Nou Cicle

Jordi Amat: “People have the power”

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

La fotografia la va penjar dissabte al vespre Quico Sallés al seu compte de Twitter: com a mínim sis cotxes ofi­cials arrenglerats a la porta del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, esperant els dirigents que participaven al congrés constituent de la Crida Nacional per la República. Devien ser els cotxes del president de la Generalitat, que hi era, i d’alguns consellers, que també hi eren. Potser d’algun càrrec més. No ho sé. Però el que sí sé és que el cotxe oficial (amb el seu xofer, bona nit tingui conseller/a, i amb la carrosseria fosca i neta) aquí i arreu és un símbol paradigmàtic de qui toca poder. A la Crida, de poder, d’entrada ja n’hi ha. Un poder polític minvant, amb alguns dels seus líders accidentals represaliats injustament, però al cap i a la fi un vell poder nostrat: el poder de les menystingudes institucions de l’autonomia i la xarxa d’influència que orbita al voltant d’elles. És des del poder, pensada per una determinada classe dirigent (la que va posar en marxa el procés), que ha nascut la Crida i ho fa amb el propòsit de continuar ocupant una posició de comandament que sent amenaçada des de fa una dècada.

Segons l’escaleta oficial, dissabte abans de cantar Els segadors i després dels dos discursos presidencials, per megafonia va sonar un clàssic del rock culte de protesta: People have the power. L’han cantada els U2, REM o Bruce Springsteen, però la cançó és de Patti Smith. S’hi explica l’efecte ­cívic d’un somni transformador. Qui canta s’ha despertat, però el somni l’acompanya. A la memòria hi conserva la imatge d’una puresa utòpica: veu unes valls radiants on es respira l’aire no contaminat, pastors i soldats s’ajacen mentre les armes es cobreixen de pols i allà on abans hi havia un desert ara hi ha un camp verd perquè hi passegin els qui no critiquen els altres ni se’n riuen. És bonic i, com diu l’últim clip de la Crida publicitat el seu programa, sense ideologia. La gent, cantem germans, ha aconseguit el poder. És l’arcàdia populista. I mentre s’escolten els últims acords de la cançó, uns llums s’engeguen. La gent segueix cantant, feliç, i el poder s’escapa. Els cotxes oficials s’han posat en marxa.

La Vanguardia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: