Nou Cicle

José Maria Mena: L’escalinata del 9-N

Disminueix la font del text Augmenta la font del text Mida del text Imprimeix aquesta pàgina

arturL’episodi de la consulta catalana del 9-N va ser portat pel Govern central davant el Tribunal Constitucional. La seva sentència va suspendre les actuacions realitzades per les institucions de la Generalitat que estiguessin vinculades amb la consulta. Una interpretació discutible d’aquesta resolució va donar lloc a la querella ordenada per la Fiscalia General de l’Estat a la Fiscalia Superior de Catalunya, després que aquesta havia decidit no perseguir la consulta, en decisió unànime de la seva Junta. L’ordre d’interposar la querella va ser secundada per Manos Limpias. El 6 de febrer ha començat el judici oral contra Mas, Ortega i Rigau, únics responsables penals d’aquells fets per als acusadors.

Aquest cop compareixen davant el jutge uns governants sense imputació de lucre il·lícit. No són presumptes lladres. Són polítics imputats per les seves decisions polítiques, que els querellants interpreten com desobediència delictiva al Tribunal Constitucional. En aquest sentit, és raonable que el procés tingui clara aparença de judici polític, i com a tal sigui considerat. Per això és inevitable que generi reaccions polítiques excessives, apassionades o instrumentalitzades. Reaccionen davant l’escalinata del tribunal centenars de polítics i milers de ciutadans manifestant les seves simpaties cap als querellats i la seva contrarietat cap al procés.

Des instàncies institucionals, corporatives, i jurídiques discrepants, es respon a tot això amb duríssims comunicats i comentaris de defensa de la independència judicial, segons ells greument atacada. La disparitat d’opinions, fins i tot vehement, és part ordinària i positiva de la convivència democràtica. Per això ara toca evitar els tremendismes, amainar les passions, recuperar la serenitat, el bon judici, i procurar que, malgrat tot, els jutges ho conservin.

Les actuacions i les resolucions dels jutges són sempre discutibles i han d’estar, i estan, en el punt de mira de la llibertat de crítica jurídica, cívica i mediàtica. Els ciutadans, per la seva banda, tenen dret a expressar la seva opinió al carrer, pacífica i ordenadament. Encara que en major nombre, el seu comportament és el mateix que en les nombroses ocasions en què també es manifesten, per altres motius o reivindicacions, davant els jutjats, els tribunals i l’Audiència Nacional. I cap d’aquests òrgans judicials s’ha sentit mai pressionat ni afectat en la seva independència.

Possiblement el que ha desagradat més els que critiquen la manifestació és el seguici de Mas, Ortega i Rigau, amb el President de la Generalitat, la presidenta del Parlament, Consellers i alcaldes, perquè el perceben com una voluntat de pressió dels Poders Executiu i Legislatiu de Catalunya sobre el poder judicial. I no hi ha dubte que la manifestació, com a tal, té un component de demostració de força moral i política oposada al judici. No obstant això, ha de saber-se que els jutges del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són íntegres, sòlids, independents, i és impossible que unes veus al carrer, per moltes que siguin, o uns polítics a l’escalinata, per molt alts que siguin, puguin moure mínimament les seves reflexions i raonaments, els seus criteris, els seus judicis.

D’altra banda, cal considerar que les decisions polítiques jutjades van ser decidides col·legiadament i assumides col·lectivament. Tots els polítics del seguici de Mas eren components de les institucions de la Generalitat que van cooperar en aquesta decisió, o la van secundar. És la seva decisió política el que s’enjudicia. És raonable que se sentin políticament imputats, perquè, políticament, tots són partícips necessaris en els fets objecte de la querella. La seva presència implica, el busquin o no, una col·lectiva autoacusació pública de coautoria política, jurídicament irrellevant. I també, una manifestació col·lectiva de discrepància, indiscutiblement lícita, contra la imputació penal de la seva decisió.

El tribunal, per a uns i altres, és solament un instrument, arma d’atac o cuirassa defensiva. Els querellants van disparar la querella contra Mas, però en comptes de ferir-li li van obsequiar amb el valuosíssim regal de l’escalinata del Tribunal Superior, i amb un dia de glòria que no mereix per les boires de corrupció que l’envolten, i per la seva deplorable gestió política . Al seu torn, Mas i la seva comitiva, cuirassant-se amb la seva exhibició a l’escalinata, obsequien els querellants amb un tribunal acorralat, amb una difícil sortida jurídica creïble. Les ostentoses demostracions de força política i cívica, contradictòriament, impliquen una dificultat accessòria per absoldre, sobreseure o arxivar el cas. Cal recordar que quan el Tribunal Superior de Justícia del País Basc va absoldre Atutxa, president del Parlament Vaco, d’una acusació per desobediència, el Tribunal Suprem va revocar l’absolució i el va condemnar a la pena d’inhabilitació. Si en el judici de Mas, Ortega i Rigau, que té moltes semblances amb el d’Atutxa, el Tribunal Superior de Catalunya absolgués els acusats, donaria la impressió que les pressions van ser eficaços, que el tribunal va actuar per covardia o submissió. I la cosa no acabaria així, perquè després vindria el Tribunal Suprem que probablement mantindria el seu criteri del cas Atutxa, és a dir, que gairebé segur que condemnaria. I si condemna ara el Tribunal Superior de Catalunya, o més tard el Suprem, es tornarà a sentir l’argument, malintencionat, injust i tendenciós, de “la jugada indigna” de 1984. Evidentment, ni uns ni altres volen un tribunal de justícia. Només busquen i esperen disposar d’un instrument favorable de resolució del seu problema polític, per incapacitat, incompetència o nul·la voluntat per esgotar vies polítiques de solució.

José María Mena
Jurista. Exfiscal en cap de Catalunya

La Lamentable

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Security Code: