però no és només això. Els mateixos dirigents del PSOE i de Ciutadans que s’havien omplert la boca assegurant una vegada i una altra que mai donarien suport a la formació d’un govern per un partit enfonsat en la corrupció com el PP, es van tirar enrere en el mateix moment en què el líder d’aquest partit, Mariano Rajoy, es va embolicar en la bandera d’Espanya i va argumentar que o li donaven suport o tindrien un govern amb el suport dels partits catalans independentistes. El seu argument va prosperar, va ser seguit dòcilment per PSOE i Ciutadans, fins i tot fins a l’extrem de forçar en el cas del PSOE la caiguda del secretari general. O sigui que, digui el que digui el senyor García Albiol, les banderes sí que serveixen per tapar la corrupció. Almenys a Rajoy sí que li ha servit la seva.

Això va passar fa uns pocs mesos. Produeix esglai sentir els dirigents del mateix PP i dels dos partits que sostenen el govern de Rajoy al Parlament, mantenir ara a Catalunya que, vist i sentit el que s’ha dit en el judici del cas Palau, Artur Mas ha d’abandonar la vida política per la seva responsabilitat com a màxim dirigent de Convergència durant l’etapa que es jutja. És clar que hauria de fer-ho! Però per descomptat no menys que el Mariano Rajoy que ha presidit el PP durant l’etapa en què ha estat responsable de les nombroses corrupcions confessades també en seu judicial en els judicis de les variades trames en les quals està implicat aquest partit. A Convergència i al PP passa exactament el mateix: hi ha quatre exsecretaris de finances empastifats fins a les celles i els seus respectius caps diuen un absolutament inversemblant i increïble “jo no sé res”.

L’estrabisme s’ha apoderat de la capacitat de discerniment de les direccions del PP, del PSOE i de Ciutadans. Només veuen una part del camp visual. Les banderes els oculten l’altra part. Davant els requeriments dels seus adversaris, Mas segueix el patró marcat per Rajoy. Fa el mateix: negar les evidències, per incontestables que siguin. Tots dos asseguren, a més, que com a màxims responsables dels seus respectius partits, mai han sabut res d’aquests assumptes i, per tant, no se senten responsables de les actuacions dels altres. Artur Mas té motius per pensar que si a Rajoy l’ha salvat la seva bandera, per què no l’ha de salvar a ell la seva?

Sí, per desgràcia és així: les banderes són molt útils quan arriba l’hora de tapar vergonyes. Per desgràcia, García Albiol no té raó. O és que cal imaginar que hi ha banderes que sí que cobreixen i banderes que no cobreixen? Això seria terrible. Resultaria que l’estelada no tapa la corrupció per molt que Mas s’hi amagui al darrere, i és comminat a assumir la seva responsabilitat, però la rojigualda sí que la tapa i llavors Rajoy pot seguir com si res. És això el que està indicant García Albiol, sense adonar-se del que significa realment? Artur Mas ha d’assumir la seva responsabilitat, esclar que sí. Com Rajoy.

El País

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Security Code: