Poul Nyrup Rasmussen, exprimer ministre danès i actual president del Partit Socialista Europeu, alerta del perill que la globalització provoqui una fractura irreparable entre els que tenen feina i educació i els que no en tenen, entre els integrats i els exclosos. En el seu informe La nova Europa social, redactat juntament amb Jacques Delors, explica què caldria fer per afrontar aquesta amenaça.

Què l'ha portat a Barcelona?

Entre altres motius, sóc aquí per defensar i lluitar, al costat dels meus amics catalans, per l'Estat de benestar. Hi ha una tendència entre els liberals i els conservadors d'arreu de la Unió Europea (UE) a dir "Ja no podem mantenir més l'Estat de benestar", "La política social és massa cara", "Hem de fer retalls", etc. Sóc aquí per dir que, com a danès, hem demostrat una i altra vegada que la competitivitat internacional i l'Estat de benestar no estan renyits, sinó que van plegats. No és una contradicció si es fa de la manera correcta.

Vostè diu que es pot combinar justícia social i seguretat laboral amb plena ocupació, creixement i competitivitat. ¿No li sembla un objectiu molt ambiciós?

És evident que no ho pots aconseguir tot per demà mateix, però es tracta d'actuar en la bona direcció. La conseqüència de la globalització és el canvi permanent. Els partits socialistes a Europa han de ser els primers a l'hora d'ajudar la gent a viure i treballar en aquest context de canvi permanent.

Però bé hi haurà necessitat de fer algunes reformes...

No podem parlar de reformes si no ho situem en un context de creixement. I no podem parlar d'un context de creixement sostenible si no parlem de reformes. El 1993, sent primer ministre de Dinamarca, vaig engegar un procés de reforma prometent que alhora crearia més llocs de treball. Vaig fer un pacte amb treballadors i empresaris que va funcionar. Vam crear molts llocs de treball i alhora reformes al mercat laboral. Vam duplicar el creixement mentre que la inflació es va mantenir baixa.

Què li sembla el Tractat de Lisboa, aprovat pels líders europeus el desembre passat?

Sóc un polític i sé que la política té a veure amb visions, ideals i valors, però també amb el pragmatisme. Tenim un Tractat ara. No és tan bo com l'altre [la fallida Constitució europea], però és bo i estic convençut que serà la base per al treball polític dels pròxims anys. El 2008 ha de ser l'any de les ratificacions. Abans que s'acabi, preveig que el Tractat serà ratificat arreu de la UE, inclosos Dinamarca i Irlanda [l'únic Estat membre que el sotmetrà a referèndum].

¿No preveu cap escull entre els socialistes francesos i els laboristes britànics?

No. Els socialistes francesos han decidit abstenir-se per raons internes, no perquè estiguin en contra del Tractat. I a Londres, també el ratificaran.

Durant el seu mandat, els danesos van rebutjar en referèndum adoptar l'euro. ¿Hi haurà un altre referèndum per a la moneda comuna europea?

Ja m'agradaria, però no crec que el meu successor [el liberal Anders Fogh Rasmussen] ho vulgui. Els sondejos apunten a un 60% de danesos favorables a l'euro, però Rasmussen no és una persona que s'arrisqui. Probablement proposarà un referèndum sobre l'opt-out [les exempcions daneses a determinats capítols del Tractat de Lisboa], mentre que el de l'euro quedarà ajornat, malauradament.

Kosovo ha anunciat que proclamarà aviat la seva independència. ¿Comparteix el temor d'alguns que s'obri la caixa dels trons de les reclamacions territorials?

Vaig ser un dels primers ministres que va participar en les reunions de l'OTAN en què vam decidir combatre Milosevic. Conec els sofriments i els preus que s'han pagat. Dit això, s'ha de tenir clar que Catalunya i Kosovo són dos planetes diferents. Ni Kosovo és Catalunya ni Sèrbia és Espanya.

AVUI – 30.01.2008