En reproduïm una part:
“Un dels temes apareguts aquests dies als mitjans de comunicació ha estat el tractament del batxillerat i la seva eventual concertació. La realitat sobre la concertació del batxillerat, en aquesta llei (com podràs comprovar en el text definitiu que està disponible a partir d’ahir mateix), és la següent:
No és cert que el text de la llei declari la gratuïtat del batxillerat, i consegüentment, la seva concertació mecànica. La declaració de gratuïtat del batxillerat comportaria mecanicitat de concertació. Com deus saber, aproximadament la meitat de l’oferta de batxillerat actual és de caràcter privat, i consegüentment, de pagament. En termes generals, el batxillerat és un ensenyament no obligatori, i per tant, no universal. L’administració proveeix un oferta pública que es caracteritza pel seu caràcter “suficient”, però no “universal”.
L’avenç en les gratuïtats dels ensenyaments (en general) és un objectiu volgut, però no és extensible, en el marc de la nova llei, al batxillerat. Podràs comprovar-ho donant una ullada a l’article 5 que és el que determina els ensenyaments gratuïts. Es declaren com a nous ensenyaments gratuïts amb caràcter general el segon cicle d’educació infantil, el grau elemental de formació professional i el curs de formació inicial per a la formació professional per a nois i noies procedents de la ESO, però no el batxillerat.
Sí és cert, en canvi, que la llei autoritza al govern a concertar el batxillerat, amb caràcter puntual, si les necessitats d’escolarització ho requereixen, o si ho preveu en la seva programació educativa. (no sobre un criteri de gratuïtat i d’universalització, sinó sobre un criteri de necessitat).
Els propers anys es preveu un increment notable, però transitori, de la secundària no obligatòria, com a conseqüència de l’evolució de la corba demogràfica Actualment el govern està construint 100 escoles noves cada any. Aquesta demanda és previsible que arribi als instituts quan l’actual alumnat arribi a la secundària. Arribada aquesta situació, el govern ha de tenir les mans lliures per decidir construir nous instituts (amb una expectativa transitòria -obrir places i tancar places-) o per concertar noves places, en alguns casos, si és necessari.”
