El passat 14 de març de 2004, tot i el recent record dels terribles atemptats de l’11 de març, molts ciutadans i ciutadanes vam viure amb esperança els resultats electorals que van donar com a guanyador al candidat socialista, José Luis Rodríguez Zapatero.
Des d’aquesta data, Espanya ha estat objecte de profundes reformes, moltes d’elles urgents després dels vuit anys de govern del PP. Gràcies a aquestes mesures, Espanya és avui vista internacionalment com un país de progrés, capdavanter en drets socials i promotor de la pau. Per això és important fer balanç i recordar les principals fites que resumeixen la passada legislatura:
- Retirada de les tropes de l’Iraq
- Derogació del Pla Hidrològic Nacional (PHN)
- Una sòlida gestió econòmica que permetrà afrontar amb garanties el període de actual de recessió econòmica mundial
- Reconeixement de més drets i llibertats, junt a una legislació socialment avançada
- Aprovació de la Llei de protecció de les persones amb dependència
El proper diumenge 9 de març tenim l’oportunitat de revalidar un projecte de progrés i seguir avançant vers aquesta Espanya democràtica i plural, amb la que Catalunya ha viscut importants avenços:
- Recolzament i aprovació d’un nou Estatut
- Acord per augmentar la inversió pública en infraestructures (concretament, 34 mil milions d’euros pels propers 7 anys)
- Impuls del català a Europa
- Aprovació de la Carta Municipal de Barcelona
- Important traspàs de competències (immigració, inspecció de treball...)
- Reconeixement del domini .cat, que situa la llengua i la cultura catalana a la xarxa.
Tot i la feina feta, encara resta molt per fer. Tal i com ha manifestat la dreta aquests darrers dies, si guanyessin hipotèticament aquests comicis, apostarien per derogar molts dels drets socials i acords realitzats aquesta legislatura, molts dels quals perjudicarien clarament Catalunya. Un exemple ben clar: la persistència dels populars d’incloure en el seu programa la política dels transvasaments. Una victòria del PP suposaria, doncs, un pas enrere per Catalunya i per Espanya: un retorn al status quo anterior a aquests quatre anys.
Donada aquesta conjuntura, doncs, les opcions que se’ns plantegen en aquests comicis són dues: (1) apostar per un nou Govern de progrés que estigui encapçalat per Rodríguez Zapatero o (2) apostar pel retorn de la dreta espanyola, amb una actitud encara més radical, especialment després de la derrota electoral de 2004 que a data d’avui, encara no han assimilat.
La resta d’opcions polítiques, totes elles legítimes, no garanteixen en cap mesura una Espanya democràtica i de progrés, que aposti pel màxim desenvolupament de Catalunya. Concretament, en referència a CiU, aquesta formació està més preocupada en intentar recuperar el Govern de la Generalitat a Madrid que en presentar propostes concretes per millorar la situació actual dels ciutadans i ciutadanes. Pel que fa a la resta de formacions progressistes, la consecució de les seves propostes estan obligatòriament supeditades a una nova victòria socialista.
En definitiva, el proper diumenge si volem seguir pel camí del progrés cal que tots anem a votar i participem massivament en aquestes eleccions. És l’única manera de lluitar contra una dreta que fa pocs dies reconeixia en un diari estranger que la seva estratègia política era crear dubtes als votants socialistes per aconseguir que s’abstinguessin de votar en les eleccions, una actitud que més que afavorir a un partit polític contribueix a afeblir la nostra democràcia. |